·ALGUNA COSA MÉS QUE TERRA MÍTICA
_____________________________________________________________________________________________

Des del Col·lectiu Alquibla, membre de la COORDINADORA RIU XÚQUER, havíem dit explícitament que era per aquest invent de Terra Mítica pel qual s’havia construït el transvasament Xúquer-Vinalopó. La cosa és, fins i tot, de domini públic. I certa. Però no del tot. Creiem que darrere hi ha alguna cosa més grossa encara.

Al voltant d’aquests terrenys o per eixes contrades certs senyors han pensat fa ja un temps que Alacant dóna de si moltes possibilitats urbanístiques (ja que no massa de les altres) i pensen portar a terme abundants complexos de xalets de luxe, cases d’alt estànding, apartaments i hotels que oferiran al turisme interior i exterior l’oportunitat d’afavorir les butxaques d’aquests senyors. Tot això revestit de benefici turístic, és clar.

El problema és que no tenen aigua, o molt poca. I per a portar a terme el que pensen fer no en tenen ni per començar. El Vinalopó, és clar, no la té. El Canal Tajo-Segura ja construït no el controlen. I com que el Xúquer no queda massa lluny decidiren que aquest riu havia de ser la solució.

En un intent de confondre el personal i les institucions locals del pobles més pròxims al riu Xúquer, publiquen el Projecte del Transvasament Xúquer-Vinalopó, que és tota una lliçó de com manipular conceptes, dades i xifres sobre el tema. Calia, doncs, posar en marxa unes quantes fal·làcies per a que la cosa col·le més fàcilment.

D’entrada, escampen el fantasma de la insolidaritat, que sempre dóna bons resultats, perquè propicia l’enfrontament entre agricultors d’unes i altres comarques. Amb açò es perd de vista la causa real de la qüestió, quins són els seus responsables reals i, de pas, es debilita el moviment de protesta. Davant la gran escassedat d’aigua dels agricultors de la conca del Vinalopó ¿qui es negaria a ser solidari amb els agricultors d’aquelles terres i donar-los una mica d’aigua que els seus conreus necessiten? Els valencians no podríem negar una mica d’aigua “sobrant” si era per a menesters tan bàsics com ajudar a la seua horta. El problema és si tenim, realment, aigua “sobrant”.

Per començar, la primera falsetat que apareix en aquest Projecte és que l’aigua del Xúquer que es vol transvasar no és realment per a usos agrícoles ni és per a solucionar els greus problemes d’aigua de la comarca del Vinalopó. Té tota l’aparença que és així, però en realitat no ho és. Hi ha al darrere projectes urbanístics en perspectiva a més de Terra Mítica.

La segona falsetat és que allò que s’anomena aigua sobrant és, en realitat, un concepte inventat pels tècnics del Projecte, ja que al Xúquer no existeix aigua sobrant. Repetim: aquest riu no té aigua sobrant. El Xúquer i els seus usuaris tenen l’aigua justa per a satisfer les seues necessitats i, de vegades, els ve ben curta, tenint que esperar 4, 5 i 6 messos la seua arribada.

Si en l’actualitat els regs consolidats de les riberes valencianes és de 725 hm3 i resulta que únicament hi ha 350 hm3 actualment en el sistema d’embassaments de l’aigua del Xúquer ¿com podem parlar de transvasar aigua sobrant a altres comarques? D’una altra banda, parlar de que l’aigua sobrant serà l’excedent o diferència d’aigua resultant de canviar la forma tradicional de reg per “reg per degoteig” com diu el Projecte no deixa de tenir la seua gràcia, si no fóra perquè la cosa és ben seriosa i pot arribar a ser realment dramàtica per a l’agricultura de la Ribera i tots els que directament o indirecta en depenen.

La tercera falsetat és que, com és tan gran la quantitat d’aigua a transvasar (80-100 hm3/any), aquesta es converteix en la part més grossa que es xuplarà, i el “sobrant d’aigua” (si és que sobra aigua) és realment allò que li quedarà als homes del camp, als agricultors.

La quarta falsetat, és que allò que el Projecte de Transvasament calcula com a “cabal mitjà” d’aigua del riu està sobreestimat i no es correspon amb la realitat. Les estadístiques que parlen del “cabal mitjà” han estat clarament manipulades i volen demostrar que hi ha uns excedents que en la realitat no existeixen per cap lloc.

La cinquena falsetat ve donada pel moment en què el Projecte estableix que l’aigua serà transferida al Vinalopó, que és just aquell període de l’any que no coincideix amb l’època de màxim nivell d’aigua al Xúquer, sinó el més baix com tot llaurador experimentat sap.

Però no per això aquells que la volen transvasar es quedaran sense aigua. Saben on agafar-la: a la presa de Cortes-II d’Iberdrola, on curiosament, està sempre plena al 90% per necessitats de refrigeració de la Central Nuclear de Cofrents. Cortes-II és una autèntica clau de pas de l’aigua del Xúquer que els regants no controlen. En clara sintonia amb els interessos d’Iberdrola s’asseguren els dos, Iberdola i la gent del Projecte de Transvasament Xúquer-Vinalopó, una aigua que els seus usuaris històrics i directes han pogut tenir i usar fins que aparegué aquest monopoli hui privatitzat. Estem davant d’un exemple ben clar del control d’un Estat –pel que ens ocupa, l’espanyol- per part dels grups econòmics i financers que actuen impunement i al marge de la llei en qualsevol societat.

Una altra qüestió important és que si la conducció de l’aigua, de 3 mts. de diàmetre, passa per l’Aqüífer del Caroig, tothom té la sospita que tard o d’hora es produirà el seu punxament per extraure més aigua i, que aleshores, en baixar el nivell freàtic desaparesca la poca aigua de reg que tenen molts pobles o que els pous que en depenen hagen de ser excavats més profundament o que els de la costa es vegen sotmesos a un procés de salinització i, per tant, inutilitzats.

Però allò que ens sembla més innacceptable per part de l’Administració de la Generalitat Valenciana a mans del Partit Popular, és que s’haja portat tot el tema de manera tan obscurantista. Sols ha presentat part del seu Projecte de Transvasament Xúquer-Vinalopó en uns pocs pobles i no ho ha fet en els de la macrocomarca de la Ribera, on més gent hi ha, on està el gros de l’agricultura productiva d’arrelada tradició històrica i on més conseqüències negatives pot tenir tot aquest projecte.

Una qüestió fonamental que fa innacceptable el Projecte és que transgredeix les disposicions legals generals superiors de la Planificació Territorial del País Valencià que introdueixen un cert ordre en el creixement del País i impedeixen qualsevol tipus d’acció o dinàmica que consistisca en produir un desmesurat desequilibri d’unes parts del territori valencià en detriment d’altres, en el cas que ens ocupa d’un augment de la cultura de l’oci en detriment de l’agricultura.

Algú molt pròxim a la Generalitat Valenciana, que compta amb les seues tàcites benediccions o que representa els interessos més directes del clan que catapultà el seu home de palla a la Generalitat, ha estat preparant una jugada d’envergadura per afavorir l’expansió d’un sector econòmic que atraurà persones i capital venent allò que el sud del País pot oferir en abundància: sol i bon clima. Sols que, amb aquest objectiu, fan bona aquella dita que diu que “les lleis estan per a no complir-les”, contravenint les que ells mateixos fan, perjudicant, fins i tot, els que els han escollit per defensar els seus interessos, i amagant-se quan han de respodre davant els valencians afectats per les seues decisions en un assumpte tan trascendental com aquest, i determinant el sentit més mesquí del concepte “polític” en tant que “home públic que acompleix la més deplorable i immoral de les funcions” i aquell qui representa l’autèntic “càncer de la democràcia”.
______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA:S.Llàtzer,J.Pons,P.Carreres,M.Mengual,B.Hernandis,F.Camarasa, J.Antón.Diari LEVANTE, (1/2000)