| Durant l'alta edat mitjana, es produeix l'expansió de l'Islam per tot el sud de la Mediterrània i es trenca la unitat sociocultural establerta pel domini romà. Al nord, els regnes cristians elaboraven una síntesi entre la forma de vida nòmada de les tribus germàniques i la civilització tradicional romana. Al sud, la cultura dels àrabs i els sirians se superposava a la dels pobles del Magrib. La mar era aparentment la frontera entre dos móns oposats, el cristià i el musulmà; però, de fet, va seguir sent sempre una via oberta de comerç i de comunicació entre el nord i el sud, entre l'Orient i l'Occident. Pel que fa a l'alimentació, com en tants altres aspectes de la vida quotidiana, la influència musulmana va arribar a Europa a través de Sicília i Al-Àndalus. Els àrabs hi van introduir el conreu de la canya de sucre, l'arròs, algunes fruites, com els cítrics, hortalisses, com les albergínies i carxofes, i tants d'altres. Van aportar noves formes d'elaborar els cereals, com ara la pasta i tècniques culinàries orientals, riques en contrast de sabors. Es cuinava amb moltes espècies: gingebre, safrà, canyella, comí, pebre i d'altres. L'ordre de presentació dels plats, primer la sopa, després les carns i al final els dolços, és també una invenció de la cort dels califes que va arribar a Còrdova el segle IX. La base de l'alimentació era el blat. El pa es preparava a casa i es duia a coure al forn públic. A l'hivern es feia sopa de sèmola amb carn picada, sopa de verdures amb espècies o purés de llegums i de faves. A l'estiu, es consumien ensalades i plats freds amb salses picants així com fruites, que eren molt apreciades. De peix se'n menjava tot l'any, a vegades en escabetx. Algunes receptes de la cuina àrab han arribat fins l'actualitat, com les mandonguilles i alguns dels dolços que prenem com a postres. Cap al segle XIII, amb la invasió almoràvid, es va difondre el cuscús, plat típic del Magrib, amb sèmola i carn de corder. Es feien també llonganisses i pastissos de pasta amb carn, formatge o ametlles. L'aigua s'aromatitzava amb essència de roses o de flors de taronger. També es bevia llet i orxata, així com vi, malgrat la prohibició alcorànica. Per motius religiosos, el porc també estava prohibit. Tant als països musulmans com als cristians, durant l'edat mitjana, l'alimentació depenia molt del nivell social. Al nord de la Mediterrània, el pa era també el menjar bàsic de les classes baixes i la resta d'aliments constituïa només un acompanyament: el companatge. El consum de carn era poc habitual i quedava reservat als nobles, els clergues de nivell més alt i els ciutadans rics. La fam apareixia periòdicament arreu d'Europa. Gran part de la població vivia en la pobresa i milers de persones morien de desnutrició mentre els més poderosos consumien gran quantitat d'aliments, en ocasions productes exòtics difícils de transportar en les circumstàncies de l'època. |