PASTORILLES
Dins dels ocells que trobem en medis aquàtics, hi podem veure uns petits i simpàtics ocellets, amb cua llarga i cos esvelt, són les cueretes que a Linyola anomenem pastorilles.

Podem veure tres tipus diferents de cueretes a la nostra vila la llarg de tres períodes de l’any, primavera i tardor (migració) i hivern; tot i que a la Vall del Segre les podem observar pràcticament tot l’any. Així a Linyola trobem, la cuereta blanca, la més abundant, la cuereta groga i la cuereta torrentera. Si volem veure les cueretes, caldrà només que ens aturem a la primavera a la riba d’un camp que s’està regant i les veurem amb les seves gràcils corredisses per dins l’aigua.

Cuereta blanca (Motacilla alba) // pastorilla o pastoreta.
Ocell d’uns 18 cm, de bec fi i negre, la cara i la panxa són blanques i les ales i esquena són grises; la gola negra a l’estiu i blanca a l’hivern. El tret que més caracteritza la cuereta, la cua, és negra amb les plomes laterals blanques; cal fixar-nos amb els moviments continus d’aquesta cap amunt i cap avall.

El seu hàbitat natural són rius, basses i pantans, llacunes, tolles i conreus de regadiu. La seva alimentació, tal i com ens indica la forma del seu bec, es basa majoritàriament amb petits invertebrats, tot i que s’apunta que a l’hivern complementi la seva dieta amb algunes llavors.

La cuereta blanca resta a Ponent durant tot l’any, però durant el període estival queda localitzada en punts molt concrets de la geografia lleidatana, com a la mateixa vall del Segre. Per això, amb l’arribada de les cueretes centreuropees per hivernar en un clima més benigne, tenim l’oportunitat de veure-les a Linyola; això significa que des de l’octubre fins al març podem observar cueretes blanques a Linyola. Els millors llocs són en camps regats a la primavera i durant la tardor i l’hivern en qualsevol tolla que s’hagi fet durant una pluja, i sobretot a les banquetes del “Canal Vell” i tolls dins el “Canal Nou”, també a les platges de vora els reguers.

Cuereta torrentera (Motacilla cinerea) // pastoreta o pastorilla
La cuereta torrentera amida 18 cm., el seu dors i cap són grisos, amb una cella blanca i la gola negra durant l’època reproductora en els mascles. La panxa és groga, com el principi de la cua, en canvi aquesta és negra i amb les plomes externes blanques.

El seu hàbitat és com diu el seu nom, els torrents o rius d’aigües ràpides, tot i que durant els hiverns podem veure la cuereta torrentera en camps, canals i tolles. La seva alimentació, com la de totes les cueretes, és bàsicament d’invertebrats, tot i que en els pitjors períodes de l’any aprofita algunes llavors.

Igual com en el cas de la cuereta blanca, la cuereta torrentera es troba a la vall del Segre, sobretot, muntanya mitjana, i durant l’hivern visita zones més baixes. Aquest és el moment en què podem veure-la a Linyola, entre octubre i març, sobretot. Els millors llocs són els camps d’alfals i les banquetes dels canals “Nou i Vell”.

Cuereta groga (Motacilla flava) // pastorilla o pastoreta.
Més petita que les altres dues cueretes, uns 16 cm, i semblant a la cuereta groga pel que fa als seus colors. Té el pit groc, el seu dors és més verdós que no grisós, com en el cas de la cuereta torrentera. El cap és grisós, la gola blanca i té una cella marcada, també blanca.

El seu hàbitat són basses, rius i conreus, més variat que en el cas de la cuereta torrentera. Durant la migració és fàcil de veure en zones de conreus. L’alimentació de la cuereta groga són invertebrats.

Aquest ocell és més difícil de veure a les nostres terres, doncs nidifica a Europa central, i està de pas a Ponent. La nostra vila no s’escapa d’aquesta temporalització i el moment de veure la cuereta groga és entre setembre i octubre, fins i tot a final d’agost, i durant la migració primaveral al març i abril. Qualsevol camp o tolla són bons per veure com en un determinat moment de l’any passen en migració les cueretes grogues. En el llibre Els ocells de Ponent de La Mañana, trobem una cita d’una cuereta groga capturada per un anellador a Linyola i que havia estat anellada a Alemanya, fet que ens demostra que les nostres terres són zones que reben viatgers molt llunyans.

Jordi Soldevila i Roig

Dibuixos extrets del llibre, Els ocells de Ponent, J. Estrada
i dibuixos de D. Olivera, “La Mañana”.