Quan vaig escriure aquesta novel·la, encara no tenia noms pels personatges, Per exemple, la protagonista femenina era m$ i el masculí, z$.
Amb el llibre gairebé acabat va arribar l'hora de donar nom als personatges. D'entrada vaig decidir, en la mesura del possible, respectar la inicial.
Com a condició em vaig posar que no fossin noms ni massa llatins, ni encara menys anglosaxons o orientals.
D'altra banda, a la trama del llibre esmentava que els noms de dona acabaven en "a". Això és un llatinisme i si la novel·la es tradueix s'hauria de traduir aquesta norma a una que fos fàcil a l'idioma de destí. Vaig pensar això després d'haver llegit una traducció del japonès a l'espanyol on em va ser molt difícil esbrinar el sexe dels personatges.
Per cercar noms vaig començar a escriure síl·labes que em semblessin eufòniques, les vaig acoblar per formar paraules més o menys llargues. Vaig demanar a família i amics que els votessin en positiu i en negatiu, eliminant d'entrada els que s'assemblessin massa a noms coneguts. I els que van quedar millor classificats, els vaig anar distribuint als personatges, primant els noms curts per als protagonistes principal.
Amb la "z" va sortir el nom de Ziol.
Més endavant va ser quan me'n vaig adonar que el cognom del primer teòric de la navegació espacial, començava amb les mateixes lletres: Ziolkowski. Les mateixes lletres amb la transcripció usual de la llengua russa a l'anglès. Val a dir que la transcripció oficial al català es Ciolkovskij.
Va ser més endavant que vaig agafar aquest nom com a nick per internet: és curt, difícil de confondre lletres, fàcil de trobar si està per ordre alfabètic i és poc emprat,. Encara que a coses molt poblades, com yahoo groups, ja estava agafat.

No, el personatge no té res d'autobiogràfic.

Tornar a la primera plana