·MEU ÇIDI, MEU ÇIDI!
______________________________________________________________________________________________

La mitologia castellanoespanyola ens ha afligit amb una retòrica insufrible al llarg de molts anys. I la cosa calà ben fons perquè se'ns vingué al damunt sent nosaltres ben tendres. Hi haurà més d'un que fins i tot vibrarà amb el seu record perquè les seues historietes constituien d'allò més extraordinari amb què les nostres imaginacions podien topar: reis com Isabel i Fernando o Felipe II, heroïs com Viriato, D. Pelayo o Agustina de Aragón, gestes com la Reconquista o la Conquista d'Amèrica, enemics vils i traidors com els bàrbars, els musulmans, els francesos o els comunistes, batalles com la de Covadonga, Lepanto o Bailén, guerres com la de Flandes, la del Francés o l'Alzamiento Nacional, cabdills militars com Viriato, el Cid, Gonzalo Fdez. de Córdoba o Franco. Tot un mostrari de noms, fets i històries que no per més hiperbòliques i deformades s'afiançaven com a menys reals en les nostres ments innocents.

Tota aquesta retòrica que acabava en el que està soterrat al War Memorial Valley (Valle de los Caídos), amb el qual culminava tota una èpica heroica pròpia (l'espanyola), configurava la subtil teranyina de nusos centrals que atrapaven la xicalla innocent i atribolada en la lletania ideològica de l'España immortal, sempiterna i imperecedera en lluita contra els enemics exteriors i els interiors, que els seus inventors proclamaven no menys reals i perillosos.

Però la cosa no principiava en Viriato, no us penseu. La cosa començava, ni més ni menys, quan Déu havia posat ja, desde el principi dels temps, la seua mirada sobre aquesta península (Hispania, terra de conills) que estava programada per a no permetre que sobre la seua pell construira el seu niu cap infidel. És a dir que, com a mínim Espanya ja existia des del Paleolític Superior i era una terra destinada a perpetuar-se i projectar-se fins el més elevat, fins el més gran: "unidad de destino en lo universal" rebé aquesta concreció. I hi havia Sagunto, i Numancia, i Guzmán el Bueno, i Covadonga i D.Pelayo, i la Reconquista, i Isabel i Fernando, i el Descobriment d'Amèrica, i Felipe II i l'Imperi espanyol "donde jamás se ponia el sol", i els Tercios de Flandes, i el 2 de Mayo i la Guerra contra Napoleó, i la confabulación rojojudeomasónica de los enemigos d'Espanya de la que la Falange i el Caudillo Franco nos salvó venciendo el Marxismo i el materialismo ateo con su Gloriosa Cruzada, la qual nos trajo la Patria, el Pan i la Justícia para todos los españoles. Val o no?

Un d'aquests mites que pel que es veu es retroalimenta constantment, és el del Mio Cid (Meu Çidi, Senyor Meu). Com que aquest mite té bons padrins (Holliwood, que s'ha encarregat de immortalitzar-lo, el Charlton Heston, actor principal de gran fama, president del Club de Fans de la Pistola als USA i el PP que ens el catapulta a la televisió en una data tan significativa com el 9 d'octubre), ens el mostren per il·lustrar-nos a nosaltres, que som uns pobres desgraciats ignorants, sobre quins foren els principals valedors i els lligams tan estrets que, en conseqüència, existeixen entre els castellans i nosaltres els valencians, els quals diuen que són molt més importants, forts i transcendentals que els que poguem tenir amb cap altre poble o comunitat de l'estat espanyol per molta repoblació, cultura i llengua comuna que tinguem (deu de ser això, perquè si no és així, ja no encertem a veure què collons pinta Meu Çidi en tota aquesta indecorosa tramoïa pepera).

Per si no ho teniu clar allò que el PP ens vol dir encolomant-nos la pel·liculeta de Meu Çidi en una data tan important per als valencians és que Meu Çidi (que segons Ubieto era un bandoler de frontera, així, com sona) fou el conquistador de València, que gràcies a ell València fou alliberada del jou musulmà i que gràcies a un desterrat com Meu Çidi, el rei castellà Alfons VI i els que amb ell vingueren a defensar València, li devem a Castella i a Espanya la vida, la hisenda, l'honor i la llibertat i tot el que vulgueu afegir.

I clar, això cal insinuar-ho precissament en una data (el 9 d'octubre) en la que allò que en realitat hauríem de celebrar és, ni més ni menys, la conquesta de València per Jaume I rei d'Aragó i Catalunya, Senyor de Montpeller i el Rosselló (i altres llocs) i la seua incorporació a la corona amb tots els territoris que anà després conquistant i repoblant als quals dotà de noves lleis i reglaments.

Una televisió autòctona, defensora de la veracitat històrica, dels propis interessos com a comunitat, lleial a aquesta col·lectivitat, professional, valenciana, amb una mica de vergonya i dignitat, que no fóra un instrument al servei de la manipulació cultural que el PP no para d'abocar sobre la ciutadania, com ho demostrà clarament la Diada nacional del 9 d'Octubre, ens hauria delectat en eixa diada i a eixa hora de màxima audiència amb una sèrie de documentals sobre llocs com Montpeller on nasqué Jaume I, Carcassona on fou retingut per Simó de Monfort, Montsó on es crià i visqué, la seua vida i les gestes èpiques més excel·lents, la seua política d'aliances i realitzacions, la conquesta de les terres del sud de Catalunya, la conquesta de Mallorca, la de València, la d'Alzira i Xàtiva, Énguera i Moixent, la de les terres del sud valencià (Villena, Sax, Elda, Biar, etc.), els seus conflictes i tractats amb el rei Alfons de Castella, la conquista de Múrcia que entregà al mateix rei castellà, etc.

Això haguera estat, per part de la TVV, un exercici d'impagable servei al País i tot el demés són històries per a no dormir i una descomunal estafa a la societat valenciana, al menys a una part d'ella, la d'aquells que com nosaltres encara tenim un elevat sentit de la decència i un respecte per la història i la cultura, i un futur com a valencians que volem viure amb la tolerància, el respecte i la dignitat que tothom ens deu en contrapartida. Però clar, de tot això, certes autoritats no en saben ni volen saber-ne. I miren cap a una altra banda, i confonen i desfiguren la realitat, que és l'única cosa que saben fer.

Veure l'alcaldessa de València, de clar cognom català, euforitzar-se amb la pel·lícula de El Cid com si aquest personatge fos el símbol central i més important de l'imaginari col·lectiu valencià, i en la capitulació aconseguida dels moros de València l'origen de la nostra més encessa i rabiosa valenciania no deixa de ser un autèntic sarcasme. Sols una persona absolutament nécia i fanàtica pot aplaudir que el Cid haja de formar part de la simbologia valenciana bàsica, quan és conegut per quasi tots que la gesta de Meu Çidi no tingué cap trascendència i es diluí en el més absolut no res. Sols els mesquins personatges perifèrics d'una Espanya que viu encara d'una ideologia imperial i està necessitada de referents espanyols que responen a una èpica legitimadora i consolidadora de l'expansionisme castellà, estan interessats en deformar i magnificar una història que han declarat pel seu compte com a central en la vida de tots nosaltres.

Únicament els falta treure's de la màniga el decret imperatiu pel qual Meu Çidi siga proclamat fill adoptiu o primer defensor del valencians o qualsevol altra pallassada més a les que la dreta valencianoespanyola ens té acostumats. L'única cosa que és real en tot aquest indecorós joc, és la patològica adscripció nacionalista d'una alcaldessa. Però adscripció al nacionalisme espanyol, és clar. Eixe que diuen que no existeix, que no és nacionalisme, que no oprimeix, que no assimila, que no s'imposa, que no domina, que no minoritza, que no és intolerant, que no és irrespectuós, que no juga amb les cartes marcades, que no emmascara, que no deforma, que no fa xantatges, que no té interessos, que no té defensors, que no és irracional. Meu Çidi, Meu Çidi ¿com anem a arreglar el món, amb gent així?
______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA:S.Llàtzer,J.Pons,P.Carreres,P.Camarasa,B.Albelda,J.Antón,A.Ballester,Ll.Andrés, M.Mengual.Diari LEVANTE,3/12/99.