·PEDAGOGIA POLITICA
______________________________________________________________________________________________

En un article del Col·lectiu Alquibla publicat recentment pel Levante ("Alzira, les raons d'una abstenció"), s'esmenta que els motius probables de l'elevada abstenció que solen patir les democràcies -i a Alzira n'hem tingut una mostra- solen ser diversos i variats. A més de factors objectius, com per exemple la manca de líders i comunicadors que feren creible un projecte polític així com recolçaments financers i socials importants de sectors i persones, hi podriem parlar de factors subjectius, de la gent, per creure en les possibilitats, els líders, les persones i els projectes de manera sostinguda i no cojuntural, etc. Quan conflueixen aquests dos factors fóra possible alguna cosa més que veure la gent plegar i anar-se'n a la platja el dia de les votacions o no eixir de casa per anar a votar al col·legi electoral.

Probablement (tot i que ens consta que a alguns partits la gent s'ha deixat la pell complint amb les seues responsabilitats a l'agrupació, a l'ajuntament, en altres institucions, dialogant, dissenyant, preparant estratègies, campanyes, com a simples ajudants i col·laboradors, etc.) alguna cosa està malfuncionant; fins i tot certs resultats electorals es perceben ben injusts quan hi ha qui recull la feina de molts altres i se'n porta les medalles havent viscut de rendes i de l'efecte atmosfera (llegiu propagandes i missatges que el context audiovisual propicia, etc.).

Crec que, a la llarga, sols es possible despertar il·lusions, recollir esperances, incrementar la participació de les persones i obtenir èxits al voltant d'unes idees si preparem eixes persones per a la vida ciutadana, és a dir, si posem al seu abast instruments per a que participen políticament. Si pel contrari pensem que la participació política i ciutadana s'ha de reduir sols a que la gent vote cada quatre anys i a fer que no es mescle en els assumptes dels especialistes en política (els que ja ocupen càrrecs i responsabilitats públiques, els que tenen poder en les agrupacions polítiques, etc.) aleshores sempre viurem agònicament els moments transcendentals, com unes eleccions, on es juga el futur de la democràcia perquè no sabrem si la gent veurà que val la pena defensar-la.

Si la democràcia representativa no s'obri a la democràcia participativa, el futur d'aquesta és la política com a espectacle de circ, l'antítesi del que hauria de ser i, per tant, el desenteniment de la gent d'un àmbit que no serveix per a donar cabuda a les necessitats i les urgències més legítimes dels qui sostenen el sistema. El resultat final, doncs, que ens espera és, com a USA, graus d'abstencionisme que arriben fins al 55 i el 60 per cent.

Una de les solucions ja apuntades al final d'aquell article per capgirar la situació, era que els partits polítics deuen entregar-se a una tasca de pedagogia ciutadana, clara, oberta, participativa, educadora i integradora, però no per absorvir el personal, afligir-lo i triturar-lo amb les seues ideologies i dogmes, sinó per a rebre d'ell -i per a profit de tots- allò que les persones tenen d'autènticament humà i humanitzador. Els partits polítics deuen agilitzar la regeneració biològica i propiciar a partir de la formació i la participació democràtica el recanvi de líders i responsables de conduir les agrupacions polítiques de tot arreu. Cal, doncs pedagogía política i de la bona; una política que faça del futur aspirant a polític, una persona assenyada, prudent, temperada, honesta, servidora del bé públic i disposada a escoltar les necessitats de la ciutadanía i a articular amb ella, d'acord amb les possibilitats econòmiques disponibles, els bens i serveis necessaris que poden fer, de la ciutat, un lloc cada vegada més agradable i interessant de viure. A mén!
______________________________________________________________________________________________
S.Llàtzer, 28/7/99.