Descolorits pel temps

Reconstruir l'esquelet complet de qualsevol ésser del passat és una tasca difícil. Sovint només disposem d'uns fragments que no ens permeten recrear-lo amb un 100% de seguretat. Tanmateix, amb temps i paciència, la collecció de fòssils es va fent més gran i el resultat del trencaclosques es va acostant cada cop més a l'animal que, en un passat llunyà, va trepitjar el nostre planeta.
La feina és fa més difícil encara quan volem conèixer detalls com ara la veu. Les simulacions d'ordinador a partir de les característiques morfològiques conegudes ens permeten tornar a sentir les veus del passat, però el grau de certesa sobre els resultats assolits minva en relació a l'apartat anterior.
Que passa doncs, quan volem descobrir trets físics, com el color de la pell o el grau de pilositat, que no queden reflectits de cap manera en els fòssils? No ens queda més remei que jugar a detectius i aplicar la lògica evolutiva per tal d'arribar a unes suposicions que tinguin possibilitats de ser reals.
Així si volem saber com era l'aspecte extern dels nostres avantpassats més llunyans hem d'analitzar el seu entorn i pensar que els era més favorable evolutivament, ja que sembla que els hi va anar força bé i per tant en el joc de la vida van treure les cartes encertades.
Ens trobem amb un ésser bípede que té l'hàbitat a cavall entre la selva i la sabana, en una zona realment tòrrida. Caminar o córrer en una zona equatorial o tropical és un exercici que requereix un nivell molt bo de ventilació, nivell que no es dóna en els simis.
Tenint en compte que l'home actual evacua l'excés de calor per la pell, és lògic suposar que els primer homínids també ho feien de la mateixa manera. Ara bé, només una pell nua, amb uns folicles pilosos "reconvertits" permet una sudoració prou abundant com per ser eficient. Per tant és lògic pensar que els nostres avantpassats van perdre el pèl ben aviat. Possiblement l'Ardipithecus ramidus i l'Australopithecua anamensis, amb hàbitats més selvàtics eren encara força peluts, però devien iniciar el camí que va permetre a l'afarensis, viure a la sabana sense ombres i sota el sol africà
Pel que fa al color, no hi ha cap dubte, el grau d'insolació d'aquestes latituds només permet sobreviure si el grau de pigmentació és molt elevat. Es a dir, que els nostres "rebesavis" tenien molt probablement una pell nua i negra. Ben cert que una part considerable de la humanitat actual s'ha esblanqueït o esgrogueït, però no va ser sota cap d'aquests tons "pastel" que vam passar de bèsties a homes.

Fet a 10/12/97