Als molins de les
nostres contrades calia una resclosa que permetia desviar l'aigua
per un canal -rec o sèquia- fins a la bassa. Aquesta servia
per a aconseguir una regularitat en la pressió de l'aigua
que cau sobre el rodet i també per assegurar l'abastament
en períodes de sequera. El molí fariner atenia la
molta de gra de les pagesies del seu entorn.
Els
molins fariners van aparèixer durant l'època medieval
i es localitzaven principalment als Pirineus, doncs els condicionants
físics necessaris per a la seva implantació eren
idonis. Cal però, fer un salt en el temps fins al segle
XVIII, que coincidint amb un període de molta expansió
en el món agrari (noves rompudes de terres, comercialització,
especialització, etc...) va significar també una
expansió quantitativa de molins fariners. Fou en aquest
període quan es varen construir el molí de la
Figuerola ( a Vandellòs ) que està en estat
ruïnós, i nombrosos molins a Tivissa com el molí
del Rei. Tot i que no és el cas d'aquests esmentats, molts
molins del segle divuitè devien aprofitar el lloc i sovint
les construccions de molins més antics per tornar-se a
implantar.
Amb la industrialització iniciada al segle XIX, alguns
d'aquests molins fariners especialment els establerts a les ribes
dels cursos d'aigua importants- es van adaptar per altres finalitats,
com el pas a fàbriques de paper o de teixits. Tot i això
a Catalunya molts molins fariners encara varen continuar funcionant
fins que ja no pogueren competir amb les farineres modernes.
També durant
el primer terç del segle XX es donà la implantació
de l'electricitat al nostre territori, amb la qual cosa molts
molins adaptaren alguns mecanismes per a produir electricitat
per a la casa o pel poble. Actualment hi ha pocs edificis dels
vells molins amb una utilitat, i en molts casos han estat abandonats
i s'enrunen lentament.
Amb la industrialització
iniciada al segle XIX, alguns d'aquests molins fariners especialment
els establerts a les ribes dels cursos d'aigua importants- es
van adaptar per altres finalitats, com el pas a fàbriques
de paper o de teixits. Tot i això a Catalunya molts molins
fariners encara varen continuar funcionant fins que ja no pogueren
competir amb les farineres modernes.
També durant
el primer terç del segle XX es donà la implantació
de l'electricitat al nostre territori, amb la qual cosa molts
molins adaptaren alguns mecanismes per a produir electricitat
per a la casa o pel poble. Actualment hi ha pocs edificis dels
vells molins amb una utilitat, i en molts casos han estat abandonats
i s'enrunen lentament.
