ELS APARELLS METEREOLÒGICS (6)
En aquest número de BARRET PICAT us expliquem les característiques
d’alguns aparells meteorològics més, la funció dels
quals és la mesura de la insolació i la radiació solar,
són: l’heliògraf, el piranòmetre i el pirheliòmetre.
Esperem que us agradi.
L’HELIÒGRAF
La durada de la insolació es determina concentrant els rajos
solars sobre una banda constituïda per una tira de cartolina que es
crema en el punt en què
es forma la imatge del sol. Si la localització sobre la banda es
fa mitjançant una lupa, serà necessari desplaçar aquesta
constantment en funció de les variacions diürnes i estacionals
de la posició del sol. Per evitar aquest inconvenient s’utilitza
una esfera de vidre. La banda de registre es col·loca de forma apropiada
sobre un suport corbat, concèntric amb l’esfera.
Els rajos solars es concentren sobre la banda. Si el sol llu durant
tot el dia es forma un traç carbonitzat continu. Si el sol brilla
de manera intermitent, el traç carbonitzat és discontinu.
En aquest cas la durada de la insolació es determina sumant les
longituds de les parts carbonitzades.
Descripció de l’aparell
L’heliògraf de Campbell-Stokes està constituït per
una esfera de vidre de 96 mm de diàmetre, muntada con cèntricament
en l’interior d’un casquet esfèric en el que el radi és tal
que els rajos solars formen un focus molt intens sobre una banda de cartolina
encaixada en unes ranures del casquet.
Aquest porta tres parells de ranures paral·leles en les quals
es poden allotjar tres classes de bandes diferents, segons l’estació
de l’any. La bola de vidre descansa sobre un suport còncau, cap
amunt i de forma esfèrica. Una perxa elàstica arriba a la
vorera de la bola i mitjançant un cargol i un disc manté
oprimida la bola contra el recolzament inferior. Amb això s’aconsegueix
una fixació suficient. Les dimensions de les zones esfèriques
de la cassoleta s’han elegit de forma que la bola de vidre es trobi exposada
sense impediments als rajos solars.
LA RADIACIÓ SOLAR
(Piranòmetres i pirheliòmetres)
Definició
La radiació solar és l’energia emesa pel sol. En el cas
agrometeorològic solament interessa la radiació que procedeix
del sol i arriba a la terra.
Generalment, s’identifica la radiació solar amb la irradiància
energètica, que és l’energia que arriba per unitat de superfície
i de temps.
Unitats
Es mesura en calories per centímetre quadrat i minut, o en watts
per metre quadrat. L’equivalència és la següent: 1 cal/cm
2 min = 696,67 W/m 2 .
Observacions
La terra, per la seva pròpia temperatura, també emet
energia en forma de radiació. Es parla llavors de radiació
terrestre. Tanmateix, aquesta radiació és molt més
baixa que la del sol, ja que la superfície d’aquest es troba a uns
6.100º K (6.373º C) i la terra, en mitjana, no arriba a 20º
C.
L’espectre corresponent a la radiació terrestre
es troba especialment en l’infraroig, igual que en el cas de la radiació
emesa per l’atmosfera (se sol parlar de radiació del sistema terra-atmosfera).
Com que la major part de la radiació solar es troba en la part de
l’espectre corresponent a longituds d’ona baixes, se sol identificar amb
la radiació d’ona curta. Pel contrari, en el cas del sistema terra-atmosfera
es parla principalment de radiació d’ona llarga. La distinció
de longituds d’ones és molt important per entendre diferents fenòmens.
Tal és el cas de l’efecte hivernacle, pel qual el diòxid
de carboni present a l’atmosfera absorbeix energia d’ona llarga. Com la
major part de l’energia emesa per la Terra és d’aquest tipus, un
augment de diòxid de carboni comporta una major absorció
d’energia d’ona llarga. Com a conseqüència, aquesta energia
queda atrapada a l’atmosfera provocant, si el fenomen és molt marcat,
un augment de temperatura.
Mesura
Per mesurar la radiació es fan servir els piranòmetres
o solarímetres. Segons les seves característiques poden servir
per a la radiació solar directa (procedent del raig solar) o per
a la radiació neta. En aquest darrer cas, convé situar el
censor a 1 m d’alçada sobre el terra.
Els pirheliòmetres són instruments per a la mesura de
la radiació solar amb incidència perpendicular. Això
s’aconsegueix col·locant el censor normalment al focus solar, bé
manualment o bé sobre un muntatge equatorial.
David Gispert
Extret de la web de l’Observatori
Meteorològic de Sort (www.svt.es/meteosort)
|