El bressol africà


Tot i que Darwin va assenyalar Àfrica com el lloc on va començar el camí de l'hominització, les primeres descobertes, en ser fetes a Europa, no semblaven donar-li la raó. L'any 1848 va ser trobat dins d'una gruta de Gibraltar un crani, però la descoberta no va tenir gaire ressò. Encara faltaven onze anys per a la publicació de l'Origen de les Espècies i ningú no sabia ni volia explicar res sobre el fòssil
Pocs anys després, al 1856, una colla de treballadors d'un pedrera de la vall de Neander, a Alemanya, van descobrir una calota craniana i d'altres restes òssies. Aquest cop però les troballes no van quedar amagades. Fulhtrott va analitzar-les i va publicar uns resultats que van causar un gran terrabastall, ja que ni la societat ni el món científic estaven prou madurs com per assumir el que allò representava. Dos anys després Darwin presentava les seves teories sobre l'evolució, que amb la publicació l'any següent, del llibre que les contenia, van crear una base per a entendre i situar aquelles peces incòmodes. Huxley, defensor aferrissat de les teories de Darwin, va estudiar els dos cranis i va assegurar que pertanyien a una raça humana ja desapareguda.
Les descobertes van continuar, el 1886 va ser Bèlgica i posteriorment França. Fins i tot un altre continent, Āsia, es va afegir a la llista quan l'any 1891 Dubois va descobrir les primeres restes de l'homo erectus. S'hauria equivocat Darwin?
La resposta negativa va arribar l'any 1924, quan Raymon Dart va descobrir un crani infantil a Sudàfrica que pertanyia a un homínid molt anterior als que s'havien trobat fins llavors. El descobriment però no va es va fer en un bon moment. Uns quants anys abans, el 1912, s'havia trobat a Anglaterra un ésser que tot i tenir un cert aire simiesc, posseïa un cervell comparable al nostre. Era un fòssil massa llépol, era blanc, anglès i amb un cervell considerable. El nen de Taung va quedat arraconat i va rebre un nom no gaire afalagador, Australopithecus africanus, mico de l'Àfrica austral. El nom anthropus quedava en propietat de la falsificació de Piltdown.

Fet a 05/12/97


Fets home page

This page hosted by

Get you own Free Home Page