Maria Dolores Barón Osorio de Moscoso, duquessa de Maqueda, comtessa de Moteagudo de Mendoza i baronessa de Linyola, entre altres títols nobiliaris, morí el passat 17 d’agost al castell de la Ràpita als 84 anys. Que descansi en pau.

Era una descendent dels barons de Linyola, que tantes poques alegries donaren als linyolencs.
 

Uns centenars de persones es reuniren el dissabte 31 d’agost per assistir a un concert rock que feren tres grups a la plaça Planell i que va acabar a la matinada del diumenge.
 

Es celebrà amb tota normalitat. Hi hagué les ofrenes florals i per la tarda hi hagué una actuació d’un esbart dansaire, que fou seguit per un nombrós públic. De totes maneres l’acte més significatiu fou la pintada del CAT a l’entrada del poble, un nou símbol de Catalunya.
 

L’Espenta va reunir el dia 20 de setembre a les associacions de la vila per comunicar-los com havia anat la recollida de signatures i els propers passos a fer per la recuperació de l’excaserna. Esperem que aviat es trobi una solució definitiva al tema.
 

El 28 de setembre acudiren a una Trobada d’associacions de dones a Agramunt.

Les activitats que ADOLI farà aquest any, seran Manualitats, Ioga, Patchwork, Mitja i aquarel·la. A part faran diferents conferències i festes habituals del curs.
 

Organitzat pel grup L’Espenta el diumenge 29 de setembre a la tarda i a la plaça Pau Casals es va rebre el Correllengua –que defensa la llengua catalana- a Linyola. Li donà la benvinguda l’escriptor Francesc Foguet en un discurs ple de sentiment davant d’un centenar de persones i després hi hagué l’actuació d’un grup musical.

Els objectius del Correllengua són dos: el primer, reclamar un major ús social de la llengua, en tots els àmbits que li són propis i que la gent en prengui consciència i el segon la unitat i oficialitat de la nostra llengua.
 

La Penya organitzà pels seus socis infantils una excursió al camp del Barça el diumenge 6 d’octubre, per veure el partit Barça-Osasuna que va acabar en un empat, però la mainada va gaudir molt de l’ambient del Camp Nou.
 

S’han adjudicat a l’empresa Pavimentaciones de la Noguera SL les obres de pavimentació i urbanització d’un fragment del camí de Balaguer i de la part final del carrer Església i també del carrer Lluís Companys i fragment del carrer Francesc Macià.

Des de l’ajuntament, l’alcalde Jaume Flaquer ha reclamat a la Diputació que no s’hagi complert el compromís d’arreglar la vella carretera que passa per l’interior de la vila de variant a variant.
 

CiU, ha proclamat que el seu proper cap de llista a les eleccions municipals de l’any vinent serà l’actual alcalde, Jaume Flaquer. Sembla ser que CiU, a hores d’ara ja té la llista de candidats gairebé confeccionada.
 

Malgrat els comentaris adversos que han provocat les rotondes entre els usuaris, la variant és utilitzada per molts camions i per una bona part dels cotxes. A Linyola s’ha notat la seva instal·lació. Però encara podria notar-se molt més, si hi passessin tots.
 

Hem deixat enrere un estiu que passà sense pena ni glòria, i hem rebut el mes d’octubre amb tempestes que a Linyola les podrem qualificar de generoses, quan en d’altres llocs han ocasionat veritables desastres econòmics. Durant tot l’estiu hem vist l’espectacle de mitja Europa inundada.
 

L’equip amateur format per la major part de jugadors de la vila, ha començat la temporada perdent tots els partits que ha jugat fins ara, tancant la classificació del seu grup.
 

Així ho deia una pancarta penjada a l’interior de la població. Diferents grups de joves participaren en diferents manifestacions que es feren aquest dia al Principat, contra la “Festa de la Hispanidad”.
 

Si el diumenge 13 d’octubre, el diari “Segre”, feia un llarg article –amb gran desplegament de fotos– de la guarderia de la CIPA, aquest mateix diumenge en un programa que ja s’havia emès amb anterioritat, sortien en un reportatge sobre les antenes, els representants de la Plataforma Anti-Antenes, Frederic Batlle, que donava la seva opinió sobre el tema, i en el debat posterior, hi participava Josep Mª Mas i Mas.
 

El 13 d’octubre es celebrà la festa dels 65 anys. Els qui hi participaren foren Àngel Almodóvar López, Francesc Balsells Colell, Ramona Boreu Planes, Maria Fe Buenadicha Matesans, Antoni Capdevila Condal, Concepció Carbí Tribó, Ramon Castelló Castelló, Ricard Coca Sumalla, Enrica Coll Talarn, Ramona Dalmau Estivill, Carme Farreny Riba, Vicenç Foguet Pedrós, Lourdes Mases Pedrós, Ramon Pallarès Martí, Josep Palou Mas, Maria Pascual Mentuy, Tresa Prades Gil, Antònia Puig Roigé, Antònia Serra Civit, Antoni Soldevila Foix, Conxita Talarn Camarasa, Angelina Tantull Benedicto, Josep Mª Tarragona Garrofé, Carme Velimelis Solé.

El programa d’actes, s’inicià amb l’arribada dels participants a la Plaça Planell, on es feren les fotos del grup, després es va anar a missa, en record dels qui havien mort al llarg d’aquests anys, la visita als museus locals i el dinar de germanor a l’Amoca, amb lliurament de records i ball fi de festa.

De llibret fet per l’ocasió destacaríem l’escrit signat per la Comissió la “Presentació”: “Avui commemorem la nostra sortida de l’ou. Una sortida molt especial per les circumstàncies en les que va tenir lloc; era temps de guerra. I és que amb bombes per aquí, tiros per allà qualsevol té ganes de trencar la closca i ensenyar el cap. Vam sortir com vam sortir i com vam poder, amb un ull al clatell per vigilar.

Un cop fora, uns perquè eren rojos i els altres blancs, hòstia ve i hòstia va. Si les coses es poden arreglar amb un parell de castanyots, perquè cal parlar o dialogar? A l’anar al col·legi teníem la següent dita: “la letra con sangre entra” i una vegada a l’any anàvem a la Plaça de l’Església a matar uns quants jueus i així anar per la via directa al cel. Com es pot veure es respirava un ambient de santedat i puresa; amb uns quants mastegots la pell queda més lluent.

I mira com han canviat els temps que no ens deixaven anar ni amb samarreta i ara els més avançats van de pel a pèl. En qüestió de modes sembla que l’antic torna. Potser tornarem a trobar la canya de la Serafina....”.

L’altre a destacar és la creació d’un himne amb lletra de la Comissió i adaptada a la música per Ricard Querol que diu:

“Avui recordarem/ la nostra sortida de l’ou/ bombes per aquí i allà/ procurar que això no torni/ Vinguérem en aquest món/ en guerra entre germans/ companys siguem agraïts/ i celebrem la nostra festa/ Estem junts/ quina il·lusió/ Celebrem tots units/ aquesta diada/ En aquest dia ens trobem/ per passar un dia alegre/ en el restaurant l’Amoca/ de menjar no en faltarà/ podrem ballar i cantar/ que tota aquesta trobada/ ja no es repetirà/ perquè cadascú sa casa/ Estem tots junts/ quina il·lusió.”
 

Jose Luis Belmonte s’ha convertit en el delegat de la Federació Catalana de Físic-Culturisme a les Terres de Lleida i organitzà el dissabte 26 d’octubre un concurs a Linyola de físicculturisme, els campions de la qual arnaven al campionat del món que es celebrava a isla Guadalupe. Participaren molts atletes i els membres de Linyola Gym –els amfitrions– feren diferents actuacions, en el marc del poliesportiu de Linyola. Centenars d’espectadors vinguts de tot l’Estat i sobretot de Catalunya contemplaren amb admiració el concurs.

Cal tenir en compte que dins d’aquest esport, els atletes estan sotmesos a proves d’anti-dopatge, ja que els muscles s’han tingut d’obtenir amb l’esforç personal i sense la utilització de medis artificials.

En el proper número en donarem més informació gràfica.
 

El dissabte 26 d’octubre celebraren la seva festa els qui aquest any complien els 40 anys i diumenge 27 d’octubre els qui feren els 50 anys. Fotografia i més informació en el proper número de Nadal de la revista B.P.

Bona tarda a tothom:

D’entrada, agraeixo els companys i les companyes de L’Espenta que m’hagin convidat a la lectura del manifest del Correllengua d’enguany. Vull expressar també la meva alegria per ser aquí amb tots vosaltres i poder participar en aquest acte organitzat pel jovent del poble.

La situació internacional pot resumirse en dues paraules: globalització i guerra. La globalització afavoreix els grans grups financers i converteix les relacions macroeconòmiques en una especulació sense fi i en terra de ningú. La guerra, amb el pretext de salvar la seguretat i l’equilibri del planeta, serveix per fer rutllar la indústria armamentística i per engreixar els guanys de les multinacionals del petroli. D’aquests processos mundials, en surten perdent sempre els més dèbils, els més febles, els més pobres.

La Vella Europa, incapaç de respondre als fervors patriòtics i els timbals de guerra de la Gran Potència, s’ha tancat en ella mateixa: d’una banda, s’ha escorat cap al pol més conservador i, d’altra banda, ha fet renàixer el seu nacionalisme més agressiu i excloent. Els pobles petits, les cultures i les llengües minoritzades estan abocades a l’extinció perquè tot els va en contra: la globalització, la guerra, el pensament únic, la repressió ideològica i els nacionalismes d’estat.

L’ofensiva anticatalana del Partit Popular, amb l’aquiescència de tots els qui li fan el joc, obliga la societat catalana a posicionar-s’hi en contra i a afirmar la seva rotunda voluntat de ser, de continuar essent. I de ferho en peu d’igualtat, sense cap dependència que l’anul·li o la rebaixi, respecte a la resta dels països d’Europa. Volem ser un poble lliure en el concert dels pobles lliures del món. Ningú no pot negar-nos aquest dret reconegut per les instàncies internacionals. Només les catalanes i els catalans poden decidir el seu futur en llibertat.

Confio que aquest manifest que llegiré a continuació sigui un revulsiu per a les nostres consciències.

Francesc Foguet
 

El català llengua d’Europa.
Obriu pas al Correllengua!

Fem nostres les paraules de Joan Fuster: “La nostra pàtria és la nostra llengua”. De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Som una nació i tenim una sola llengua. Malgrat tots els intents de secesionisme lingüístic, aquesta llengua només té un nom: català, i així l’anomenem a Perpinyà, a Elx, a Mequinensa, a Manacor, a Igualada, a Gandia, a Vic, a l’Alguer, a València....

Una llengua exigeix respecte. Respecte pel poble que la parla i respecte per la cultura que li serveix de suport. El català ha de ser el vehicle normal d’experssió de qualsevol manifestació cultural: des de l’art i la literatura fins a la ciència i la tecnologia, des de l’ensenyament fins als mitjans de comunicació de mases: premsa, ràdio, televisió o internet.

Així doncs, reclamem:

El dret a l’ús del nom de la llengua a tot el territori, sense prohibicions ni censures.

El dret a mantenir i desenvolupar la nostra cultura, lliurement i en condicions d’igualtat amb els altres pobles del món.

El dret a l’ensenyament de la literatura catalana en la seva integritat, sense exclusió de cap autor o autora pel lloc de naixença.

El dret a codificar, estandaritzar, preservar, desenvolupar i promoure el nostre sistema lingüístic, sense interferències foranes o manipulacions de polítics interessats a esquarterar i desnaturalitzar el nostre idioma. Una sola normativa per al català a tot el territori.

És per això que exigim, des d’ara mateix, el reconeixement internacional de la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra nació.

D’acord amb aquests objectius, ens comprometem a acudir a qualsevol indret del nostre territori per defensar ni que sigui el tros més petit de llibertat, de terra amenaçada.

Tal com deia Joan Fuster: “O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble. O ara o mai”.

Endavant amb el Correllengua!
 

MANIFEST UNITARI DE TOTES LES ENTITATS DEL POBLE

Fa unes dècades, l’Ajuntament de Linyola, cedí uns terrenys per a la construcció de la Caserna de la Guàrdia Civil. Actualment, la Caserna ha perdut la funció per a la qual fou construïda, entenem que un cop perduda aquesta funció i sent un edifici públic, voldríem que l’edifici quedés en mans del poble.

Tot i això, el Ministeri ha posat a subhasta l’Edifici, amb la intenció de treure un benefici d’un bé públic, venent-lo al millor postor, ja sigui públic o privat. Com que el terreny està destinat a equipaments públics per l’Ajuntament de Linyola, suposa que el comprador hagi de ser la mateixa entitat pública (Ajuntament). Donant-se el cas que el Ministeri ven al poble un edifici el qual ha cedit els terrenys i ha pagat el mateix poble.

Creiem que a Linyola hi manca un edifici transformable on els veïns i associacions puguin desenvolupar la seva creativitat i les seves activitats, pensant que l’edifici destinat a les diverses associacions (Edifici Polifuncional), creiem que aquest es limitarà a albergar associacions. La caserna doncs, hauria de ser un espai obert a tothom i on la creativitat, la innovació i les activitats puntuals del teixit associatiu present i futur hi tinguin cabuda.

Cal aconseguir l’Edifici el més aviat possible, per evitar la seva total degradació. A més, sabent la posició favorable que té el poble per quedar-se amb la Caserna, pensem que no cal haver d’esperar un temps que corre en contra de l’estat de l’Edifici per utilitzar-lo. Per altra banda, si entenem que l’Edifici és públic i ha de passar a mans públiques, pensem que és injust haver de pagarlo.

Per tot això demanem, el canvi d’administració de la Caserna gratuïtament sense taxes impositives, comptant que es tracta d’un traspàs entre dues administracions públiques. I que sigui en el mínim temps possible, degut al delicat estat de l’edifici.