•SOM NOSALTRES ELS AGRESSORS?
______________________________________________________________________________________________
A València una llibreria està farta que li produisquen contínuament danys materials i morals (destrosses, pintades insultants, etc.) per vendre llibres en valencià. En no recordem quin poble del País Valencià a una perruqueria li trenquen sistemàticament el rètol anunciador per estar escrit en valencià. A Alacant et dirigeixes a un paisà per demanar una informació i el primer que et diuen és que no els parles en valencià perquè allí es parla castellà. A l'aeroport de l'Altet, a Alacant, un nen d'11 anys li fa una pregunta a dues senyoretes que estan de cara al públic per recollir equipatges i tramitar bitllets d'avió i li diuen amb tota la seua prepotent caradura que "aquí no se habla valenciano!". A prop de Moraira fas una pregunta a un conductor d'autobusos i et contesta que li parles en castellà amb una convicció pròpia d'aquell qui viu a Segòvia o Càceres (voldria viure-hi?).
Demanes explicacions per les negligències evidents de determinats serveis hospitalaris nocturns a un centre de València cap a un pacient i, com a defensa, en lloc d'una explicació/justificació, et criden com a un boig per parlar-los en valencià comminant-te explícitament a no usar-lo. Un professor va a un centre d'urgències d'un hospital de València i per adreçar-se al metge de portes en valencià l'envien a un inexistent servei de traducció i deixen olímpicament d'assistir-lo. A Alacant un xicot és agredit per un funcionari de la Generalitat per adreçar-se-li en valencià, llengua cooficial de la Comunitat Autònoma valenciana.
A Algemesí la cobertura pepera dels actes de certes malànimes s'atreveix a titlar d'ofensiva l'existència mateixa del Monument a la Unitat de la Llengua Catalana que els esmentats eixelebrats havien impunement tirat per terra. Entra un xicot en un local a Benidorm per celebrar el seu acomiadament de solter amb els amics i per demanar la consumició en valencià l‘agredeixen amb un bat de beisbol i per poc no li obrin el cap; ho denuncia a la policia i li diuen que no l'entenen quedant el fet en la més descarada i ignominiosa impunitat.
El capellà de l'església de Xeraco, enmig de l'homilia de la missa, es veu obligat a detindre-la perquè un grup d'estiuadors assistents li abocaren el "habla cristiano, maleducado!", com si Crist parlara només castellà (quants records d'antigues repressions!);... i aneu afegint-ne, segons la pròpia experiència, pel davant, pel darrere i pel mig, que la cosa ve de llarg i va per a llarg.
Si a fets com aquests li afegim que la presència del castellà a la TVV va en augment, a costa, clar està, de l'escàs i degradat valencià amb què ens regala; que cada vegada són més i més incisives les intromissions dels rancis espectacles castellans i castellanitzadors a la TVV; que aquesta TVV perpetua els vicis de sempre: analfabetisme, cutrerisme, vulgaritat, castellanismes, tot això amanit amb els barbarismes i la mediocritat de rigor, així com ser una TV al servei dels interessos polítics de torn més descarats.
Que els materials que concorren a la vertebració de la nostra col·lectivitat, com les manifestacions artístiques i culturals pròpies, la història passada i recent, el pensament i les idees, les ciències, l'art, els mites i llegendes; l'arquitectura, els monuments, els castells, els palaus, els museus; els esports autòctons; la vida musical; les entitats de tota mena; els empresaris, els treballadors i els sindicats; els organismes oficials i altres no tan oficials (ONGs); la vida de persones i sectors socials, la seua dinàmica i incidència en la vida social; les festes (paganes i religioses), les processons, la religió i la religiositat nostra; les inquietuds, les esperances, les expectatives, els fracassos i els errors; la crítica ciutadana i la crítica social; el debat sobre la identitat i el futur de la societat que volem, etc. que tot açò, diem, no apareix per cap banda, aleshores direm que les coses van prou malament; és a dir, cada vegada pitjor.
En l'ordre general de les coses, la promoció de l'ús públic del valencià va de baixa: és una evidència incontestable, de la qual en són primers responsables aquells que tenen el deure de promocionar-lo. A l'educació està deixat a la seua sort: com que el repartiment del pastís afavorint establiments educatius privats és l'afavoriment de l'escola d'uns pocs en detriment de l'escola de tots, i com que la seua progressiva degradació va a implicar un cop molt fort contra la promoció del valencià en tant que idioma propi dels valencians, la destrucció d'aquest factor de cohesió importantíssim és tota una jugada insidiosament calibrada contra el redreçament lingüístic, cultural, moral i social de la nostra comunitat.
Una vegada més l'únic projecte important per als nostres mentors passa per una Espanya, el color de la qual per teixir la convivència comuna dels pobles diferents que la formen, és el de sempre: el gris uniformador; l'únic color possible que tot ho simplifica i esborra reduïnt-ho al no-res artificiós d'una cultura auspiciada des dels despatxos ministerials i utilitzada contra el mateix poble, a hores d'ara ja cansat, desorientat, desmobilitzat i entregat al procés castrador i despersonalitzador de la cultura amb majúscula, la única que sempre han fet i els ha interessat als de sempre i per sempre ad maiorem gloriam...
La colonització idiomàtica i cultural interna i externa no cessa arreu del País. Serà l'hora d'agafar el gaiato?
______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA:S.Llàtzer,P.Carreres,B.Hernandis,J.Antón.Diari LEVANTE. 24/9/96.