Barret Picat 131 - El racó verd

ELS OCELLS DE LINYOLA

PETITS OCELLS D’AIGUAMOLL:
BALQUER, BOSCARLA I REPICATALONS
Els tres ocells d’aquest capítol tenen en comú l’hàbitat, els canyissers i xiscars circumdants de les zones humides. Els dos primers ocells, el balquer i la boscarla de canyar, pertanyen a la mateixa família i els trobem a les comarques de Ponent des de la primavera a finals d’estiu. En canvi, el repicatalons és un ocell hivernant entre nosaltres i apareix en els períodes freds, quan baixa d’Escandinàvia i el nord d’Europa.

Balquer (Acrocephalus arundinaceus)
Ocell d’uns 19 cm amb el dors beix marronós i la panxa blanca, colors que l’ajuden a camuflar-se entre els xiscars. Té el bec punxegut, com a bon insectívor que és. Un tret distintiu és el seu cant, sorollós i poc musical que emet des d’una xisca alta.

Habita zones humides, concretament els marges d’aquestes zones com, xiscars i canyars. Així tan el podem trobar en basses de reg amb canyissers, vora els reguers, llacunes, rius, desaigües i sèquies. Aquí es troba el seu aliment, diversos invertebrats, tal i com ens indica el seu bec.

Aquest ocell el trobem a Linyola des de l’abril fins al setembre, i per tant, ens visita per nidificar i criar els polls als nostres canyissos. El seu niu és un arreplec de fulles que lliga entre unes quantes xisques. Si volem veure balquer al nostre terme, haurem d’aturar-nos on hi hagi aigua i un dens canyisser o xiscar, ja sigui vora els reguers, sèquies, Prèstims o Estany d’Ivars, i basses de reg; el seu escandalós cant delatarà la seva presència.

Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
És similar al balquer, tal com indiquen els seus noms amb llatí, són de la mateixa família; tot i que la boscarla és més petita, 12 cm i de tons més marronosos al dors i més beixos a la panxa. El bec és com el del balquer, allargat i punxegut com el dels bons insectívors. El seu cant és més agradable a l’orella humana que el del balquer.

La boscarla de canyar habita en zones humides, però amb canyissers més grans com ara basses, rius o llacunes. La seva alimentació són igualment invertebrats, com en el cas del balquer.

Es troba entre nosaltres durant el període estival, i és abundant durant les migracions. Les cites que tenim de Linyola són dels mesos d’estiu, és probable que nidifiqui a la nostra vila. És possible sentir el seu cant als Prèstims o a l’Estany d’Ivars o alguna bassa de reg com les que hi ha davant la torre Calbet al camí de Térmens.

Repicatalons (Emberiza schoeniclus)
És una au de la mida d’un pardal, uns 15 cm. A l’època de cria, el mascle té el cap i la gola negres, amb bigotis blancs com el collar i la panxa. El dors és marró fosc. La femella, com el mascle durant l’hivern, té els colors més apagats, el dors és d’un marró fluix amb taques negres i la panxa blanca amb taques negrotes també.

El medi en que és mou és entre canyissers, tot i que no es descarta veure’l en els camps immediats als canyissers. Veient la forma robusta del seu bec podem deduir que és un ocell granívor, tot i que no menysprea algun insecte.

Ens visita durant els mesos freds, des d’octubre fins a febrer o març. Si el volem veure a Linyola ens podem acostar en qualsevol llacuna, Prèstims o Estany d’Ivars; cal afegir, però que hi ha anys en què és més abundant que altres, depèn del fred que faci al nord d’Europa.

Jordi Soldevila i Roig

Dibuixos extrets del llibre, Els ocells de Ponent, J. Estrada
i dibuixos de D. Olivera, “La Mañana”.


		ELS OCELLS DE LINYOLA PETITS OCELLS D’AIGUAMOLL: BALQUER, BOSCARLA I REPICATALONS Els tres ocells d’aquest capítol tenen en comú l’hàbitat, els canyissers i xiscars circumdants de les zones humides. Els dos primers ocells, el balquer i la boscarla de canyar, pertanyen a la mateixa família i els trobem a les comarques de Ponent des de la primavera a finals d’estiu. En canvi, el repicatalons és un ocell hivernant entre nosaltres i apareix en els períodes freds, quan baixa d’Escandinàvia i el nord d’Europa. *Balquer (Acrocephalus arundinaceus)* Ocell d’uns 19 cm amb el dors beix marronós i la panxa blanca, colors que l’ajuden a camuflar-se entre els xiscars. Té el bec punxegut, com a bon insectívor que és. Un tret distintiu és el seu cant, sorollós i poc musical que emet des d’una xisca alta. Habita zones humides, concretament els marges d’aquestes zones com, xiscars i canyars. Així tan el podem trobar en basses de reg amb canyissers, vora els reguers, llacunes, rius, desaigües i sèquies. Aquí es troba el seu aliment, diversos invertebrats, tal i com ens indica el seu bec. Aquest ocell el trobem a Linyola des de l’abril fins al setembre, i per tant, ens visita per nidificar i criar els polls als nostres canyissos. El seu niu és un arreplec de fulles que lliga entre unes quantes xisques. Si volem veure balquer al nostre terme, haurem d’aturar-nos on hi hagi aigua i un dens canyisser o xiscar, ja sigui vora els reguers, sèquies, Prèstims o Estany d’Ivars, i basses de reg; el seu escandalós cant delatarà la seva presència. *Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)* És similar al balquer, tal com indiquen els seus noms amb llatí, són de la mateixa família; tot i que la boscarla és més petita, 12 cm i de tons més marronosos al dors i més beixos a la panxa. El bec és com el del balquer, allargat i punxegut com el dels bons insectívors. El seu cant és més agradable a l’orella humana que el del balquer. La boscarla de canyar habita en zones humides, però amb canyissers més grans com ara basses, rius o llacunes. La seva alimentació són igualment invertebrats, com en el cas del balquer. Es troba entre nosaltres durant el període estival, i és abundant durant les migracions. Les cites que tenim de Linyola són dels mesos d’estiu, és probable que nidifiqui a la nostra vila. És possible sentir el seu cant als Prèstims o a l’Estany d’Ivars o alguna bassa de reg com les que hi ha davant la torre Calbet al camí de Térmens. *Repicatalons (Emberiza schoeniclus)* És una au de la mida d’un pardal, uns 15 cm. A l’època de cria, el mascle té el cap i la gola negres, amb bigotis blancs com el collar i la panxa. El dors és marró fosc. La femella, com el mascle durant l’hivern, té els colors més apagats, el dors és d’un marró fluix amb taques negres i la panxa blanca amb taques negrotes també. El medi en que és mou és entre canyissers, tot i que no es descarta veure’l en els camps immediats als canyissers. Veient la forma robusta del seu bec podem deduir que és un ocell granívor, tot i que no menysprea algun insecte. Ens visita durant els mesos freds, des d’octubre fins a febrer o març. Si el volem veure a Linyola ens podem acostar en qualsevol llacuna, Prèstims o Estany d’Ivars; cal afegir, però que hi ha anys en què és més abundant que altres, depèn del fred que faci al nord d’Europa. *Jordi Soldevila i Roig* Dibuixos extrets del llibre, Els ocells de Ponent, J. Estrada i dibuixos de D. Olivera, “La Mañana”.