Les descobertes van començar a produir-se l'any 1996, quan Tim White va trobar fragments ossis del braç i la cama d'un homínid. Més tard, es van trobar uns trossos, en molt mal estat, de l'esquelet. L'any 1997, a 275 metres de les primeres restes, es va trobar la part superior d'un crani amb les dents que tan van sorprendre els paleontòlegs. La campanya es va tancar al desembre del 98 després d'haver-se trobat les restes pertanyents a sis homínids més, però sempre sense trobar unes dents que haguessin permet concloure de manera indiscutible que totes les restes pertanyien al mateix tipus d'homínid.Les descobertes van començar a produir-se l'any 1996, quan Tim White va trobar fragments ossis del braç i la cama d'un homínid. Més tard, es van trobar uns trossos, en molt mal estat, de l'esquelet. L'any 1997, a 275 metres de les primeres restes, es va trobar la part superior d'un crani amb les dents que tan van sorprendre els paleontòlegs. La campanya es va tancar al desembre del 98 després d'haver-se trobat les restes pertanyents a sis homínids més, però sempre sense trobar unes dents que haguessin permet concloure de manera indiscutible que totes les restes pertanyien al mateix tipus d'homínid.
A banda de les restes humanes, un equip encapçalat per Jean de Heinzelin, va trobar en un lloc proper restes de diversos animals (antílops i cavalls), que mostraven clarament que havien estat tractades amb eines de pedra per tal d'aconseguir arrencar la carn i aprofitar la moll de l'os. Una mandíbula d'antílop, per exemple, mostrava de forma clara que la llengua havia estat estreta fent ús d'aquests estris. Les eines però, van mostrar-se més fugisseres, ja que només es van trobar uns poques a la superfície, però cap mentre es va realitzar l'excavació. Aquest fet no va permetre fer una datació que les lligués amb els homínids descoberts anteriorment, semblava que la mala sort acumulava proves però no les permetia lligar de forma definitiva.
Tot plegat porta a que l'associació dels tres elements (homínids, ossos tractats amb eines de pedra i les mateixes eines) no s'ha pogut fer encara de forma totalment concloent. Malgrat tot, la seva coincidència en l'espai (ja comentada) i el temps (datació argó-argó de la capa de cendra volcànica on s'han trobat les restes, anàlisi dels fòssils i estudi del paleomagnetisme) semblen aportar prou proves circumstancials com per poder imaginar la situació que es va produir a la regió fa 2.500.000 anys.
En aquella època l'entorn del poblet de Bouri no feia honor al seu nom actual (pols en llengua afar), ja que haguéssim trobar una terreny ple d'herbes altes i un llac d'aigua dolça. Pels seus voltants hi viuria un homínid d'un metre quaranta-cinc d'alçada, que presentava una associació interessant de trets simiescos i humans. El seu crani, amb una cara molt projectada endavant, una petita cavitat craniana i amb crestes, era molt semblant al de l'afarensis, només es diferenciava d'ell per les gran dimensions dels seus molars i premolars. Alhora no presentava cap les característiques que ja es manifestaven en d'altres contemporanis, els australopitecins robusts, més especialitzats. Per altra banda, el crani i el paladar molt més primitius que els del gènere Homo venien compensats per unes extremitats que en algunes de les seves dimensiones i proporcions es trobaven a mig camí de l'afarensis i l'erectus. Concretant, la relació entre el braç inferior i el braç superior era totalment simiesca, ja que la llargada de l'avantbraç era considerable; mentre que la relació entre l'húmer i el fèmur era força humana.
Aquesta curiosa combinació va ser una sorpresa pels científics i va ser la que va determinar el seu nom, ja que garhi significa sorpresa en llengua afar.
Si ens haguéssim acostat al nostre protagonista hauríem observat que portava eines de pedra. Les feia servir per aconseguir incloure la carn dins de la seva dieta, ja que era carronyaire i sembla ser que les traslladava d'un lloc a l'altre (no hi ha una font local de matèria primera) en funció de les seves necessitats, fet que suposa la seva capacitat de preveure situacions i necessitats futures.
El nostre homínid va existir doncs en un dels períodes més interessants de la nostra evolució, el que contempla el canvi d'australopitecí a humà, i que comença fa 3 milions d'anys amb una mena de ximpanzé bípede (Tim White dixit) i acaba fa 2 milions d'anys amb un individu ja humà (gènere Homo) que era carnívor i tenia una massa encefàlica considerable.
Tot plegat fa que la descoberta sigui transcendental per tres motius: En primer lloc, pel fet de conèixer un nou avantpassat nostre que, en funció de la seva combinació de trets més avançats que els australopitecins i més primitius que Homo, té força possibilitats de ser l'ancestre directe del nostre gènere. En segon lloc, perquè demostra que els canvis genètics que van portar a l'allargament de la cama es van produir un milió d'anys abans de l'escurçament del braç. En tercer, perquè situa cronològicament el canvi a la dieta carnívora, i l'utilització d'eines per aconseguir-la, canvis que van suposar d'altres canvis de comportament i que van coincidir amb el moment de l'eclosió del gènere Homo.
D'altres possibles deduccions encara incrementen la importància de la nova espècie. Fa un parell d'anys Sileshi Semaw va trobar a Gona, uns 100 km al nord del jaciment actual, les eines de pedres més antigues conegudes fins ara. Faltava un candidat clar com a creador... potser ho va ser l'Australopithecus garhi.
Tanmateix els descobridors no volen llençar gaires campanes al vol, les proves són, com hem dit, circumstancials. Potser les restes pertanyen a homínids diferents, i el garhi en comptes de ser el descendent de l'afarensis i el predecessor d'Homo, no va representar sinó un carreró evolutiu sense sortida, per aquesta raó les dues possibilitats estan reflectides en el nou arbre evolutiu construit per encarbir-lo. Esperem que aquest cop, no es repeteixi el silenci que va seguir a les primeres notícies del ramidus i Tim White i els seus col·legues ens ampliïn les informacions que fins ara tenim.
Creat el 03/06/99
This page hosted by 
Get you own
Free Home Page