Tot i que a la Mediterrània ja hi havia raïm silvestre, van ser els grecs els qui van iniciar el conreu de la vinya a les colònies. El mateix devia passar també amb l'ametller. Durant tota l'època ibèrica, és a dir, al llarg dels segles VI a II aC, va seguir predominant el cultiu dels cereals, bàsicament blat i ordi, destinats al consum propi i també per al comerç amb grecs i cartaginesos. Els cereals es molien per obtenir farina i es menjaven en forma de pa, sopa, farinetes o coques. També es reservava una part per a la fabricació de cervesa. Pel que fa als animals, els més corrents eren el corder, la cabra i el porc. La caça del cérvol era també habitual, així com la del conill, que era molt abundant. Les carns es menjaven bullides o rostides. També es criaven vaques i amb la llet, es feia formatge. A la costa, el peix era també una font important d'aliments. Es pescaven pops, congres, tonyines i altres varietats. Al país dels ibers, el conreu intensiu de l'olivera s'inicià cap al final del segle I dC, amb la conquesta romana. En aquella època, l'oli s'utilitzava per a fregir i també en les salses, en els bullits, amb els llegums i en els pastissos. Els ports de Tàrraco i sobretot els de la Bètica exportaven grans quantitats d'oli a Roma. Més tard, també es va estendre molt el conreu de la vinya que havia estat limitat a l'entorn de les colònies gregues. El vi s'exportava per mar cap a la Gàl·lia, Itàlia i Britània. Es tractava d'un producte de luxe, que no tots es podien permetre i la majoria de la població ibèrica seguia bevent cervesa. Un altre producte que s'exportava a Roma eren les saladures. La tècnica, introduïda en l'època fenícia i continuada en les colònies gregues, permetia conservar el peix, generalment verat o tonyina. Era l'anomenada salsamenta. També era molt apreciat el garum, una salsa feta amb peixos, marisc i herbes. L'actual Cartagena era un centre exportador de gran importància. Una altra tècnica que s'usava en l'elaboració del peix, així com per a les fruites, les olives i la carn era la conservació en vinagre. Ja es coneixia el pernil i els de la Cerdanya, als Pirineus, eren excel·lents i molt apreciats a Roma. Per a cuinar, s'utilitzaven cassoles de fang amb vernís per dins, que es posaven al foc o al forn i permetien coure aliments amb aigua: verdures, llegums i cereals. També hi havia paelles, que s'usaven per a fregir el peix. A les zones més allunyades dels centres civilitzats, es continuava cuinant amb pedres calentes. Com hem vist, durant l'època romana, els pilars de l'alimentació mediterrània estaven ja molt definits. El blat, l'oli i el vi eren centrals en la cuina dels romans i constituïen la base de receptes senzilles, ben diferents de la sofisticació i les extravagàncies de la cuina de la capital de l'imperi. |