En aquesta pàgina es mostren alguns moviments de la AEQCAT i la situació actual de la
titulació d'Enginyeria Química.
Aquests són:
- Contactes amb els polítics
- Recollida de firmes de suport
- Els mitjans de comunicació
- Congrés de Santiago
- Competències professionals
A través de l’Honorable Conseller de Medi
Ambient, el Sr. Felip Puig, hem transmès la nostra problemàtica als estaments
polítics. Hem tingut una entrevista amb el director general de Qualitat Ambiental, el Sr.
Josep Mª Pelegrí, i se’ns ha recolzat i promès que es tramitaran els papers al
grup parlamentari de Madrid. Hem acordat una cita amb un diputat pel setembre i s’ha
establert que hi haurà una comunicació directe entre el Departament de Medi Ambient i
l’Associació d’Enginyeria Química.
El dia 27 de Novembre s’ha fet, finalment, la trobada amb un
diputat de Unió Democràtica de Catalunya, Sr. Manuel Silva. Se li ha exposat la
problemàtica i se li ha fet entrega dels documents més importants: borrador de les
competències, estatuts de l’associació, quines són les posicions dels químics i
dels industrials respecte a la nostra possible col.legiació, i un resum del que s’ha
realitzat fins ara des del Congrés de Castelló del 1999.
El Sr. Silva ha escoltat el nostre problema i s’informarà
sobre el tema a veure com ha quedat tota aquesta llei d’ordenació de competències
que ja es va estar parlant durant l’anterior legislatura. En quinze dies el tornarem
a trucar i ens dirà si el tema va quedar definitivament estancat o s’han continuat
movent les coses per Madrid.
De manera paral.lela ens ha aconsellat on dirigir-nos per demanar
que se’ns regulin legalment les competències. Hi ha una secretaria de l’estat
sobre competència que és on ens hauríem de dirigir. La política actual de
liberalització del govern central amb el ministre Rato és a no tirar endavant aquelles
propostes que facin exclusives les competències per part d’un col.lectiu. És a dir,
nosaltres no demanem unes competències exclusives per nosaltres sinó que les existents
abarcades per químics i industrials també les puguem compartir. L’estratègia a
seguir, segons ell, no és treure les competències a ningú ni demanar-ne de noves, sinó
compartir les ja existents i que el client (en aquest cas les empreses) siguin qui esculli
quin professional vol per dirigir el seu projecte. Amb aquest plantejament les coses
podrien tenir viabilitat, ja que fer una proposició no de llei seria un procés llarg i
de difícil solució. No ens ha dit que el procés pugui ser ràpid, però sí que és
viable.
Ens ha dit que ells tenen bona relació amb el Ministeri de
Foment (qui regula les competències) i que dirigeix Cascos i que ens pot mirar
d’aconseguir una entrevista amb aquesta secretaria de Foment.
Realització
d’una recollida de firmes per enviar-les al rector de la Universitat de Barcelona
per poder debatre el tema que ens afecta.
Donar-se a
conèixer en petits mitjans de comunicació. En aquest cas, va ser la Gaceta
Universitària que ens va servir per arribar a enginyers químics (tant titulats com
estudiants) on fins ara no havíem estat donats a conèixer.
Al Congrés de Santiago es va tractar el tema de la creació
d'una Federació Nacional d'Associacions, el problema va ser que ens vam passar dos dies
discutint el mateix i no es va acordar el que semblava que s'havia d'aconseguir en aquest
congrés. L'objectiu a aconseguir per totes les delegacions era el mateix, la pròpia
creació de la Federació Nacional, però la manera com havia de funcionar, no.
El problema va ser que cadascú defensava un model diferent en si
la Federació havia d'estar composta per estudiants, titulats, o estudiants més titulats
(discussió que ja va sortir quan es van elaborar els estatuts de l'associació catalana).
Al final no es va arribar a cap conclusió concreta. En l'última votació, quan ja
s'havia aconseguit que la Federació funcionés per percentatges la cosa no va prosperar
perquè no ens vam posar d'acord en com s'havien de repartir aquests percentatges. Es va
arribar a que hi havia un tant per cent que corresponia a un vot fix per associació (de
forma que totes les associacions tinguessin el mateix pes i poder, fet de controvèrsia i
de llargues discussions) i un tant per cent variable que havia de dependre del nombre de
titulats+estudiants que tingués cada associació. Això és el que es va anomenar
"Modelo Xacobeo" pels de Cadis. I els percentatges? Aquí ens vam quedar!!!! No
es va poder aprovar quin tant per cent havien de tenir els titulats+estudiants i quin el
percentatge fix de cada associació.
Al congrés s'havien de parlar més temes: competències,
col·legi...els quals no podien ser oblidats com es va fer.
No es va parlar de res més i es va tenir una certa
sensació de fracàs. El que s'ha vist és que de forma local les coses han funcionat
durant aquest any i que algunes comunitats s'han mogut i s'han aglutinat com a
associació. Aquest és el cas de València, que va parlar amb el Ministre d'Interior
Jaime Mayor Oreja, els gallecs i nosaltres.
Una altra fet que va sorprendre i que va ser com una revelació,
va ser que els gallecs van dir que no calia tenir les famoses competències definides ni
publicades al BOE per crear un col·legi. Com que això no és el que es va dir a
Castelló fa un any, no deixa de ser sorprenent.
Què passa amb les competències
professionals?
Per explicar la situació actual, ens referim a un mail enviat a la
llista de distribució que funciona per tota Espanya que resumeix l'estat actual de la
col.legiació dins els diferents col.legis existents:
"Quería contestar a Julio respecto a lo del colegio de industriales, por lo
menos lo que yo he entendido hasta el momento:
Tal como se comentó en la conferencia que realizó el representante del colegio de
industriales, de momento éstos aún no se han pronunciado demasiado respecto a nosotros.
Vamos por
pasos:
Se ha
incluido una cláusula en sus estatutos en que podemos tener cabida. Aceptan Ingenieros
Químicos siempre y cuando las dos terceras partes de los colegios de industriales de
España estén de acuerdo en que podemos entrar. Dos terceras partes de TODOS los
colegios, con lo cual (en teoría) o nos colegiamos todos en toda España o en ninguna
parte. Imaginaros lo que podría suponer que sólo el colegio de industriales de Catalunya
aceptara Ingenieros Químicos, todo el mundo iría hacía allí. Esto es lo que hay, una
cláusula que nos permitiría acogernos. Pero antes, tienen que tomar una decisión
común. Y las posiciones son dispares: por ejemplo el Colegio de Catalunya está a favor,
y el de Valencia está absolutamente en contra. Con lo cual no se sabe que va a pasar. No
se va a tomar una decisión a la ligera, ¡¡eso seguro!!
También han intentado diferenciar entre escuelas y facultades, en lo que sería un hecho
un poco discriminatorio y, al menos en Catalunya, no se puede hacer ya que el título
está reconocido por la Generalitat (y en cada comunidad por su respectivo gobierno), y
ésta tiene muy claro que el título de IQ es el mismo sea en escuela o en facultad. Así
que si algun IQ de la escuela de ingenieros se colegia vamos con abogado y tenemos las de
ganar,por muy poderoso que sea el colegio de Industriales.
Otra
opción que se ha barajado es que nos dejen colegiar, pero sin voz ni voto. Es decir, como
Ingenieros de segunda. Con esto podríamos tener colegio y poder firmar proyectos, y lo de
no tener ni voz ni voto a mí por lo menos no me importa demasiado cuando de momento no
tenemos ni colegio, ni competencias, ni podemos firmar. Ésta, pero, es una opción que
sus estatutos no pueden regular, con que la habría que cambiarlos, y eso ya no es tan
fácil y faltaría ver si es legal.
Otra
cosa, respecto a lo que se comentó que en Valencia se estan creando colegios como
churros, no hay que verlo como ir por separado (al menos he entendido que lo veías así,
y si no, disculpa). Hay que verlo como que el hecho de que se cree un colegio territorial
puede servir de precedente para el resto de comunidades.
Lo que no comparto contigo es la visión que no podemos ser capaces de crear un colegio de
la nada. Muchos colectivos han tenido que pasar por lo mismo, véase los de Telecos, los
de Biología, etc. que tienen colegio desde
no hace demasiado. Así que, supongo que todas estas carreras se lo montaron de la nada, y
seguro que eran recién titulados como nosotros. Así que yo creo que es cuestión de fe y
paciencia.
Reconozco
que yo estoy igual de perdido con lo que nos va pasar, pero tampoco hay que ver esto como
un enorme iceberg u obstáculo, ya que la gente que acaba la carrera encuentra trabajo y
tampoco les piden que firmen proyectos. Lo que ocurre es que debemos tener igualdad de
condiciones que los demás colectivos y que no nos encontremos fuera de la lucha por un
puesto de trabajo a la primera pq no podemos firmar. Además, en Europa los colegios no
pintan nada, y son completamente obsoletos, por lo que matarnos a crear un colegio puede
que dentro de 6 años no haya servido absolutamente para nada.
Bueno, creo que no me he dejado nada, y espero que no os haya aburrido demasiado.
Eduard Oliete - Universidad de Barcelona
La referència de les disposicions que regulen les competències
professionals dels enginyers tècnics i enginyers industrials són respectivament:
BOE
número 79, 2 d'abril de 1986, pàg. 11573 i 11574.
Llei
12/1986, d'1 d'abril, sobre regulació de les atribucions professionals dels arquitectes i
enginyers tècnics.
GACETA
DE MADRID número 263, 20 de setembre de 1935, pàg. 2232 i 2233.
Tornar a l'inici
