ELS CONREUS (Part I, regadiu)

L’ecosistema majoritari al Pla d’Urgell són els conreus, i en concret els conreus de regadiu. Aquest ecosistema té la particularitat d’una influència constant i directa de l’home, el medi natural ha estat completament modificat.

Aquest medi es divideix en dos, segons sigui el conreu de secà o de regadiu; i dins d’aquesta divisió en trobem una altra, segons el tipus de conreus, herbacis (blat, panís, alfals, etc.) o arboris (oliveres, ametllers o fruiterars). Cal tenir en consideració un element enriquidor d’aquest medi com són les ribes; aquestes si no estan molt erosionades i conserven certa diversitat vegetal, poden albergar una major quantitat d’aus (per exemple, un marge amb alguns xops permet que
el picot verd nidifiqui o és un refugi per les mallerengues, ocells típics de bosc).

L’ecosistema majoritari de Linyola és el conreu de regadiu, dins el qual comprèn altres com l’ecosistema aquàtic. Les àrees de secà estan pràcticament desaparegudes, malgrat quedin àrees molt concretes que reuneixen algunes d’aquestes característiques (Barret Picat, Barranc o l’Acampador).

En aquest medi, a part de trobar-hi els ocells típics, hi podem observar espècies pròpies d’altres medis. Alguns vénen a alimentar-se, altres de pas i altres utilitzen les terres baixes com a zona d’hivernada.

RAPINYAIRES: ASPARAVERS I ÀGUILES PERDIGUERES.
Aquests dos ocells són els dos rapinyaires més típics de les zones de conreu linyolenques. El xoriguer, conegut a Linyola com a asparaver, nidifica i és present tot l’any. Per contra, l’àligot, conegut a la nostra vila com àguila perdiguera, el trobem des de finals d’agost fins a l’abril, i no cria al nostre poble. Ambdós ocells, malgrat les dificultats ecològiques, gaudeixen d’una relativa abundància i fins i tot podem parlar d’augment en el cas de l’aligot.

Xoriguer (Falco tinnunculus) // asparaver.
Medeix uns 35 cm i una envergadura d’entre 65 i 80 cm. Els mascles tenen el cap i la cua d’un gris blavós amb una taca negra al final de la cua. El dors és d’un color ocre, més intens que la femella, i tacat de negre; les ales tenen els mateixos colors amb les puntes negres. La panxa, les parts inferiors de l’ala i el dessota la cua és blanquinosa i pigallada de negre, igual com la femella. La femella té el cap blanquinós llistat de negre, el dors ocre pigat de negre, així com les ales i la cua, llistada de negre. Una característica d’aquest ocell és el seu vol, té la capacitat de quedar-se quiet en vol a l’aire, d’aquest exercici se’n diu “fer l’aleta”.

Habita en diversos medis, des de zones de muntanya a planes de conreus, amb l’única condició que siguin zones obertes. Nidifica en construccions humanes, arbres amb nius vells de garses i algun penya-segat. En aquestes zones s’alimenta de petits rosegadors, sargantanes, insectes i petits ocells.

Podem veure’l a les nostres terres al llarg de tot l’any, és doncs un ocell sedentari. Val a dir que durant l’hivern arriben alguns ocells d’altres zones que augmenten la població local.

A Linyola podem veure xoriguers en qualsevol camp d’herbacis, i el podem detectar criant en algunes masies velles amb prou forats. Un lloc on sempre trobem aquest ocell és a la carretera Linyola – Mollerussa, als pals i fils d’electricitat.

Aligot comú (Buteo buteo) // àguila perdiguera
L’aligot supera el mig metre d’alçada i té una envergadura d’entre 113 cm i 135 cm. El dors acostuma a ser fosc, la cua té forma de ventall en vol i les ales arrodonides, el pit és blanc i pigat de marró. El dessota l’ala l’acostuma a fer identificable, la part alta de les ales és fosca, seguida per una franja marró més clara i finalment una ampla franja blanquinosa tacada de marró gradualment a mesura que avança cap a la cua. A vegades el podem veure planejant sobre conreus o parat en algun pal de la llum.

És un ocell d’hàbitat variat, va des de diversos tipus de boscos, fins a planes obertes de conreus. Aquí troba la seva alimentació a base de, petits mamífers (rates, talps, ratolins), conills si abunden, i menor mesura, rèptils i algun ocell, més difícils de caçar per un rapinyaire poc àgil.

A les terres de Lleida hi és present tot l’any, però no a la zona del Pla d’Urgell on la manca de llocs i hàbitats adequats per nidificar l’allunya d’aquestes zones durant l’època de cria. Així podem observar l’aligot a Linyola generalment d’agost a abril.

L’aligot es pot veure, com en el cas del xoriguer, en qualsevol camp dels voltants del nostre poble fora de l’època de cria. Passant de Linyola a Mollerussa per la carretera el podem veure alguns cops caçant a la partida de la Coma.

Roger Guillem Martí
Jordi Soldevila i Roig

Dibuixos extrets del llibre, Els ocells de Ponent, J. Estrada
i dibuixos de D. Olivera, “La Mañana”.