editorial
Editorial
COMENCEM A CAMINAR
Aquest número és el resultat de l'experiència que va comportar posar a la xarxa el número 0, una edició d'assaig que va servir per fer entrar en circulació una idea concreta de publicació digital, basada en el protagonisme de les aportacions i en l'intercanvi d'informació. Per bé que l'acceptació d'una publicació d'aquest tipus depèn en molt gran mesura de la publicitat que se'n faci, les intencions inicials amb què es va concebre el projecte no poden fer més que consolidar-se, perquè posar en contacte cercles geogràficament diversos de la cultura catalana i donar a conèixer obres i fonts artístiques pot suposar un augment de les relacions culturals entre, al capdavall, usuaris d'una llengua i una cultura que és la nostra. Aquest és l'incentiu que ens porta a millorar la nostra revista, tant pel que fa als continguts com a la presentació i l'estructura, un aspecte, aquest darrer, que ha experimentat un canvi substancial i que anirà millorant-se en el futur.
Peu
de l'Obrador de Cartó NINOTSÉs per tot això que volem agrair especialment la resposta de tothom qui ha contribuït a la difusió de la revista, donant-la a conèixer dins i fora de la xarxa, col·laborant en la seva elaboració, autoritzant l'ús d'imatges, mantenint contactes, aportant textos o supervisant els aspectes tècnics. De segur que qui ja ens coneix valorarà positivament l'aparició d'aquest número 1 per l'esforç diguem-ne editorial que suposa.
És per això que volem renovar la invitació als usuaris que fèiem al número 0, perquè només amb les seves aportacions la revista adquireix el gruix necessari que li proporciona consistència i interès i se situa correctament per assolir el seu objectiu: posar en contacte usuaris que comparteixen un espai cultural comú, sense dependre d'interessos.
CULTURA CATALANA DEL NOU MILENI
Sens dubte, aquesta és una nova manera, una més, de fer cultura que hauria d'esdevenir corrent en el futur. Primer perquè les tendències de la tecnologia ho haurien de permetre cada vegada més; segon perquè la cultura catalana necessita també incorporar el suport digital. Fent un passeig pels distints cercadors catalans, podem adonar-nos que no hi ha gaires webs com aquesta, fetes en català i que incorporin sense complexos elements de tots els Països Catalans.
La veritat és que, com a àmbit cultural comú, la cosa continua tan magra com sempre. En aquest sentit, vindria bé fer explícit que el treball que la revista suposa de relació amb gent i entitats de tot arreu no té necessàriament cap interpretació ideològica a l'ús. Ni respon a la prioritat de construir cap projecte nacional unitari ni a la de contribuir a bastir un mercat delimitat per criteris lingüístics. Això no vol dir que, el que fem no incideixi en aquesta direcció, d'una manera o altra. Senzillament es tracta d'una plataforma d'intercanvi cultural entre usuaris de la cultura que parla en català. Qualsevol altra lectura, avui per avui, pot considerar-se esbiaixada. I tanmateix estem segurs que la presència d'aquesta publicació a la xarxa pot ser una mostra, incipient, això sí, del desenvolupament d'un espai comunicatiu comú, allò que, de moment, no ha unit prou esforços de ningú perquè pugui considerar-se una realitat consolidada.
Aquest fet és evident si ens fixem en la difusió editorial convencional, per exemple. És precisament per aquesta raó que tossal s'inscriu plenament en el que algú ha anomenat "edició digital". Efectivament, l'edició convencional de textos literaris té unes limitacions que no actuen quan aquests textos apareixen a la xarxa. Això no vol dir que no n'hi hagi d'altres, però almenys hi ha la possibilitat d'una difusió immediata, accessible i barata. Un camp obert en el qual, ara per ara, tot és possible.