Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@oocities.com

tendur

  1. Segons la definició del gdlc:
    m Taula tapada de roba sota la qual es posa el braser.
    El diccionari no indica l'etimologia del mot. Segons Emili Casanova en «El lèxic de la Decadència en els estudis etimològics: el cas del DECAT de Joan Coromines» (dins d'Actes del Dotzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, volum iii, 2003):
    Més que de l'àrab tännur, provinent del turc tendîr 'braser encaixat sota la raula rodona, al voltant de la qual s'asseu la família, durant l'hivern per escalfar-se', crec que el mot s'ha de relacionar amb el verb tendre, com diu Coromines, o amb tenda.

    Certament, la proposta d'Emili Casanova sembla ben agosarada, donada la semblança entre els referents turc o persa (veg. A Hebrew and English lexicon of the Old Testament, 1824; o també Gvilielmi Gesenii ... Thesavrvs Philologicvs Criticvs Lingvae Hebraeae Et Chaldaeae Veteris Testamenti, 1835) i el valencià. D'altra banda, no diu per què li sembla que cal revisar l'opció àrab. Segurament, l'hauríem de relacionar amb tenor (veg. la informació de Llorca Ibi per a tenor).

    Amb tot, en el cas de tendur, la publicació Estudios de Dialectología Norteafricana y Andalusí (edna) (1998) comenta el següent:

    tendur 'mesa de camilla' (val. documentado sólo en el s. xx): no puede obviamente derivar directamente del ár. tannūr 'horno' (de donde el cs. atanor). Prob. ha sido introducido por la emigración levantina a Argelia o al Sur de Francia, desde el fr. (cf. inglés ta/endour, tandoor), tomado del tr. tandor, del neop. tondur, que podría responder a una dsimilación del aram. tannūrā, fuente del ár. y del dialectalismo [...]

    En el sentit que comenta este article, no he aconseguit tampoc documentar tenor 'calentor' abans del segle xx (no tinc a mà ara, maig del 2009, l'article de Llorca Ibi), terme que sembla que ha d'estar molt relacionat amb tendur.


1