20/05/99

Els homes d'Atapuerca, uns individus formidables

dietari La presentació de la pelvis d'un Homo heidelbergensis de 35 anys, trobada el 1994 a la Sima de los Huesos (Atapuerca) ens farà revisar algunes idees sobre l'evolució humana. La pelvis, anomenada Elvis pels investigadors, té una antiguitat de 300.000 anys i a banda de ser la més completa i ben conservada del registre fòssil conegut, és la tercera més antiga.
L'estudi de la pelvis, els dos fèmurs del mateix individu i moltes altres restes d'altres espècimens (s'han trobat fins a 2500 peces al jaciment) ens permeten fer-nos una idea força aproximada dels preneanderthals que en aquella època vagarejaven per la península ibèrica.
Els mascles tenien una alçada que oscil·lava entre els 175 i 180 centímetres, i el seu pes voltava els 100 kilograms, eren per tant més corpulents i més forts del que ens pensàvem, i no s'acaben aquí les sorpreses, ja que la seva longevitat també era superior a l'esperada, ja que s'ha pogut determinar que alguns individus superaven els 50 anys.
Els cinc anys d'estudi de la pelvis, a banda de permetre'ns deduir les mides i constitució dels homes que vivien a Europa durant el pleistocè mitjà, ens han permès conèixer mols altres detalls, com ara que el canal del part era molt més gran que l'actual, fet que afegit a una mida inferior del cervell (1250cc contra els 1350 actuals) feia que el part fos molt més fàcil i que els nadons nasquessin amb un grau de desenvolupament superior a l'actual, reduint el període de criança que en l'actualitat, degut a las reduïdes dimensions de la femella de sapiens, és molt més llarg. És a dir que potser eren menys intel·ligents que nosaltres, però naixien més espavilats.
El bon estat de conservació de la pelvis ha permès també estudiar les zones d'inserció dels músculs i fer una altra descoberta curiosa, veure que la vagina de la dona s'obria cap endavant i que per tant, les relacions sexuals entre les parelles de l'espècie, es podien desenvolupar cara a cara.
El sistema de vida es basava en la recol·lecció de fruites de forma ocasional (el clima europeu no permetia que aquesta dieta es perllongués durant totes les estacions) i la caça, ja que les seves dimensions corporals el convertien en un depredador que podia competir perfectament amb els grans carnívors. Eren nòmades i vivien en grups de 40 a 50 individus.
Com pot ser que aquells "totterrenys" tal com els ha definit José Luis Arsuaga, codirector de l'èquip de treball, perdessin la batalla davant d'uns "utilitaris" continua essent però un misteri. La descoberta només ha permès eliminar una de les hipotètiques causes de la desaparició dels Neanderthals. L'extinció arran de les dificultats a plantejava el seu naixement, aquesta hipòtesi creada arran de l'estudi d'una pelvis trobada a Israel ha quedat totalment bandejada, ja que les seves reduïdes dimensions eren degudes, segons l'equip d'Atapuerca a una deformació postmortem ocasionada pels sediments.
L'home de Neanderthal ha deixat de ser, després d'aquesta descoberta, una adaptació evolutiva extrema, ja que només va seguir el camí marcat pel heidelbergensis. Som nosaltres, o millor dit els nostres avantpassats sapiens, els que vam triar el trencament amb la línia seguida fins llavors i en fer-ho, vam substituir la fortalesa de l'individu, per la del grup. Vam millorar la eficiència a l'hora de desplaçar-nos. Vam redistribuir el consum d'energia, ja que vam reduir dràsticament la que calia per al manteniment d'un cos un 30% superior al nostre, però van augmentar percentualment la que consumia el cervell. Ser petit tenia els seus avantatges, ja que suposava un bona economia des del punt de vista metabòlic

Creat el 22/05/99

home

This page hosted by
Get your own Free Home Page