EL MEDI AQUÀTIC 
(LLACUNES, BASSES I REGUERS) 
Linyola està situada a la Plana d’Urgell, en antigues terres de secà i on sempre hi ha hagut concentracions temporals d’aigua en forma d’aiguamoll (conca endorreica). Així trobem a tot el voltant de Linyola aiguamolls com, la zona de la Coma, estanys temporals com, l’estany d’Ivars, llacunes com, el Clot de la Llacuna, tolles com, el Planell.

Normalment, aquests fenòmens endorreics es donen en zones amb poca pluviositat i amb petites conques on van a parar les aigües de les elevacions immediates, això es veu afavorit per sòls amb alt grau d’impermeabilitat i força evaporació.

L’aparició d’aquestes zones humides temporals portava amb elles la introducció d’un medi propi, el medi aquàtic, on trobem els joncs, les salicòrnies; si les aigües perduraven durant més temps, apareixien xisques, canyes, i alguna alga. L’ornitofauna d’aquesta zona es basa amb ocells de cames llargues (camallargs i limícoles) i ocells nedadors.

Però, Linyola ha canviat molt el seu medi i ha passat de ser una àrea estepària a ser un àrea de conreus de regadiu completament explotada, fins al punt que no queden ni les ribes. Això ha provocat la desaparició de moltes d’aquestes zones entollades i humides. Tot i això, aquesta transformació del medi ha introduït nous microambients com són les basses de reg i els reguers, que tot i estar força contaminats s’hi ha arribat a adaptar algunes espècies que tot seguit us presentarem.

L’ànec collverd
(Anas Platyrhincos) 11 Ànic, Collverd.
Aquest ànec és el més conegut d’entre tots els ànecs del nostre poble. És un ocell d’entre 50 i 60 cm, amb el bec groc i reflexos verds metàl·lics al coll, que li donen el característic nom. De pit marró i amb collar blanc, el dors i la panxa grisosos, en canvi té el cul totalment negre. Un tret que defineix els ànecs és una franja alar que quan pleguen l’ala els queda en forma de requadre, és l’anomenat mirall, que el collverd té blau.

És un ànec corrent a totes les zones humides, fins i tot rius. Nidifica amagat en xiscars densos, tot i que també se l’ha trobat nidificant en alfalsars. Els polls de l’ànec collverd neden, pràcticament, només néixer i fins i tot abans de caminar. Als vespres es reuneixen diversos individus en basses de reg, així com també a l’hivern.

Aquest ocell el trobem distribuït a Linyola, durant tot l’any, pels reguers, Prèstims ocasionalment i basses de reg; així tant al “Primer” com al “Segon” Reguer, com en basses de reg com el Pantà del Blanc, el Pantà de la Torre Calbet, la Bassa de l’Estany, etc.

El bernat pescaire
(Ardea Cinerea) 11 Garsa reial, garsa.
El bernat pescaire és un camallarg que veiem sovint al nostre poble. És un ocell de gairebé un me tre d’alçada, de dors gris o blau cobalt, el pit és blanc, així com el coll que a més té taques seguides des del mentó fins al pit. Té un plomall negre darrere el cap i un bec en forma de llança que li serveix per caçar. Les potes llargues li serveixen per posar-se en basses i aiguamolls sense mullar-se el plomatge, ja que no té les ceres per protegir-lo de l’aigua com tenen els ànecs que no se’ls mulla el plomatge.

Aquest ocell habita les vores de les basses, les tolles, els rius, camps d’alfals, llacunes, aiguamolls, en fi sobretot zones humides. És un ocell no reproductor a Linyola, nidifica en xiscars o a les copes dels arbres. A Linyola és un ocell hivernant, ens ve a visitar a partir de finals de setembre fins a l’abril.

S’alimenta de peixos i granotes que caça a les zones humides, i als camps pot caçar petits rosegadors com ara, talps i ratolins.

Si el busquem a Linyola, el trobarem als nombrosos camps d’alfals i sobretot en camps que es troben en fondalades humides. També vora el Canal Vell, al Nou quan no hi baixa aigua i queden peixos atrapats en algunes basses que formen les petites preses. A la bassa de l’Estany, o vora el Pantà del Blanc, el Pantà de Torre Neral o a les Basses del Castell del Remei o de la Torre Calbet. Sovint en qualsevol camp llaurat o de rostoll de panís.
 

Jordi  Soldevila  i  Roig

Aqraïment per l’ajut prestat amb els noms
populars,  d’un jove  caçador  de  Linyola. 

Dibuixos extrets del llibre Els ocells de Po-
nent, J. Estrada  i  dibuixos de D. Olivera,
“La Mañana”.