Vilanova i la Geltrú és una amable ciutat emergida d'un poble que ocupava el mateix lloc ara fa uns vint anys.
Es tracta de la capital de la comarca del Garraf, una de les més petites de Catalunya. Des de sempre, la ciutat (abans poble) ha hagut de patir les ínfules de capitals i aspirants a capitals. Com que necessitat obliga, ha fet de la ironia i el sentit de l'humor una manera de viure. Entre els atractius principals compta els habitants, les platges i la gastronomia. L'arquitectura no està del tot malament, però es van dedicar a destruir i renovar quan potser tocava conservar i embellir (temps era temps).
I és que la creu de Vilanova sempre han estat els polítics locals. Llevat de Francesc Macià, que no es va dedicar mai a la política local.
Com que va publicar un llibre que alguns van interpretar que criticava Vilanova, ara es veu obligat a declarar-se'n enamorat.
Tot passeig per Vilanova i la Geltrú ha d'incloure, inevitablement, una visita al museu Víctor Balaguer, a Can Pahissa, a la Geltrú i a la platja. I atipar-se en algun restaurant (cap de recomanat perquè tots són bons). La copa en algun bar no és obligatòria, però sí un plaer.
Una altra pàgina, també feta a mà però força més ben treballada, sobre aquesta ciutat.
