| Què menjaven les gens més antigues que van viure a les costes de la Mediterrània? Les troballes dels arqueòlegs ens diuen que els primers humans s'alimentaven dels productes que recol·lectaven, com ara vegetals, fruites i mel, així com d'insectes, serps i ous. Probablement, també caçaven animals menuts: conills i algun pardal. Durant el període conegut com paleolític inferior, l'ús del foc era desconegut, de manera que no hi va haver cuina pròpiament dita fins fa uns 300.000 anys. Més tard, al llarg del paleolític superior, ja podem parlar de caça major. Als jaciments estudiats, es troben restes de cabres, cavalls, cérvols i porcs senglars. En aquella època remota, els humans comencen a coure els aliments i, cap a l'any 30.000 aC, sabem que ja utilitzaven uns forns fets amb pedres calentes. Les primeres manifestacions artístiques conegudes a les nostres terres, produïdes entre els anys 10.000 i 5.000 aC, tenen relació amb la caça. A les parets de les coves o als abrics dels barrancs, trobem sovint cavalls, bisons, mamuts i cabres i en alguns casos, també rens, ossos, felins i rinoceronts. En algun lloc, es representen escenes de caça amb arc i trobem també representada la recol·lecció de la mel. Quan el clima va canviar, el cérvol i el porc senglar van convertir-se en les peces de caça més habituals i la collita de cereals silvestres i altres vegetals va adquirir un paper més important. Cap al 9000 aC hauria començat la domesticació d'animals, però va anar progressant poc a poc i no es va generalitzar fins bastants segles més tard. Aquest període, que anomenem neolític, es va caracteritzar per l'inici de l'agricultura i la ramaderia. En alguns punts del planeta, es va abandonar el nòmada i la gent va començar a construir cases. La forma de viure es va transformar, i també la forma de menjar. Cap al 8000 aC, començava el cultiu de cereals i la cria dels animals que han proporcionat aliment als humans fins l'actualitat: la cabra, la vaca, l'ovella i el porc, tot i que la recol·lecció, la caça i la pesca van continuar sent fonts importants d'aliments. Estem informats que als voltants de l'any 6000 aC s'obtenia oli de les olives i també sabem que a l'est de la Mediterrània, a Mesopotàmia, el blat s'utilitzava no només com aliment sinó també per a fabricar cervesa. Uns segles més tard, cap al 4500 aC, es consumien ja altres productes com el vi, la mantega i el formatge. L'agricultura va evolucionar molt a l'antic Egipte, amb la introducció de noves tècniques de rec i l'ús de la rella per a llaurar la terra. L'alimentació dels egipcis ja incloïa molts dels ingredients que utilitzem en l'actualitat. En les pintures d'algunes tombes podem veure escenes agrícoles: homes llaurant amb bous, la sembra i la collita dels cereals, la recol·lecció de la fruita i la cria i matança d'animals. Hi trobem també representats els oficis relacionats amb el menjar: llauradors, pastors, pescadors i carnissers proporcionen les primeres matèries, mentre que flequers, cuiners i fabricants de cervesa són els encarregats de proporcionar els productes elaborats. Aquests avanços es van difondre lentament per tota la conca mediterrània, especialment a partir del 3500 aC, que és l'època en què va aparèixer el primer transport marítim a llarga distància. Els fenicis i els grecs van ser grans mariners i comerciants i van fundar colònies per totes les costes de la Mediterrània. Aquestes ciutats intercanviaven activament matèries primes i productes manufacturats. Amb el comerç, es produïa també la difusió de la cultura i, per tant dels costums alimentaris. Alguns dels elements característics de l'alimentació mediterrània es van fer habituals entre pobles que fins aquell moment, no havien tingut cap relació. A les nostres terres, també es van fundar colònies, els grecs al nord i els fenicis al sud. Aquestes influències van ser transcendentals en l'evolució dels poblats ibers, alguns dels quals van començar a convertir-se en veritables ciutats. Els ibers venien metalls, pells i productes del camp, que canviaven per ceràmica, sal i instruments metàl·lics. |