| Al llarg dels segles XII i XIII, la població va augmentar i es van produir canvis importants: es va difondre l'ús de la moneda i del crèdit i el comerç es va reactivar. Durant aquells anys, la ramaderia ovina i la transhumància van créixer molt. Les ciutats s'havien fet més grans i importaven blat d'altres països en moments d'escassesa. Tot això va modificar la forma de menjar, més a les àrees urbanes que no al camp, on els llauradors menjaven quasi exclusivament els seus propis productes i l'alimentació era més conservadora. Cap a la fi de l'edat mitjana, el consum de carn es va incrementar un poc i un parell de vegades a la setmana, apareixia a taula un tros menut de cabra, ovella o cansalada. Els cereals es menjaven bullits, en forma de sèmola. Les faves, els pèsols, les llenties i els cigrons, servien per a preparar els plats principals, potatges i minestres, i els condiments habituals eren l'all, la ceba, les herbes aromàtiques, sobretot el julivert, i les espècies, pebre, canyella, nou moscada, safrà i d'altres. Els fruits secs, especialment les ametlles, també s'utilitzaven per a cuinar. El peix fresc, la fruita i les carns més cares (corder, pollastre) continuaven sent articles de luxe. Els dies de penitència, no es menjava carn i el pa s'acompanyava amb ous, formatge o peix salat. A més, durant la Quaresma, es cuinava només amb oli d'oliva, que era també l'únic greix utilitzat pels musulmans i jueus. Els cristians, en general, preferien la mantega de porc. Va ser més tard, cap al segle XVI, que l'oli d'oliva va anar adquirint popularitat. Hem de recordar que el consum de porc està prohibit als jueus i als musulmans i que en aquella època, a la nostra terra era preferible no fer-se sospitós de practicar d'amagat aquestes religions. |