Ara fa més de trenta anys, es va observar que la mortalitat per algunes malalties del cor era més baixa als països de l'àrea mediterrània que en altres parts d'Europa i Amèrica del Nord. Això va despertar l'interès per les característiques de l'alimentació dels pobles que habiten aquesta zona. Bé, i això per què? què tenen a veure el cor i el menjar? Tot té una explicació. Actualment, sabem que la composició de la dieta pot modificar la quantitat de colesterol que circula per la sang i diversos estudis han mostrat la relació que hi ha entre el nivell de colesterol i les malalties de l'aparell cardiovascular. Com a conseqüència, durant els darrers temps, s'ha pensat que una alimentació d'estil mediterrani podia ser beneficiosa des del punt de vista de la salut. Més tard, s'han afegit altres estudis que han mostrat també la relació que pot haver entre la manera d'alimentar-se i algunes formes de càncer.

Encara que no és fàcil definir exactament la dieta mediterrània, hi ha uns ingredients i unes formes de cuinar que hi són característiques. Alguns exemples podrien ser: l'ús de l'oli d'oliva, el consum elevat de verdures, fruites i peix, així com la tècnica culinària de  fregir els aliments.

La nutrició és exclusivament un procés biològic, però la forma de menjar és també una part de la cultura. Els hàbits alimentaris dels països mediterranis són el producte de la interacció de factors diversos. Uns són geogràfics: una terra pobra, l'aigua escassa i el clima benigne. Uns altres són històrics i econòmics, com les guerres, les migracions o les relacions comercials a llarga distància. D'altres, per fi, són socials i religiosos: en totes les cultures hi ha aliments sagrats i aliments prohibits, hi ha festes que se celebren menjant i d'altres en què el dejuni és obligat.

Quins són doncs el productes que defineixen millor l'alimentació mediterrània? Per a respondre la pregunta, tots pensem immediatament en el blat, la vinya i l'olivera. El pa, el vi i l'oli són tan antics i habituals que ens costa imaginar-nos una taula sense ells, però això no ha sigut sempre així. Tampoc moltes de les verdures que consumim cada dia són autòctones de l'àmbit mediterrani, sinó que hi han arribat des d'altres llocs del món, alguns molt llunyans. La carn, sempre escassa, només s'ha fet habitual durant els darrers capítols de la història. De peix, ara en mengem sovint, però es tracta també d'un fenomen modern. Tradicionalment, el peix fresc es consumia exclusivament a la costa i les poblacions interiors només coneixien els fumats i les saladures.

Què és doncs l'alimentació mediterrània? Continua sent mediterrània la nostra forma de menjar? Anem a veure-ho. Buscarem els orígens remots, analitzarem els canvis que s'han anat produint al llarg de la història i reflexionarem també sobre les modificacions més recents de la nostra forma de menjar.
següent