.
.
|
Adéu a Miquel Gayà
|
|
per |
|
Llorenç Vidal
|
|
La mort d'En Miquel Gayà el passat 25 de juny, el traspàs de qui ha mantingut viva l'evanescent flama, abans poderosa, de l'Escola Mallorquina fins a les darreries de la nostra inquieta, futurista i tecnològica vintena centúria, fa que els qui vàrem compartir, des dels entorns dels anys 54 -data de l'aparició emblemàtica del primer plec dels quaderns literaris "Ponent", dels que En Gayà en fou un assidu col.laborador-, els esforços per la llavors difícil i atrevida restauració i l'avui encara inestable ressorgiment de la Mallorquinitat, girem els ulls cap enrera per recordar -no s'ho podran mai ni imaginar les generacions joves actuals!- la il.lusió reivindicativa que presidia el nostro caminar, més enllà de les diferències personals i de capelleta, que no eren poques, desitjosos, en la mesura possible, d'ajudar a complir l'anhel costailloberià, expressat a l'estrofa final del "Comiat" de les "Horacianes":
|
||||||
|
||||||
|
No faré ara un estudi bio-biblogràfic del poeta de "Ruta dels cims" , cosa que ja vaig fer, en part, a "Miquel Gayà o el atardecer de s'Escola Mallorquina", publicat a aquesta mateixa "Tribuna" d'"Ultima Hora". Em fixaré únicament a dos poemes inclosos a dues inoblidables antologies -sel.leccions, millor- poètiques dels anys cinquanta, "Poetes mallorquins. Poesia. Mil nou-cents cinquanta-vuit" i "Poetes mallorquins. Poesia. Mil nou-cets cinquanta-nou", de gran valor testimonial i publicades per Editorial Atlante, com es diu al colofó de la darrera, "per gentil caprici d'En Pere Serra Bauçà, sota la cura de Missèr Llorenç Moyà Gilabert de la Portella".
|
||||||
|
A la primera, En Miquel Gayà hi escriu "Bosc de Bellver", de serenes i enyoradisses ressonáncies ciutadanes:
|
||||||
|
||||||
|
A la segona hi trobam unes profundes "Estances de la mort", que en aquests moments són especialment significatives:
|
||||||
|
||||||
|
I, per damunt d'aquest terrenal fi, s'esboça la llum de l'esperança, afermançada en les creences cristianes del poeta:
|
||||||
|
||||||
|
Però la reflexió retorna sobre l'espoltriment d'aquesta transitòria existència amb uns accents que recorden les sapiencials sentències de l'"Eclesiastès":
|
||||||
|
||||||
|
Oh cordial fraternitat poètica que fa que individus de distintes opinions religioses i polítiques -sempre que sapiguem allunyar els prejudicis i els egocentrismes- poguem sentir-nos, a pesar de les divergències, sincerament amics! Oh goig del gaudir de la bellesa del poema sobrepassant les tendències literàries, sempre ocasionals i, a la fi, sempre complementàries!
|
||||||
|
Fa poc més d'un any, amb motiu del seu vuitantè aniversari, li vaig dedicar aquest haikai, reivindicador del reconeixement que mereix i que se li deu dins la literatura mallorquina, publicat al "Mirador cultural" del "Paris-Baléares" i que ara em ve fil per randa com a comiat d'aquesta pòstuma ocasió. Diu així:
|
||||||
|
||||||
|
Llorenç Vidal
|
||||||
|
(Última Hora, Palma de Mallorca, 4 de juliol de 1998)
|
||||||
|
* * *
|
||||||
|
||||||
|
* * *
|
||||||
|
E-mail: |
||||||
|
|