·L'ESTAT i L'ETIQUETATGE
______________________________________________________________________________________________

Que vivim dins d'una estructura político-administrativa anomenada estat és cosa sabuda per quasi tots (tot i que encara sembla que hi ha algú que no vol enterar-se, no siga el cas que li toque pagar impostos). Que els estats són diversos i variats com la flora i la fauna salvatge, pot arribar a ser un sorprenent i cel·lebrat descobriment. Que els estats estan dirigits per alts funcionaris i per no tan alts és quelcom que més d'un arribem a patir. Que l'estat es diu de tots és una vella retòrica molt manida que sols les persones insuficientment informades creuen que és veritat. Que l'estat és un poder, o el poder, i que aquest arriba a ser desmesurat així com que, en ocasions, esdevé un monstre terrorífic, ha estat una apreciació llargament denunciada per molts pensadors. Que l'estat es recolza sobre una de les seues cultures més que no pas les altres que puguen haver-ne al territori anomenat seu ho hem anat averiguant fora de les explicacions controlades.

Que el poder de l'estat segueix estratègies clarament dissenyades de distracció, dissuasió i destrucció d'eixes altres cultures i nacions ho hem anat veient en llegir històries alternativas, en escoltar homes de vastes i sorprenents experiències, en notariar una realitat que simulava la reconstrucció de la col·lectivitat. Que l'estat-nació (que es veu a sí mateix com uninacional) intenta completar-se esborrant arreu les característiques diferenciadores que pogueren entorpir eixe procés d'expansió fins arribar al límit de les seues fronteres, és alguna cosa que hem pogut llegir i constatar. Que la destrucció de la cultura i la llengua d'un país com el nostre, que no són -evidentment- la cultura i la llengua de l'estat és un objectiu d'aquest que per ser percebut més distant, abstracte i llunyà sembla una feina bruta encarregada als nostres botxins interiors, ho estem comprovant dia rere dia.

Però -el que és pitjor-, desinformar o deformar la realitat dient que la supervivència de la nostra llengua està assegurada o que la seua desaparició no constitueix motiu d'alarma, etc., ha estat una estratègia absolutament indigna d'aquells que sols els interessa un projecte (el de l'estat un, únic, etern, immutable, inqüestionable i infal·lible, encarnació dels valors que alguns identifiquen amb el bé i la necessitat suprems) que, en principi, podriem considerar tan digne i interessant com qualsevol altre, però que sols ens acull a condició que ens aculturem negant-nos en sec que la nostra diferència tinga cabuda i impedint, per tant, el nostre propi procés de desenvolupament al que com a simples persones i éssers humans diferents que som hem de poder accedir, ni més ni menys que com hi accedeixen altres pobles i grups humans.

Així les coses, no estarà de més, encara que sabem serà ocios, exigir a determinats poders (els de l'estat, els econòmics i molts altres que caldría es donaren per assabentats) una mica de respecte amb la gent d'aquesta societat que volem viure tal i com fan altres grups humans diferents (com danesos, neerlandesos, suïssos, suecs, noruecs, grecs, txecs, albanesos, etc.) als quals eixos poders els parlen en la seua llengua. Per què apel·lar -el que és una fal·làcia- a la unitat del mercat espanyol com una qüestió que fa impossible respectar al consumidor catalanoparlant (valencià, illenc, rossellonés, andorrà, catalunyés, etc.) en no etiquetar en l'idioma d'eixa comunitat els productes que s'hi produeixen i s'hi consumeixen, quan resulta que la unitat del mercat europeu distingeix grups i subgrups diferenciats i, per tant, etiqueta com evident senyal de respecte en l'idioma d'eixos diversos grups humans d'Europa?

És que un subgrup format per 8-10 milions de persones, com és el nostre, superior en nombre als moltíssims que existeixen per la vella Europa, no mereixem que se l'etiquete en el nostre idioma, és a dir, que se'ns respecte? Complir amb certes obligacions no comporta tenir drets com el que gaudeixen altres comunitats?

De tots els productes que hem vist al mercat valencià sols alguns com els retoladors "Quicktip Roller" d'una coneguda firma comercial que fabrica productos necessaris per als menesters de l'aprenentatge escolar són un paradigma de la senzillesa, el bon gust i el respecte més exquisit als consumidors del mercat espanyol parlant-los a tots i cadascun d'ells en la seua respectiva llengua. Una mirada humana i humanitzadora per part dels qui es creuen ser com els herois invencibles de les sempre dubtoses històries del cel·luloide, desfaria al menys, l'insultant benefici producte de la suposada "superior virtut de l'oprimit", tal com diu Russell i ens reinstal·laria en el context del respecte.

Per cert, no deixa de ser curiós que el món no haja aconseguit encara la implantació dels Drets Humans individuals i col·lectius i que ja trobem polítics que parlen de realitzar unes "Obligacions de l'Home".
______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA:S.Llàtzer,J.Pons,B.Hernandis,F.Camarasa, J.Antón,M.Mengual.Diari LEVANTE.Tardor/97.