La presència de una població majoritàriament treballadora es reflectí en diversos moments de conflictivitat social, com els avalots que tingueren lloc durant la Setmana Tràgica o bé la sèrie de vagues i d'atemptats dels anys 20.

Barri, alhora, bàsicament anarquista i republicà, els treballadors que vivien i treballaven, o venien a treballar, al Poblenou, aviat demostraren els seus neguits laborals poc després de proclamar-se la II República, el 1931. Aquest mateix any, les males condicions de treball provocaren conflictes.

Les eleccions del 16 de febrer de 1936, les darreres abans de l'esclat de la Guerra Civil, donen com a guanyador -també al Poblenou- al Front Popular d'Esquerres.

Pocs mesos després, el 18 de juliol, una part de l'exèrcit recolzat per les classes socials dominants i els sectors reaccionaris s'aixeca contra el govern legítim de la República. Ha esclatat la Guerra Civil. La resposta no es farà esperar. Les forces progressistes contrataquen. També al Poblenou.

La matinada del diumenge del 19 de juliol, armes i munició abundant estan preparats en una habitació del c/Pujades, cantonada amb Espronceda. Hi és reunit el Comitè de Defensa Anarquista. Els seus líders -Jover, García Oliver, Durruti i Ascaso- hi han traslladat el seu quarter general perquè la majoria viu o treballa al barri. Els carrers estan vigilats per gent escollida, armada. Tots són obrers.

Sonen sirenes de fàbrica. Els balcons s'omplen de matiners. Cares expectants, solidàries unes, atemorides altres. La ràdio informa sobre els fets i dóna instruccions a la gent. Camions plens de milicians i milicianes amb la bandera vermella i negra de la CNT-FAI, arranquen. Passen primer per la Rambla; després per la Ctra.de Mataró.

A la rodona del c/Enna s'aixequen barricades. Al Casino L'Aliança, les milícies armades hi entren armes. La guàrdia civil instal.la ametralladores en alguns terrats per contratacar.

A l'Av.Icària, es produeix un tiroteig davant la caserna dels Docks, contra els militars rebels que aviat queden encerclats.

Altres persones es dediquen a saquejar tot el que poden.
Les conseqüències de la febre revolucionària no es fan esperar. Els més arrauxats calen foc a les esglésies i saquegen el local de les monges a la Rambla: llits, matalassos i mobles són llançats per la finestra.

Preveent que per la Ctra.de Mataró puguin infiltrar-se les forces feixistes, a l'alçada dels Quatre Cantons s'hi aixequen barricades i s'hi instal.len patrulles de control. S'hi monta una metralladora. Les dones col.laboren portant llet i queviures als milicians.

Els obrers de la fàbrica metal.lúrgica coneguda com a Can Girona improvisen una espècie de tanqueta a partir del blindatge d'un camió i el porten davant del Casino L'Aliança, on es quedarà durant un temps per la impossibilitat de fer-lo maniobrar amb normalitat.