La presència de una població majoritàriament treballadora es
reflectí en diversos moments de conflictivitat social, com els
avalots que tingueren lloc durant la Setmana Tràgica o bé la
sèrie de vagues i d'atemptats dels anys 20.
Barri, alhora, bàsicament anarquista i republicà, els
treballadors que vivien i treballaven, o venien a treballar, al
Poblenou, aviat demostraren els seus neguits laborals poc
després de proclamar-se la II República, el 1931. Aquest mateix
any, les males condicions de treball provocaren conflictes.
Les eleccions del 16 de febrer de 1936, les darreres abans de
l'esclat de la Guerra Civil, donen com a guanyador -també al
Poblenou- al Front Popular d'Esquerres.
Pocs mesos després, el 18 de juliol, una part de l'exèrcit
recolzat per les classes socials dominants i els sectors
reaccionaris s'aixeca contra el govern legítim de la República.
Ha esclatat la Guerra Civil. La resposta no es farà esperar. Les
forces progressistes contrataquen. També al Poblenou.
La matinada del diumenge del 19 de juliol, armes i munició
abundant estan preparats en una habitació del c/Pujades,
cantonada amb Espronceda. Hi és reunit el Comitè de Defensa
Anarquista. Els seus líders -Jover, García Oliver, Durruti i
Ascaso- hi han traslladat el seu quarter general perquè la
majoria viu o treballa al barri. Els carrers estan vigilats per
gent escollida, armada. Tots són obrers.
Sonen sirenes de fàbrica. Els balcons s'omplen de matiners.
Cares expectants, solidàries unes, atemorides altres. La ràdio
informa sobre els fets i dóna instruccions a la gent. Camions
plens de milicians i milicianes amb la bandera vermella i negra
de la CNT-FAI, arranquen. Passen primer per la Rambla; després
per la Ctra.de Mataró.
A la rodona del c/Enna s'aixequen barricades. Al Casino
L'Aliança, les milícies armades hi entren armes. La guàrdia
civil instal.la ametralladores en alguns terrats per
contratacar.
A l'Av.Icària, es produeix un tiroteig davant la caserna dels
Docks, contra els militars rebels que aviat queden encerclats.
Altres persones es dediquen a saquejar tot el que poden.
Les conseqüències de la febre revolucionària no es fan esperar.
Els més arrauxats calen foc a les esglésies i saquegen el local
de les monges a la Rambla: llits, matalassos i mobles són
llançats per la finestra.
Preveent que per la Ctra.de Mataró puguin infiltrar-se les
forces feixistes, a l'alçada dels Quatre Cantons s'hi aixequen
barricades i s'hi instal.len patrulles de control. S'hi monta
una metralladora. Les dones col.laboren portant llet i queviures
als milicians.
Els obrers de la fàbrica metal.lúrgica coneguda com a Can Girona improvisen una espècie de tanqueta a
partir del blindatge d'un camió i el porten davant del Casino
L'Aliança, on es quedarà durant un temps per la impossibilitat
de fer-lo maniobrar amb normalitat.
S'aixequen barricades en altres indrets del barri, acció a la
que moltes dones s'hi sumen. Alguns individus aprofiten el
trasbals del moment per venjar-se d'antics assumptes o per
apropiar-se de la casa i dels bens dels que han fet fora o han
mort. Molts dels revoltats provenen dels estrats socials i
culturals més humils, del Somorrostro o del Cànem.