| l'antiguitat |
 |
 |
 |
 |
| El segle I després de Crist, Areteu de Capadòcia, un metge grec de l'escola hipocràtica, va posar el nom a la diabetis. Va fer la distinció entre la diabetis mellitus, amb orina dolça, i la diabetis insípida, una malaltia diferent. Demetris d'Apamea va millorar el diagnòstic. |
| A la Índia, a l'Ayur Veda, consta que hi havia persones que tenien l'orina dolça. Els metges van observar que aquesta orina atreia els insectes. Susruta i Charuka hi van descriure la malaltia el segle V o VI aC. |
| Hipòcrates, a qui podem considerar el pare de la medicina occidental, va deixar de banda les explicacions màgiques de les malalties i va començar a buscar causes naturals. |
| Galè, que va exercir una gran influència tot al llarg de l'edat mitjana, considerava que la diabetis era una malaltia renal. |
 |
| La història de la diabetis comença cap a l'any 1500 abans de Crist. El papir d'Ebers, trobat a Tebes el 1862, és el document més antic on es descriu una malaltia que podria ser la diabetis. El metge Hesy-Ra aconsella diversos remeis contra l'excés d'orina. |
 |
 |