|
EPIFANIES 1
|
|
|
PRIMAVERAL ¡Gracies á Deu que s’en va l’hivern! ¡Gracies á Deu! Ja era hora que renasqués la vida y s’endiumengés el mon; que als boyrosos celatges que fa tant temps nos enrotllavan, se sucsehissin los dies de sol. El baf del hivern extingint aucells y flors y fulles, escampa per arreu la melangia restant nostres energíes que es un desconsol. Per aixó es tan anyorada la missatgera de l’alegría, la benaurada primavera que’ns brinda un temps acurullat de delicies, vestint el paissatge ab ufana, encatifantlo de flors que embalsaman ‘l ambent, poblant al ensemps les arbredes d’enjogassats aucells que no paran en tot el día de corejar l’himne d’alegría que recrea á la criatura com alenada de vida. * * * Los hiverns son les nits fosques y tenebroses de nostra vida. Sa feresa ’ns ompla de pahor y ’ns deixa sens poder assaborir l’indiscutible poesía que l’acompanya. Durant el regnat del hivern, la tristes agombola nostres cors á son plaher, y ’ns treu l’alegría que ’ls recorts podrían portarnos. Per aixó al avehinarse l’estació florida, veyent com s’allunya ’l temps de dol que se n’endú ’l llur bagatge de notes tristes, llensa nostre cor el sospir: ¡Gracies á Deu que s’en vá l’hivern! ¡Gracies á Deu! Valeri Serra Boldú
Valeri Serra i Boldú, «Primaveral», La Creu del
|
