·PINOTXET
______________________________________________________________________________________________

Els qui aborrim l'esclavitud hem esperat molt, massa. Fins i tot, ja estàvem resignats a que la història fera un d'eixos driblings a que ens té acostumats. L'esperança era soterrada ben al fons de l'ànima; haviem començat a creure que no existia decència; ni, al món, justícia. S'ha equivocat aquesta? És una realitat seriosa? És l'excepció que confirma la regla? Frei i la democràcia cristiana intenten salvar Pinotxet. Dissimulen? És un assumpte intern de Xile, diuen. I cap ni un dels demés països ha de mesclar-se en els seues problemes.

Han amenaçat que també ells podrien immiscir-se en la democràcia espanyola que ha produït el cas GAL. Com si volen jutjar el règim de Franco per crims, desapareguts, tortures i genocidi! Endavant! Ànim! Que ho facen! No és una amenaça, és un favor. Així, la gent deixaria enrere la desmemòria a una societat que sembla li hagen posat la mordassa per a que practique el silenci i l'oblit sobre el seu passat recent. S'arribaria a entendre que ells, i els que ací han sigut com ells, han estat els culpables de tanta tortura, tanta mort, tanta desaparició, extermini i exili. Perquè la democràcia cristiana desenfundà la pistola que Pinotxet usà contra el poble de Xile. Així és com els propietaris del solar xilé defensaven els seus interessos. Darrere de Xile, cal no oblidar-ho, el gran gendarme. Ja ho digué la CIA fa temps al Washington Post: "Perdó per allò de Xile".

A la villa i corte algú està interessat en dissimular i parlar sense mullar-se. S'escuda en el escrupolós acatament d'allò que compet la justícia. És clar que no sap on amagar-se. I se li veu la hipocresia. Està descentrat. Té responsabilitats i no les vol assumir. I divaga. Està atrapat i se'n va de passeig a Euskadi, d'eleccions. Balons fora. Tem el perill que, en publicitar la història, aquesta esguite un passat massa proper i connivent. Molts dels seus quedarien exposats a la culpabilitat, a la condemna, a l'oprobi. Són els homòlegs en el repart dels papers en una pel·lícula de terror.

Està clar ja, per què la democràcia cristiana no es farà avant en revisar la història dels demés? Doncs, perquè ells són tan culpables com aquells als qui descobririen públicament. Són els responsables de les dictadures. Responsables de les tortures i els assassinats dels seus compatriotes. La milícia és l'instrument. I la justícia exigeix l'aclariment dels fets, el judici dels culpables d'extermini i el càstig de la trama social, d'aquells que no s'acontentaren amb l'opressió econòmica, sinó que practicaren l'opressió política, auparen la dictadura i callaren davant el genocidi i el terrorisme d'estat.

Per justificar açò venen a dir, com féu Sir Arthur Keit en 1931 a propòsit de la guerra: "la naturalesa manté saludable el seu hort esporgant-lo regularment: la guerra és la seua podadora". És el que ha fet el fiscal general Fungairiño quan ha dit que la democràcia xilena ha necessitat de períodes de dictadura per a renàixer més enfortida cada vegada o quelcom semblant. Impresentable. Però, l'elecció del fiscal general depén del govern del PP. Amb declaracions com aquesta els morts es regiren en les seues tombes i des de baix de terra i el fons del mar, exhalen el seu crit a través dels vius clamant justícia.

Ells i nosaltres estem necessitats de la redempció que propicia la veritat. I aquesta passa per saber que Pinotxet és un més dels botxins prepotents que provocaren el seu particular Holocaust al Con Sudamericà i que el que feren era defensar els interessos de les multinacionals del coure enfrontades a Allende.

"Sols la veritat ens farà lliures" diu una vella cantinela. Sols, llavors, estarem disposats al perdó. Sense oblidar, però.

Hi haurà algú capaç de jutjar el Pinotxet? Tot s'esdevindrà tan fàcil com fins ara? Demanar l'extradició del Pinotxet i seure'l davant els tribunals de justícia no és fàcil, sobretot si els tribunals anglesos diuen que respectaran aquest tirà -com acaben de dir- perquè els fets imputats ocorregueren quan era cap de l'Estat xilé. No concediran, doncs, la seua extraditació. El president Aznar s'ha salvat pels pèls.

Abans que Pinotxet, altres mandataris com Videla, Galtieri i un quants militars argentins foren jutjats, si bé una ignominiosa llei de punt final decretada per Menem els tragué de la presó. Karadzic i Mladic ja han estat jutjats i no ho tindran fàcil. Milosevic està demanant a crits un judici per crims contra la humanitat.

Cal, a més, que es pronuncie una condemna moral per a tots aquells que, com féu la democràcia xilena, estan disposats a defensar en qualsevol societat els seus interessos personals passant, si cal, per damunt de les vides alienes i regant la història de cadàvers.
______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA:S.Llàtzer,P.Carreres,F.Camarasa,J.Antón. Diari LEVANTE. 31/10/98.