
Par furlan a esistin l'acent (à) e l'acent dopli (â).
L'acent si lu segne:
1) in peraulis acentadis su la ultime silabe che a finissin in vocâl seguide di S.
Esemplis
patràs
crodarès
finìs
boboròs
catùs
2) su la silabe finâl acentade "in" dome tai vierps.
Esemplis
nô o mangjìn
lôr a mangjin
nô o finìn
lôr a finissin
3) in peraulis che a finissin par vocâl acentade.
Esempli
lui al viodarà
4) in peraulis di une sole silabe dome se si puedin sconfondi
cun altris.
Esemplis
lui al à (vierp vê) e
a (preposizion)
là (avierp) e la
(articul)
L'acent dopli si lu segne:
1) su lis vocâls lungjis in ultime silabe.
Esemplis
vocâl
frêt
inzignîr
disegnadôr
brût
2) tal infinît dai vierps che a finissin in vocâl
acentade, ancje te forme sustantivade (es. il podê, il savê).
Esemplis
imparâ
capî
|