El cinquantenari de la Declaració

Universal de Drets Humans

.

per

Llorenç Vidal

.

Fou, ara fa cinquanta anys, el 10 de desembre de 1948, quan l'Assemblea General de les Nacions Unides, reunida a París, al Palau Chaillot, després de llargues deliberacions al si de la comissió corresponent, va adoptar, sense cap vot en contra, la "Declaració Univeral de Drets Humans", que constitueix el primer texte d'aquest gènere referit a tots els habitants del planeta sens discriminació de cap casta i format, com aclareix Stéphne Hessel, per "un conjunt de drets civils i polítics, econòmics, socials i culturals que defineixen normes ètiques i polítiques dignes del segle XX".

Seguint René Cassin, un dels seus pares fundacionals, es pot considerar que la "Declaració" reposa damunt quatre pilars fonamentals:

1. El pilar dels drets personals, dels quals el fonamental dret a la vida i els drets a la llibertat i a la seguretat de la persona formen el primer element.

2. El pilar de les relacions entre el ser humà i els altres sers humans, els distints agrupaments que l'enrevolten, els llocs i les  coses en les quals es troba immers i amb els quals s'interrelaciona.

3. El pilar de les llibertats públiques i dels drets polítics fonamentals: llibertat de pensament, de creença, de paraula, d'expressió, de reunió, d'associació, etc., fins a l'axioma bàsic que regeix tots els drets polítics democràtics, que diu que la voluntat popular és el fonament de l'autoritat de qualsevol govern.

4. El pilar dels drets econòmics, socials, culturals i jurídics, la correcta aplicació dels quals possibilita i recolza l'exercici dels altres drets individuals i socials.

Es tracta d'una espècie de carta universal de franqueses que desgraciadament, quan la miram en la retrospectiva del seu cinquantenari, roman encara com una meta llunyana i difícil d'assolir plenament, inclús en els païssos que en són signataris, com ho demostren la manca de respecte pel dret a la vida, la pràctica de tortures, la intolerància de les diferències, la xenofòbia implícita i latent a numeroses lleis d'extrangeria, la manca de feina, etc., que contradiuen els principis bàsics d'igualdat, llibertat i fraternitat que són el punt damunt el qual descansa, gira i es mou aquesta porta oberta a la renovació de la convivència, prenyada de possibles desplegaments posteriors i massissa d'immenses possibilitats educatives.

  Tant de bo que la commemoració d'aquest cinquantenari de la "Declaració Universal de Drets Humans"  -enllà de les manifestacions lapidàries i farisaiques i de les demagògies oficials-  serveixi per promoure una reflexió i una responsabilització serioses que ajudin a fer del desideràtum de 1948 una norma de vida ètica individual i de convivència interpersonal, interregional, nacional i internacional que ens meni cap a un segle XXI millor que l'actual. Déu faci que així sia.

Llorenç Vidal

(Última Hora, Palma de Mallorca, 9 de desembre de 1998)

* * *

* * *