“El català descatalanitzat, tant si se n’adona com arrossega tota la vida un complex, un conflicte íntim”. Josep Armengou

Hi ha entitats d’estalvi catalanes de soca-rel que quan s’instal·len en terres catalanes de més enllà de la Catalunya autonòmica, pateixen una inaudita metamorfosi nominal. Aquest fenomen repercuteix en la seva presència pública i sempre va en detriment de la nostra llengua. La imatge lingüística exterior de l’agència de la Garriga de Caixa Penedès és exemplar: la retolació lluminosa i els cartells publicitaris són en català. De la mateixa manera que el Banco di Roma o Barclays Bank usen exclusivament l’italià i l’anglès respectivament arreu del seu país. Aquesta política que ubica el català en una situació de normalitat a la
comarca dels Vallès, no és aplicada en condicions similars per Caixa Penedès a la Franja de Ponent. El rètol d’aquesta mateixa empresa de crèdit a l’avinguda d’Aragó de Fraga (el baix Cinca) figura com a Caja Penedés i els cartells són majoritàriament en espanyol. El català hi
apareix d’esquitllentes: l’esmentada sucursal fa cantonada amb un carreró sense nom ni sortida en el qual la nostra llengua hi ha quedat arraconada en un trist rètol com si es tractés d’una vergonya o d’un càstig tenir-lo en un lloc més visible.

També experimenten sobtades mutacions la Caixa de Catalunya i el Banc de Sabadell quan adopten el nom de Caja de Cataluña i Banco de Sabadell en moltíssims indrets del País Valencià. En alguns casos, el nom de Caja de Cataluña a la ciutat de València desapareix i passa a dirse Banco de la Exportación. Potser fins i tot per evitar qualsevol referència a Catalunya? La denominació Banco de Sabadell té preferència a Perpinyà, on l’espanyol és oficialment llengua estrangera i, en canvi, la plana del Rosselló és considerada el bressol de la llengua catalana. És ben bé que d’això se’n diu fer el préssec! La implantació de les caixes d’estalvi madrilenyes i aragoneses als Països Catalans en cap cas ha suposat haver de renunciar al seu nom originari en espanyol. Així, amb un únic rètol que diu Caja Madrid, aquesta entitat ha obert una seu a la riera d’Arenys de Mar. I Ibercaja és tan Ibercaja a Tàrrega com a Calatayud. Mantenir les senyes de pertinença lingüística és allò més comú entre els bancs i les caixes, actuïn a casa o a la Cotxinxina. La banca alemanya Deutsche Bank I la francesa Credit Lyonnais, així ho testimonien en els seus rètols escampats per Catalunya. I per qui no té unes mínimes nocions d’alemany o francès, no em podrà negar que
pronunciar els noms dels citats bancs sigui gaire fàcil. Hem de concloure aleshores que els banquers catalans estan carregats de prejudicis, i més acomplexats del que ens pensàvem? O potser la pela els fa renegar de la seva condició natural? Com si no s’acceptessin tal com són, quan part de l’empresariat català obre mercat en altres punts dels Països Catalans es desviu per agradar. Encara que això passi per renunciar als seus principis identitaris. Urgeix, per tant, potenciar l’autoestima dels assessors d’imatge i dels directius de les entitats  bancàries del Principat català. Altrament no seran més que uns pèssims consellers que no només hauran perdut el nord sinó tambe el sud i el ponent.

Quim Gibert
ensenyant
 

Estem a punt d’entrar al nou mil·lenni i tothom parla de l’efecte 2000. A què deu afectar? No ho sé pas. És, potser, que estem més xalats? Això de passar a un altre mil·lenni afecta a la persona? Som conscients que serem persones del mil·lenni passat?

Què passa aquest any que tres mesos abans del Cap d’Any la feinada és trobar una plaça en un restaurant? Jo penso que deu ser que el primer Cap d’Any del Mil·lenni ha de ser especial. S’ha de reconèixer que nosaltres no tindrem gaires oportunitats de viure cap més principi de
mil·lenni (o sí...).

Té alguna cosa a veure l’efecte 2000 en què aquest any s’hagin batut rècords en un cap de setmana de casaments? Si recordeu, el cap de setmana del 18 i 19 de setembre es van casar 6 parelles, i durant l’any una bona colla. Podran dir que estan casats des del mil·lenni passat, o del segle passat, o de l’any passat...

I que aquest 1999 sigui un any en el qual la cigonya hagi batut rècords pels temps que corren? Quina mar de nens i nenes han arribat a néixer... Feia temps que no passava. I
encara aniran dient que a Catalunya neix poca canalla... Si jo ja ho dic, Linyola podria ser independent!

I dels cotxes, què me’n dieu? Jo cada dia veig cotxes nous, amb dues lletres. Reconec que jo, amb una lletra, ja sóc prehistòrica... Iabadabaduuuu... I de cases noves? Tres quarts del mateix. Suposo que la gent es gasta els diners que té a sota la rajola, no?

Encara recordo a l’agost quan hi va haver l’eclipsi de sol i com que coincidia amb l’acabament del mil·lenni, molts van vaticinar la fi del món (recordeu un famós modista que deia que l’estació MIR cauria sobre París, com si no tingués res millor per fer). Com ja va passar a l’acabament del mil·lenni passat, és el moment propici perquè grups religiosos (més
aviat sectaris) facin salvatjades creient que s’atansa la fi del món. L’Apocalipsi serà el pròxim mil·lenni. Per desgràcia, a les notícies de principis del segle que ve, ens en farem creus de la gent que s’haurà suïcidat pel seu gurú o assassinada directament...

La gent està histèrica i de qui és la culpa? Nostra, clar! 

Montse
 

Durant la Fira d’Alguaire vaig poder assistir a la conferència impartida per l’enginyer tècnic agrícola, Sr. Manel Ollé i Balagueró. En dita conferència hi assistírem uns 25 oients,  havent-n’hi alguns de joves d’ambdós sexes, encara que pocs. Fou una conferència senzilla encara que força interessant tenint en compte que és un cultiu antic... però molt recent la seva fórmula de cultiu intensiu.

Des de sempre ha estat un conreu complementari. Fins i tot ho és ara que s’inicia la seva producció intensiva. Abans, es trobava en bancals, marges... (poca claror, sense tractaments, etc...). Aconsellava de fer les plantacions de 6x6, 5x6, etc... en lluita per la competència per la llum. Creix de forma molt ràpida. Als 3-4 anys de la plantació ja són molt vigoroses. Hi caben noves tecnologies de conreu, rec, fertirrigació, etc... Tot i que diuen que té unes arrels de centenars i milers de metres, respon molt bé als abonats. Sembla contradictori, però és així.

La figuera no compta amb reguladors registrats com els altres fruits. Llavors n’utilitza i fan proves amb reguladors que no són seus:
—Maduració de la figa.
—Brotació de les rames.

“La figuera està considerada una planta de secà, però la resposta que té a les aportacions d’aigua és espectacular. Les seves necessitats hídriques es poden satisfer amb 600/700 mm. S’ha de tenir en compte, però, que com més sequera passi el cultiu més dolç serà el fruit”.

Cooperativa del Camp Sr. Faust. Alguaire

Durant el decurs de la fira de St. Miquel de Lleida, la mateixa
—Fira de Lleida
—L’Institut Agrícola Català de St. Isidre
—L’Ajuntament d’Alguaire i
—L’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries organitzaren unes del tot encertades jornades sobre “La figuera, un cultiu fruiter alternatiu”. Hi vàrem assistir uns 75 oients entre els que hi havia una bona representació del sexe femení, tant de jovent com  adults. En fer la presentació els senyors Eduard Porta i Raimon Ferrer, aquest segon va
insistir que treballaven per donar “formació-informació”.

Els primers ponents foren el Sr. Joan Clavé i el Sr. Miquel Romero (tècnics del Departament d’Arboricultura Mediterrània de l’IRTA, Centre Mas Bové de Reus):

El Centre Mas Bové és un centre especialitzat en fruits secs. La figuera només en té una part.

Fa 10 anys de la forta crisi de l’avellaner. Vàrem intentar cercar alternatives conjuntament amb Mallorca i el País Valencià. La figa és un fruit sec només en part. De bibliografia tradicional n’hi ha, però molt poca. Hi ha poquíssims articles tècnics. L’estudi contemplava
recuperar el patrimoni genètic. 

Abans hi havia 1-2 figueres en cada explotació de regadiu. Producció en arbres disseminats. No coincidien varietats. Els arbres són de moltes diferents varietats. La figuera de sempre havia tingut molta facilitat de créixer per llavor i estaca.

En la tasca de recuperar els arbres més interessants hi hem aportat 102 clons a l’estudi. Val a dir que tenim a la col·lecció la majoria de figueres que hi ha a Catalunya.

Diuen que provenen del Sud-oest asiàtic, sense poder arribar a concretar el lloc exacte. El seu hàbitat natural és la mediterrània sense ultrapassar els 800/900 metres d’altitud. Pot ressistir fins a –10ºC. Resisteix temperatures de 50ºC i necessita només de 100 a 300 hores
de fred.

El màxim productor anual és Turquia amb més de 300.000 tones. Tot i així no és cap inconvenient per a nosaltres ja que el 99% ho destinen a fruit sec... i nosaltres cerquem la comercialització en tendre. Espanya produeix unes 40.000 tones que es dediquen
majoritàriament al consum en fresc. El nou interès és per al consum en fresc. Per a la població urbana hauria de ser una fruita exòtica com el kiwi.

El mercat de la figa tendra té un futur. Les explotacions solen ser d’un màxim d’1 Ha. Encara importem figa tendra. Hi ha tendència a créixer les plantacions a mida que disminueixen els arbres disseminats.

Preus Mercabarna any 95
—1ª Figa-flor . . . . . . . . . . . . . . 700 PTA/Kg.
—Figa juny . . . . . . . . . . . . 250-300 PTA/Kg
—Figa agost . . . . . . . . . . . . . . . 150 PTA/Kg
—Figa finals d’any
(primers freds)  . . . . . . . . . . . . . 300 PTA/Kg

És un cultiu poc exigent en sòls. (Pot produir més o menys). No tolera entollaments i menys en la collita car es baden. Per això anaven tan bé les figueres a la riba, car es badaven poc. L’òptim arriba a ser 1.300 mm/any; pel que veiem que necessita regarse.

A l’hora de collir, s’ha de passar cada dos dies. Un operari cull de 6 a 7 quilos per hora.

Les plantacions realtivament espesses són 4x6 i 3x5. Es poden veure amb facilitat entremig d’oliveres, avellaners, etc...

No tolera “Simazina”.

Tendeix a emmurgonar.- Les rames que toquen a terra arrelen.

S’ha començat a fer “in vitro”.

Una figuera no necessita podes fortes. Ara per exemple per a obtenir molta figa-flor després de la producció de la figa-flor fem una bona esporgada i renunciant a figues tindrem molta figa-flor el proper any. (Tantes fulles com hi ha, tantes figues que hi surten).

Exemple: A Extremadura s’associa amb el cereal (palla). Hi passa el bestiar i menja també alguna figa. 

MALALTIES
—Virus del mosaic. No l’afecta massa.
—Podriment d’arrels. La pateix molt a fons.
—Podriment del fruit. Obrir-se de l’ull o l’Ostiol: (Petit orifici, boca d’un estoma,
d’un conceptacle).

PLAGUES
—Dues mosques: Fruita i mosca de la figa.
—Carrapetes.

R. Bonjorn