En la vida d’un infant hi ha coses que sobresurten més que unes altres. Arriba l’estiu, les ganes de fer coses noves, de descobrir nous horitzons, mentrestant, un rosec creix a la panxa de qualsevol nen que ha decidit anar de colònies. Fins i tot aquest fet no et deixa dormir, ni menjar, és un fet tan especial i desbordant que arriba a fer-te una persona diferent.

Aquest any, el meu 6è any de colònies l’he passat en un llogaret de la Cerdanya anomenat Cortariu (xiu xiu). Amb els companys de cada any i fins i tot, algú nou que encara no coneixia la sensació de compartir 12 dies amb gent diferent.

Han estat unes colònies fascinants, però conservant aquell feeling que ens manté units. S’han basat en l’aventura literària, on cada dia teníem l’aparició de diferents personatges que encara es consideren veritables celebritats com: Shakespeare, Guttenberg, Moisés, el Quixot entre molts d’altres.

Hem après que un llibre obert és un món per somniar. I tot això envoltat per les ganes d’aprendre coses noves i de gaudir de les activitats prosperades en la colònia.

Però encara queda el millor, les grans excursions que hem fet. Contemplant el gran cel sota el Cadí, observant les estrelles, aquell paisatge... Mentre resta harmonitzat per les cançons tan afables que et fan despertar aquella sensibilitat tan buscada.

Tots aquests fets es van acumulant als records de cada estiu, que ressorgeixen al moment menys pensat, deixant un bon gust que l’any vinent t’empeny a tornar-hi.

Alba Balcells Barril
 

Aquestes “festes joves” han tingut una bona acceptació al poble, el que ens fa veure que el jovent també vol gaudir de la Festa Major i li agrada que s’organitzin activitats per a ells, com a alternativa als típics balls del poliesportiu encarats pels adults. Amb aquestes noves iniciatives, els joves es queden al poble i, d’aquesta manera, donen més vida al poble.

L.N.P.
 

Aquest fet, em va fer pensar que a poc que ens hi fiquéssim –i ho estem fent– Linyola pot arribar a ser coneguda, entre altres coses, també per aquest concurs.

Pel que fa a l’edició d’aquest any –la sisena– voldria fer els següents comentaris: 

1. Valorar molt positivament l’elevada participació. Onze carrers engalanats! Que suposen la feina coordinada de molta gent, grans i petits, amb la il·lusió de que el seu carrer faci més goig que mai. Trobades, canvis d’impressions i feina, molta feina. Però això afavoreix la convivència, el veïnatge, el sentiment de que aquest és el nostre carrer i que encara que no guanyem –això és el de menys– és, per nosaltres, el millor del poble. I això és també fer poble.
 

2. La qualitat. En general, el nivell augmenta any rera any. La imaginació, la creativitat, i el bon gust es pot veure en molts llocs. I la gent descobrim bocabadats a veïns o veïnes amb unes qualitats artístiques tan insospitades com admirables.

3. La resposta de la gent. Els carrers han estat molt concorreguts, qualsevol hora del dia ha estat bona per fer el “tomet” pel poble i admirar el carrer Jaume I, el carrer Llibertat, el carrer la Font (F. Rodés), etc., etc. Linyolencs i forasters han redescobert, així, un Linyola sempre proper, però mai acabat de conèixer, de comprendre.

4. El jurat i la classificació. És gairebé impossible fer una classificació justa; cada carrer té uns encants i uns mèrits difícils de ser comparats. És bo que hi hagi premis per a tots, però la feina del jurat –decidir qui és el millor– continua essent força compromesa. Malgrat això crec que és positiu que sigui concurs –no només mostra–, sempre que els premis siguin molt semblants i el veïns es mostrin comprensius amb les dificultats del jurat i que tothom entengui que l’important es participar.

5. Acte popular. Els actes populars com aquest no es poden polititzar. Ben cert és que tothom és molt lliure de participar-hi o no (segons les ganes, la feina, etc.) i això és respectable.

El guarniment dels carrers és mèrit de tots i cadascun dels veïns que hi col·laboren –de diferents idees i tendències polítiques, però units per l’estima al carrer –i això és inqüestionable. Voler-ho polititzar és voler-ho fer fracassar.

6. Més carrers. Linyola és gran. Onze carrers –amb tota la carretera– és molt i és poc, segons com es miri. Si bé és cert que l’any vinent ja es preveuen noves participacions voldríem des d’aquestes ratlles animar als veïns i veïnes d’aquells carrers que esperen impacients ésser engalanats i contemplats amb admiració per linyolencs i forasters.

Per acabar, felicitar molt sincerament a tots els linyolencs i linyolenques que han participat en aquesta tasca festiva demanar disculpes si aquí no podem publicar totes les fotografies ni reflectir tots els detalls i tota la màgia que vàreu saber ficar-hi i animar-vos a continuar molts i molts anys.

J. BALCELLS
 

EL SITJAR

Després d’estudiar detingudament les diferents formes de recuperar les dues zones de Sitjar existents a Linyola i de consultar-ho amb el Servei d’Arqueologia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, s’ha decidit iniciar el projecte de condicionament del Sitjar de Linyola.

Amb aquest projecte es pretén que aquesta zona esdevingui un paratge lúdico-cultural, integrant a la mateixa actuació la recuperació de les sitges que estan en bon estat com a interès cultural de la Comarca i que a la vegada sigui una zona de passeig i d’esbarjo per a la mainada, sense deixar de banda la identitat d’una civilització passada i les arrels que els nostres avantpassats van forjar al nostre poble.

En la zona del carrer Lleida es conservaran totes les sitges que estiguin en bon estat i al seu voltant es crearà una zona d’ombra, amb bancs per assentar-se i poder passar l’estona envoltats de records històrics.

En la zona de la bàscula hi haurà un parc ajardinat amb vegetació característica de les nostres contrades com oliveres, salzes, alzineres, etc... i jocs infantils per la mainada adaptats a les diferents edats.

Aquesta idea està reflectida al projecte presentat per l’empresa de jardineria Ecoserveis que realitzarà aquesta obra de condicionament, essent un projecte obert de manera que en tot temps es podrien afegir noves aportacions.
 

AJUNTAMENT DE LINYOLA
 

C/.  Pons  i  Arola,  47                                              25240 Linyola

Amic regant:

A la zona regable de les nostres Col·lectivitats, en general, cada unitat d’explotació agrícola disposa de varies finques, disperses entre elles i de superfícies mes aviat reduïdes. Això dificulta el seu conreu, comportant un increment dels costos i una disminució de la rendibilitat agrícola, amb un nivell de competitivitat molt inferior al d’altres zones.

La xarxa de distribució d’aigües a càrrec de les dues Col·lectivitats, per obsoleta, precisa una forta inversió a fi de mantenir els objectius per la qual fou creada, fa 40, 70 o 100 anys. La globalització de l’econòmia significa unes necessitats d’increment de producció, diversificació de la mateixa i elevada qualitat dels fruits, que no eren prioritaries en el moment de la construcció de les xarxes de reg.

L’actual sistema de reg per inundació, regulat per torns, no es susceptible d’automatitzar-se, ni permet l’aplicació eficient d’adobs ni tractaments fitosanitaris.

En la disjuntiva que suposa la correcta aplicació dels mitjans econòmics vers la inversió a efectuar, es proposa substituir el reg d’inundació per un sistema de reg a pressió (degoteig i aspersió), que permet la seva automatització, diversificació de productes, aplicació eficient d’adobs i tractaments fitosanitaris, obtenint una uniformitat i regularitat de la producció agrícola (molt mes independent de les adversitats climatològiques que l’actual sistema a “manta”), ecològic i eficient, ja que sols s’empra el líquid que precisa la planta en cada moment, evitant-se pèrdues d’un be tan escàs com l’aigua, el malbaratament de la qual perjudica a tothom.

Atès que l’inversió inicial que comporta el nou sistema es multiplica pel nombre de finques afectades, es creu convenient iniciar un procés d’agrupació de les parcel·les, amb la finalitat de reduir els costos de la inversió, que a més implicarà el benefici addicional de facilitar el seu cultiu i disminuir les despeses d’explotació.

Amb la finalitat d’avançar en aquest projecte, el passat 8 d’abril es va signar a l’Ajuntament de Linyola un protocol de col·laboració entre el Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, les Col·lectivitats de Regants núm. 5 i 20, i l’Ajuntament de Linyola, en el qual es va acordar l’elaboració d’un pla pilot per la millora i modernització del regadiu, associat amb el procediment d’agrupació parcel·laria de la zona regable d’ambdues Col·lectivitats i canvi de tipus del reg actual per un reg a pressió (degoteig i aspersió).

En aquest protocol s’acorda:
- La redacció de l’avantprojecte esmentat i posteriors projectes definitius a càrrec del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
- El compromís de les dues Col·lectivitats de participar i col·laborar en l’elaboració del pla pilot i aportació de les dades que siguin necessàries per dur-ho a bon terme.
- La cessió per part de l’Ajuntament dels espais per a les reunions que calgui efectuar.

Les còpies integres del protocol estan exposades al tauló d’anuncis de les Col·lectivitats de Regants núms. 5 i 20, i a l’adreça d’internet www.oocities.org/regants_20/

Et tindrem informat respecte aquest projecte, l’amplitud del qual precisa de l’ajuda i col·laboració de tots els regants.

Linyola, agost de 2000.
 

COL·LECTIVITAT DE REGANTS Núm. 5 
El president,  Joaquím Gené Brufau 

COL·LECTIVITAT DE REGANTS Núm. 20
El president, Josep Querol Planes

El passat dia 23 de juliol es va organitzar per part de les dues col·lectivitats de regants 5 i 20 una sortida per oferir als regants la possibilitat de conèixer de primera mà les actuacions efectuades a la zona d’Algerri quant a agrupació de finques i posta en rec de les mateixes amb diversos sistemes.

De camí cap a Balaguer ens vam aturar un moment per veure la finca Nart-Corbero, on s’ha passat de conreu en rec a manta amb gran nombre de bancals a unificar-ho tot en un pivot, amb resultats que semblen satisfactoris.

En arribar a Algerri ens vam entaular per esmorzar un bon pa amb tomàquet i pernil que es va posar d’allò més bé. Un cop esmorzats vam iniciar la visita pròpiament dita, acompanyats en tot moment pel president de la comunitat de regants del canal Algerri-Balaguer, Sr. Francesc Mirada i diversos membres de junta, que ens anaven donant les explicacions adients a cada moment.

Seguint un ordre lògic, es va començar visitant la captació d’aigua del riu, amb els espectaculars dispositius de bombeig allí instal·lats. Val a dir que en un futur es confia captar l’aigua de cotes més altes i que aquesta despesa que ara hi ha quedaria molt reduïda. Després, seguint el recorregut del propi canal, es va anar cap a les finques, que en aquesta època donen gust de veure. S’observa com encara no està ni de bon tros acabat el procés de posada en reg. A les que ja es reguen s’hi conrea panís.

Cereal d’hivern, ceba, fruiters i algunes hortalisses, els mateixos conreus que a Linyola. Com a sistemes de reg hi trobem cobertures per aspersió, pivots i reg per degoteig. Veiem finques de pams molt ufanoses i altres en que sembla que el reg no es prou perfecte perquè els aspersors els han posat massa curts. Hi ha molts panissos en sembra directa darrere ordi que realment donen enveja... Ens aturem a una finca de ceba recas que és realment digna de veure. Crida l’atenció el format i grandària de les finques i la disposició dels camins. Sorprèn veure com moltes finques s’estan regant sense cap pagès que hi intervingui, de fet no n’hem trobat cap de pagès!

Les explicacions del president de Comunitat d’Algerri, Sr Mirada, van aclarint les diferents qüestions que van sorgint entre els assistents. Es finalitza amb una visita a un dels embassaments reguladors, on hi va haver una petita xerrada informal del Sr. Mirada. Val a dir que la impressió que ens va transmetre sobretot el procés realitzat fins ara és molt positiu, amb satisfacció general dels pagesos, tot i que al principi hi va haver les reticències lògiques en processos que impliquen canvis tan grans. Ens comentà com els pagesos joves del poble, que abans estaven predisposats a deixar l’agricultura, encaren ara el futur amb entusiasme i orgullosos del que fan, perquè amb el nou disseny de les finques i el reg automatitzat poden viure de la terra i alhora gaudir de la qualitat de vida que avui en dia tothom reclama. Són pagesos però no esclaus de la terra, ja que les finques pràcticament es reguen soles, i el fet de tenir tota la terra en una sola peça fa molt més eficient el temps que dediquen a les diferents feines.

Al marxar crec que a tots ens donà la sensació que a la nostra zona ens estem quedant endarrere i que caldrà fer alguna cosa... o no?

Les col.lectivitats de regants 5 i 20