Per a què els nostres lectors tinguin una petita idea de l’instrumental que faig servir per a mesurar les dades de precipitació i de temperatura que a cada número de BARRET PICAT trobeu i amb la intenció d’apropar-vos una mica en el món de la meteorologia he escrit aquest petit ar ticle. Tanmateix aquí teniu dues fotografies dels aparells que utilitzo.

En els pròxims números de BARRET PICAT explicaré la resta dels instruments que es poden utílitzar segons els fenòmens meteorològics que es volen mesurar o observar. Espero que us agradi i així pugueu aprendre una mica sobre el funcionament d’aquests aparells.

EL PLUVIÒMETRE
El pluviòmetre és l’aparell que serveix per mesurar la precipitació que cau a la superfície de la terra en forma de pluja, neu, calamarsa etc.

El pluviòmetre adoptat per l’INM (Institut Nacional Meteorològic) és del model Hellman que consta d’un got cilíndric en el qual la vora tallant de I’anella de llautó de la par t superior, assegura una superfície de recollida amb una secció d’exactament 200 cm2. Un embut profund perquè les gotes que ha gin entrat no sur tin en rebotar, condueix l’aigua a un altre recipient cilíndric, el col·lector de boca estreta en la què entra el tub de I’embut. Així, tota l’aigua recollida es conserva en el got col·lector protegit contra l’evaporació per l’estrenyiment de la boca i pel dispositiu de dobles parets que resulta.

Proveta graduada:
La mesura de la precipitació recollida es realitza passant l’aigua del col·lector a la proveta graduada. Per facilitar la mesura de les dècimes, I’escala de la proveta s’ha fet tenint en compte la superfície de recollida, i els valors mesurats són els que correspondrien als que haguéssim recollit en un pluviòmetre d’un metre quadrat de superfície de recollida d’aigua. Aquesta proveta només serveix per mesura, la pluja recollida en un pluviòmetre de 200 cm 2 de secció.

ELS TERMÒMETRES
L’ús de termòmetres en meteorologia té per objecte mesurar la temperatura de l’aire. Per mesurar dita temperatura, s’hauran de seguir una sèrie de normes estàndard; els termòmetres hauran d’instal·lar-se dins un abric meteorològic ben ventilat i protegit contra la radiació solar, a una altura aproximada de 1,50 metres del terra, que haurà de ser de gespa.

El termòmetre de màxima
Interessa saber la temperatura més alta i més baixa ocorregudes en un interval determinat de temps; per això s’utilitzen termòmetres especials que deixen indicada dita temperatura, màxima o mínima, des de l’última posada en estació.

El termòmetre de màxima és de mercuri, i s’estreny a prop del dipòsit: Quan la temperatura puja, la dilatació de tot el mercuri del dipòsit venç la resistència oposada per l’estrenyiment; mentre que quan la temperatura baixa i la massa de mercuri es contrau la columna es trenca per l’estrenyiment i el seu extrem lliure queda marcant la temperatura màxima.

Aquest termòmetre es col·locarà dintre de la garita, en posició quasi horitzontal amb el dipòsit una mica més baix que l’altre extrem, en el suport escaient. Per posar en estació el termòmetre de màxima, després de la lectura, es traurà del suport i es col·locarà verticalment amb el dipòsit cap a baix, fins que la columna de mercuri arribi a l’estrenyiment. Mantenint fermament per la part contrària al dipòsit, es sacsejarà un quart de volta amb el braç estès, de manera que la columna de mercuri estigui alineada amb el braç i el dipòsit quedi cap a l’exterior. Quasi sempre això és suficient perquè la columna de mercuri baixi fins a indicar la temperatura actual.

Característiques tècniques:
— Fluid termomètric: Mercuri
— Abast de l’escala: de -31 ,5°C a +51,5° C
— Divisió de l’escala: 0,5°C

El termòmetre de mínima 
Els termòmetres de mínima acostumen a ser de líquid orgànic, i porten un índex amb ànima metàl·lica submergida en el líquid. Quan la temperatura baixa ei líquid arrossega l’índex perquè no pot travessar el menisc i es veu forçat a seguir el seu recorregut de retrocés. Quan la temperatura puja, el líquid passa fàcilment entre la paret del tub i l’índex, i queda aquest marcant la temperatura mínima per l’extrem més llunyà del dipòsit. El termòmetre de mínima es col·locarà dins la garita en el supor t escaient sempre horitzontal. La posada en estació després de la lectura de la mínima es farà inclinant el termòmetre fins posar l’índex de nou en contacte amb el menisc del líquid, és a dir, posant cap amunt el dipòsit fins que l’índex freni en la seva caiguda.

Característiques tècniques:
— Fluid termomètric: líquid orgànic
— Abast de mesura: 44,5°C a +40,5°C
— Divisió de l’escala: 0,5°C
 

David Gispert Mata