els minerals
tornar a l'alimentació
Alguns elements inorgànics són imprescindibles ja que l’organisme no és capaç de produir-los ni de trasformar-ne un en un altre. Realitzen funcions reguladores i plàstiques.
Una alimentació completa sol assegurar-ne un aport suficient.

Els principals minerals són el calci, el ferro, el iode i el fluor.
El clor, el sodi i el potassi es troben en forma de ions al plasma.

Alguns minerals es troben a l’organisme en quantitats molt menudes (els anomenem oligoelements), com el zinc, el magnesi, el coure i el crom.
També n'hi ha d'altres com ara seleni, cobalt, molibdè, manganès, estronci i sofre.
El calci

És el mineral més abundant a l’organisme, sobretot als ossos i les dents.
Intervé en molt diverses funcions cellulars (coagulació, contracció muscular,etc).
S’aconsella una ingesta diària de 400-500 mg però els requeriments augmenten durant una sèrie de situacions:

durant el creixement: lactants    60 mg/kg/dia
                               xiquets   800 mg/dia
                               pubertat 1200 mg/dia
en l’embaràs: en calen 400 mg més per dia
mentre dura la lactància: també s'han de prendre 400 mg més al dia
en la vellesa: 800-1500 mg/dia

Contenen calci els productes lactis (la llet i el iogurt més que el formatge), la carn, alguns peixos i alguns productes preparats.
El ferro
És un component de l’hemoglobina de les hematies.
Les necessitats són més elevades en:

les dones en edat fèrtil (pèrdua menstrual)
l'embaràs (transport prioritari al fetus malgrat dèficit matern)
la lactància (reserves escasses)
els prematurs
durant el creixement (a partir dels sis mesos)

El ferro es troba als fruits secs, llavors, carns roges i rovell d’ou.
La llet té poc de ferro. El de la llet humana s’absorbeix en un 50%, mentre que el de les fòrmules s’absorbeix en un 10%.
En l'actualitat. molts aliments infantils preparats porten ferro afegit.
Convé introduir la carn durant el primer any de vida.
I recordeu que no és cert que els espinacs contenen molt de ferro.
El iode
Forma part de les hormones tiroïdals.
El peix és una font excellent de iode. En regions allunyades de la costa, convé utilitzar sal iodada.
Cas de malalties de la tiroide, això no sempre és recomanable.


El fluor
És un constituent dels ossos i de les dents.
En zones amb aigua pobra en fluor (inferior a 1 mg/l), la ingesta de 1-2 mg/dia pot prevenir la càries. Solen administrar-lo a les escoles.


El sodi
Té un paper molt important en el control de l’aigua corporal i de la pressió arterial.
El sodi alimentari procedeix de la llet, la carn, el peix i els ous.
2/3 de la ingesta provenen de la sal afegida a la cuina o a la taula.


El potassi
Intervé en la transmissió neuro-muscular. Es troba a la llet, la carn i la fruita.