·RÈQUIEM PER AUSTRIA?
_____________________________________________________________________________________________

Bé, ja estan ací! L'extrema dreta a centreeuropa ja ha ocupat el poder a Àustria. El que no podiem arribar a pensar que succeira, perquè en el fons no voliem que succeira, ja ha ocorregut. Aupada pels conservadors que li donen tot el suport, l'anomenat Partit Liberal, que és una tapadora on s'han arraulit els elements més dretosos de la societat, la política i els negocis, començarà a marejar amb les seues jugades, perquè fer-les les faran, no ho dubteu.

I tot açò ha passat enmig de l'aparent indiferència que no era una altra cosa que la manipulació conscient dels mitjans de comunicació controlats, ací a l'Estat espanyol. Calia no alçar la llebre. Entretinguts en parafrasejar els tòpics de sempre, en exhibir les fotos, els gestos i les paraules dels seus amos circumstancials i en denigrar i satanitzar els qui prèviament se'ls ha aculat a l'aillament i a la desesperació per tota solució per aconseguir la pau a l'Estat espanyol, els mitjans de comunicació de masses han teixit una conspiració de silenci per a no posar de sobreavís la població del que estava coguent-se a poc a poc a la vora del Danubi, que no era precissament un vals. Amb l'accés al poder fa uns anys de Kurt Waldheim ja hi hagué el pertinent estira-i-arronsa. Però açò d'ara és inqualificable. I una vegada més ens agafa "en pilotes" perquè es vol donar a entendre que no hi ha possible defensa contra aquells que emparant-se en la democràcia tenen l'astúcia suficient per fer coincidir els interessos del votant amb els postulats i els fins de la seua acció política. És com la rabosa que rondina el galliner i que amb la seua capacitat de persuasió convenç els seus moradors perquè la facen responsable de la seua seguretat.

Sempre ens ha paregut que a la democràcia i als demòcrates se'ns escamotejaven regles bàsiques de tota bona democràcia. En la constitució espanyola copsàvem clarament que no era de rebut que faltara un article que establira que el primer dret democràtic era el dret a l'autodeterminació; així mateix, tampoc no enteniem (sí que ho entenem, vaja!) que l'exèrcit no haguera d'estar sinó garantint la democràcia i no altres coses. I en relació amb el tema que ens ocupa no acabem d'entendre com és que després de l'experiència europea de dos guerres internacionals i, especialment, del que passà en la segona (que va ser una guerra que infectà territoris, viles, pobles, ciutats, províncies, nacionalitats, nacions i estats sobirans i fulminà polítics, sindicalistes, militars, escriptors, intel·lectuals, científics, lliurepensadors, grups i classes socials, ètnies, races, religions, ideologies, filosofies, llibres, idees, músiques i cultures) que Europa encara estiga òrfena de regles normatives que establesquen clarament, sense cap recança, que ningú no podrà, servint-se de la democràcia, (arribar a) canviar les regles d'aquest sistema instituint una societat en la què la manipulació de la realitat, la propaganda, la manca de respecte als altres, la intolerància, la persecució de les idees i dels qui les sostenen, la xenofòbia, el racisme, l'odi, la violència d'estat, la màquina de la tortura i la mort institucionalitzada vegen les seues portes obrir-se de bat a bat.

La defensa de principis abstractes com democràcia, llibertat i Drets Humans als que ha apelat Romano Prodi des de la Presidència de la Comissió Europea no seran suficients recursos per a combatre l'aparició de dinàmiques adreçades a interessos obscurs i possiblement tràgics des dels poders d'un Estat com Àustria. A tot estirar són, en tant que valors culturals universals i inestimables, punts de partida, itineraris, referents fonamentals de tota educació política i ciutadana que massa sovint veiem naufragar enmig de les situacions d'insolidaritat i egoisme en què es debaten i estimulen les societats més complexes i desenvolupades, les quals careixen de respostes eficaces davant aquells que intenten aconseguir o acaben aconseguint, protegits per la màscara amb que es cobreixen, fer-se amb l'immens poder de l'Estat. I com ja advertí Bertolt Brecht, no podem quedar indiferents davant aquest fenomen. Abans de la Guerra de Secessió Americana Thomas Jefferson, defensor d'una societat no esclavista, digué de l'esclavitud que era un fenomen terrible, i que "era com tenir un llop agafat per les orelles; el qual ni podiem subjectar-lo com calia ni tampoc soltar-lo". I va fer falta una gran guerra per intentar resoldre el problema; tanmateix, aquest encara perdura. ¿I a nosaltres? ¿Ens caldrà també una (altra) conflagració degut a la nostra miopia històrica, imprevisió i manca de precisió jurídica per no haver sabut abordar com calia una qüestió com aquesta? Perquè ¿què devem fer amb una societat que no vol seguir pautes de democràcia tal i com els seus veïns l'entenem? Aïllar-la? Sancionar-la? Ocupar-la militarment i forçar-la a que seguesca el camí democràtic, garantidor de valors i seguretats, encara que els seus habitants no ho desitgen? Si per tota resposta, allò que fa la Unió Europea és segregar mera retòrica condemnatòria, però no posa en marxa cap acció radical i contundent per abortar una criatura així des del seu naixement, llavors ens podem veure abocats en el futur a qualsevol possibilitat indesitjable i funesta. Hem, doncs, d'entonar un rèquiem per Àustria o per nosaltres?
______________________________________________________________________________________________
COL·LECTIU ALQUIBLA:S.Llàtzer,J.Pons,P.Carreres,F.Camarasa,J.Antón,B.Hernandis, M.Mengual,Ll.Andrés. Setmanari El PUNT, 5-3-2000.