EL Passat 9 de juny es va celebrar la fi del curs de catequesi de comunió amb una missa, lliurament d’àlbums i una berenada amb coca i xocolata.

Després es va celebrar els 50 anys de l’ordenació sacerdotal a Comilles del nostre mossèn Josep Vila. Les catequistes, que hi van participar, tant les que estan en actiu, com les que en van fer alguna vegada, li van lliurar una placa commemorativa.

També fer-vos saber que el nostre apreciat Mn. Jaume Mayoral serà el rector d’Ivars d’Urgell els propers anys.
 

EL passat mes de juny l’equip de bitlles de Linyola va quedar primer en la classificació del campionat de Catalunya celebrat a Bellvís. Com a premi un bon pernil i vi.
 

El dia 7 de juliol les Adoli celebraren el seu berenar-sopar de fi de curs al poliesportiu, en un animat sarau, que va comptar amb la participació de més de 150 associades, que van gaudir de les cançons de la tuna, que fou convidada a la festa. El més important és que entre les integrants del grup hi ha bones relacions i moltes ganes de fer coses.

El dia 14 de juliol Teresa Lamarca i la presidenta del Consell de la Dona, feren una conferència a la seu de les ADOLI, per explicar “L’experiència de New-York, i les resolucions que s’han fet fins ara”. La sala estigué plena i seguiren les explicacions de la situació de la dona al món.
 

Dintre dels actes programats per la regidoria de cultura i esports, junt amb d’altres associacions culturals del poble, el dia 1 de juliol es va iniciar el cinema a la fresca, que va consistir en fer cinema a la plaça Planell. Sorprengué pel bon so que tingué la pel·lícula, Matrix, que es va projectar, que va agradar força, sobretot als infants. Quasibé tot el poble hi va passar per veure la novetat.

El cinema a la fresca es va repetir el divendres 28 de juliol, amb la pel·lícula El signo del zorro de l’actor Antonio Banderas.
 

Al cap d’uns dies d’haver sortit la notícia sortia una nota a l’“Avui” del 4 de juliol, titulat “Paga l’Espanya assimilada” i que deia “L’economista Josep C. Vergés recull en el seu capítol del llibre un mapa polític d’Espanya de 1854 en el qual es divideix l’Estat en tres parts diferenciades (...). A aquest curiós mapa, que es conserva a la Biblioteca Nacional de Madrid, Vergés hi ha superposat el mapa de l’actual xarxa d’autopistes de peatge i s’observa que es concentren a l’Espanya assimilada i l’Espanya foral”. Sense comentaris.
 

EL diumenge 9 de juliol es va celebrar la festa de la bicicleta –organitzada per la penya ciclista i l’ajuntament i amb la col·laboració de nombroses entitats– on es va recórrer part del terme municipal, amb una marxa cicloturista i amb un bon esmorzar. A la fi de la marxa es féu a la plaça Planell el corresponent sorteig de les bicicletes i complements de ciclisme.

S’ha convertit en una festa molt popular en la que hi participen centenars de linyolencs i que pretén promocionar l’ús i l’esport de la bicicleta, fet que van aconseguint. La festa de la bicicleta és un dels actes ja institucionals de l’estiu a Linyola. Cal felicitar als homes i dones que durant setmanes treballen per aconseguir que aquesta Festa es mantingui.
 

Després de la Festa de la bicicleta, molts ciutadans anaren a buscar el cotxe per anar-lo a beneir a l’església i tenir la protecció de Sant Cristòfol durant tot l’any. Després de la benedicció es donà també els tradicionals tres tombs al poble.
 

EL passat 13 de juliol, la plataforma anti-abocador del Pla d’Urgell va presentar una denúncia contra les empreses dels germans Niubó, Poagri i Niucompost, per la forma en què havien “tancat” el seu abocador, que va consistir en portar la merda que tenien a l’abocador “oficial”, a un camp proper i “colgar-ho”. Continua havent-hi, doncs, perill de contaminació, ja que els residus s’haguessin tingut de portar a una planta de compostatge. La denúncia també es feia per negligència en l’actuació del Departament de Medi Ambient.

Durant el mes d’agost, s’ha sabut que la Fiscalia de Lleida no ha trobat delictes en l’activitat de Poagri i Niucompost i un tribunal de Lleida ha admès a tràmit un recurs de les empreses contra l’ajuntament de Bellvís per negar-li l’autorització pel funcionament de la seva “planta de compostatge”.
 

La plataforma Anti-Antenes, formada per veïns oposats a la instal·lació d’antenes de telefonia mòbil, pels perills que aquestes ocasionen a la salut –en declaració al “Segre”, els veïns afirmaven que quan són prop de les antenes tenen continus maldecaps i altres molèsties, que desapareixen quan surten de l’àrea d’influència de les antenes i a part els molesta el soroll continuat dels equips de refrigeració– van ocupar l’ajuntament de Linyola a la 1,30 del migdia del divendres 13 de juliol.

Segons informaren després d’unes negociacions amb l’alcalde –i l’equip de govern– els veïns –entre ells, dos regidors d’AIPN i altres membres d’aquest grup– van arribar a l’acord que abans del 30 de setembre es faria un reglament en què s’obligarà a les empreses que vulguin instal·lar antenes a fer-ho fora del casc urbà i les que ja estan instal·lades, com Telefònica i Airtel, tindran un any per treure-les del poble. Els veïns, aconseguit aquest compromís abandonaren l’ajuntament a les 7.30 de la tarda. A l’endemà la notícia fou portada del “Segre” i “La Mañana”.

El fet a destacar és que és el primer cop que s’ocupa i es fa una tancada a la Casa de la Vila.

El cas és que des de l’1 d’agost els mòbils d’Amena, han perdut la cobertura a Linyola. Fins aleshores hi havia cobertura perquè Amena tenia llogada una de les antenes del Castell. Si és fàcil la solució. S’instal·la una antena molt potent al terme del poble i les altres companyies li lloguen els serveis i així tenen cobertura... en cas contrari, què volen fer...?, si d’aquí 5 anys hi hagués 10 companyies, què volen, que a cada poble tinguem 10 antenes?... El que tampoc es pot fer és deixar sense cobertura als seus usuaris. El mòbil ja és una eina de treball.
 

Un grup de joves ens passen informació sobre la contaminació dels aqüífers del Pla d’Urgell. Ens demanen que ens informem del que es fa per aconseguir la seva descontaminació.

El dia 21 d’octubre de 1998, la Generalitat per tal d’establir mesures per prevenir i corregir la contaminació de les aigües continentals causada pels nitrats de fonts agràries va designar unes zones vulnerables que estiguessin –o poguessin estar– contaminades per l’escorrentia i filtració dels nitrats i es va encarregar als consellers d’agricultura, de política territorial i obres públiques, sanitat i seguretat social i medi ambient per a que adoptessin les mesures necessàries per parar la contaminació.

Malauradament de les zones vulnerables a protegir hi ha els 16 pobles del Pla d’Urgell, que es consideren contaminats.
 

Ara va, i com que diuen que fa més de 30 anys que el poble va donar els terrenys per fer la caserna de la guàrdia, aquest local i els seus terrenys, són propietat del Ministeri de l’Interior espanyol, i aquest diu que si volem els locals, tenim de “comprar-los” o en cas contrari ho subhastaran. En aquesta situació es troben molts pobles. Esperem que s’emprenguin accions determinades per fer que la quantitat a pagar pel poble sigui merament “simbòlica”.
 

L’any 1997, es va veure reflectida a les pàgines de la revista B.P., una polèmica sobre la venda d’una part de les sitges per part de l’ajuntament i la recuperació per part d’aquest, de les sitges de l’altra banda de la rotonda. Finalment l’ajuntament feu marxa enrere del seu projecte i ha recuperat la banda més propera al poble i ben aviat ho farà amb l’espai de l’altra banda de la rotonda. Aquest era un dels punts negres del poble des de feia molts anys. El poble ha vist amb satisfacció la recuperació i adequació d’aquest espai.
 

Centenars de persones es concentraren el dissabte 15 de juliol al vespre per anar a fer la caminada des de la plaça Planell fins a la Font Vella, on els esperaven per subministrar-los queviures i beure i retornar fins a la plaça, en una nit molt fresca, però els caminants s’ho passaren força bé.
 

Amb motiu dels 50 anys de la seva ordenació com a sacerdot, dels quals ha estat 17 anys a Linyola, el rector de la parròquia, mossèn Josep Vila va rebre l’homenatge de diferents institucions i entitats del poble en la missa que es va celebrar el dissabte 15 de juliol al vespre. Després de la missa es va fer un refrigeri i mossèn Vila fou saludat per tots els assistents.
 

Una parella de saltimbanquis feren una exhibició del seu art, una nit a la llum de la lluna al mig de la plaça Planell, envoltats per la mainada que admiraren les seves habilitats i que acabaren contents amb la seva actuació.
 

Aquest any es va deixar de fer el torneig que durava entre tres i quatre setmanes al mes per fer una nova competició de “12 hores de futbol-sala”, que va començar la nit del dissabte 22 de juliol i acabà amb el lliurament dels premis a les 12 hores de migdia del diumenge, on només hi pogueren participar els primers equips que s’apuntaren. Aquests foren Matrix, Amoca, Sense Nom, Sang i Fetge, Pere-Bep, Pikachu, Marroc i Melis&Mels.

Després dels partits de matinada, es va parar a fer un esmorzar popular per tots els jugadors i a les 11 del matí es jugà la final entre Melis&Mels i Pikachu, amb la victòria d’aquests darrers.
 

El dilluns 31 de juliol, a les 10 de la nit i al cinema Planell es va fer una assemblea informativa d’AIPN, en la que feren una proposta per a que els veïns no paguessin les Contribucions Especials, que consideraven fora de mida i injustes, per l’instal·lació de la nova xarxa d’aigua –que havia estat mal planejada i pitjor instal.lada– i afirmaren que això ho tenia de pagar l’ajuntament.

També, aprofitant l’avinentesa, la Plataforma Anti-Antenes informà de les negociacions que portava amb l’ajuntament, per fer que aquestes antenes es posin fora del casc urbà i explicaren que s’han unit amb altres plataformes anti-antenes d’altres comarques.
 

El temps ha sorprès a propis i estranys, ja que després d’un inici de juliol calorós, el temps es va refredar i tant fou així que el dia de la Caminada a la llum de la lluna, la gent va tenir d’anar-hi amb jerseis, perquè feia fred. La gent que treballava al defora, durant un parell de setmanes tingueren de portar una peça per tapar-se a primeres hores del de matí i tot això quan ens estan explicant que la temperatura del planeta puja. A principis d’agost les temperatures s’anaren enfilant i la gent esperaven un fi d’agost i setembre de calor. Ara aquestes temperatures, que no han anat bé a la costa, aquí ens han anat de meravelles.
 

El grup d’escoltes Mascançà ha organitzat aquest any –i per primer cop, de manera independent– les seves colònies a Molinos, al mas anomenat “Lo Solà”, amb 23 nois i noies del poble. Les colònies començaren el dia 27 de juliol. Van marxar en tren des de Balaguer fins a la Vall Fosca, on van viure deu dies de contacte amb la natura del nostre país i on també van fer un “viatge” pel segle XX, recorrent cada dia una dècada diferent. La cloenda dels campaments tingué lloc el diumenge 6 d’agost i començà amb una missa d’una de les persones més estimades pel jovent de la vila, mossèn Jaume, i a continuació va venir el dinar i una popular festa en el que participaren tots, disfressats de hippies. Una esplèndida diada i la nostra felicitació als caps escoltes, ja que els nois i noies diuen que han estat els seus millors campaments.

Un altre grups de linyolencs feien les colònies a peu del Cadí durant 12 dies.
 

Aquest any els afeccionats es freguen les mans, perquè tenen un bon camp de gespa, les quatre torres que l’il·luminen i que poden permetre uns bon entrenaments de nit. En principi la temporada, començarà aquest any amb els equips amateurs i femení. No es poden fer altres equips, ja que no hi ha jugadors i els joves que volen continuar aquest esport, van a les escoles de futbol del voltant. Us recordeu ara del projecte d’escola d’esport que una persona va intentar fer durant molts anys a la nostra vila? Durant la Festa major i en setmanes posteriors l’equip amateur, ha disputat diversos partits que han agradat al públic afeccionat de Linyola.
 

Aquesta festa, que arriba a l’onzena edició, i que els més vells diuen que fou una idea d’una junta del club de futbol Linyola, per recaptar diners, i que va comptar amb el recolzament de l’ajuntament, ha tingut aquest any vàries novetats, la primera d’elles que ha retornat al poliesportiu –amb l’ambient dels DJxS– com Nando Dixcontrol, Juan Cruz, Jose Tralla i Annia i els grups Infinity, Jerry Daley i Dance Music Sound, i l’actuació d’un espectacle de drags. L’Anchoa Asesina i a les pistes del costat hi actuaran Elixir Gautier, La Fundación de Tony Manero i la Tribu de Santi Arisa. Mentre alguns enyoraven l’escenari del camp de futbol, d’altres estaven molt contents, sobretot els maquinorros, que tingueren el seu espai propi a l’interior del poliesportiu, encara que la festa principal fos a l’exterior amb els grups més populars. Les entrades venudes foren al voltant de 2600, i es va celebrar el dissabte 5 d’agost, sense incidents i amb un bon ambient i aquest any degut al vent, la música va poder ser escoltada a totes les cases del poble.
 

Durant els mesos de juliol i agost els nois i noies de la vila han participat com cada any, en els cursets de natació, que tingueren la seva cloenda el dia 11 d’agost a les piscines municipals. Una altre cop el Mingo Serradell, que feia les classes d’esport ha sabut portar bé a tots els esportistes del poble, a part de fer-los practicar una mica de cros als vespres, tant per camins, com per via urbana.
 

ORNAMENTACIÓ DE CARRERS I BALCONS. Probablement s’està convertint en l’acte més popular de la festa major per la gran quantitat de veïns que hi participen, des d’un mes abans per aconseguir que el seu carrer o balcó sigui el més ben adornat. Aquesta acció, que va començar essent un entreteniment, ha passat ja a formar part de la nostra festa major i de la tradició del poble. Per poc que els veïns si esmerin més, aquesta ornamentació de carrers pot convertir-se en un acte –com la Festa de la Cervesa– que atragui forasters o visitants com ho poden fer el ball o altres espectacles. I si continuen amb aquest esperit de superació poden arribar a fer cultura popular.

En les setmanes posteriors tots els carrers, han celebrat els seus sopars –alguns per partida doble– reunint a tots els veïns, en unes veritables festes de germanor.

ACTES PER LA MAINADA. El dissabte 12 d’agost hi hagué a les piscines el parc aquàtic GUYUS, que ja és conegut per la nostra mainada, el diumenge 13, la cercavila de gegants i capgrossos i la gran traca de la plaça Planell de 100 metres. Ell dilluns hi hagué a les 11 de la nit a la plaça Planell l’espectacle de circ i a la matinada festa de l’escuma i l’aigua. El dimarts a la plaça planell el parc infantil Guyus.

ACTES PEL JOVENT. Ja que no acudeixen al ball, s’ha fet una sessió de música disco, el dissabte a les 12 a la plaça Pau Casals. La música arribà a totes les cases. Esperem que en propers anys es faci en un descampat. I el dilluns a les 12 de la nit a les piscines municipals una sessió de música disco.

BALLS I CONCERTS. El dia 12 hi hagué en el ball de tarda i nit i concert, l’orquestra Nueva Etapa. El diumenge al migdia hi hagué sardanes amb la cobla Rosaleda, que també va fer els balls de tarda i nit i a les 11 de la nit hi hagué una exhibició de balls de saló. El dilluns ball de tarda i nit amb l’orquestra Càlida. I el dimarts, sardanes, ball de tarda, concert i ball de nit amb l’orquestra Marina.

ACTES CULTURALS. Exposició de pintura de Paco Mayoral a la Sala Pau Casals i a la sala Robert Perez, hi hagué una mostra de pintura de Robert Perez i a la biblioteca Salvador Espriu, hi hagué l’exposició El paisatge rural, un espai canviant i viu. I es podien visitar tots els museus de la vila.

“El món rural. Un espai canviant i viu” és el títol de l’exposició que s’ha pogut visitar a la biblioteca durant els dies de Festa Major i fins el dia 18 d’agost. Ha estat organitzada per la UdL i el Museu Comarcal de la Noguera, amb guió i direcció d’Esther Faulo i Àngel Sedo. L’exposició ha constat de tres parts:

1.- El pes de la història recent: com la història ha influït en la configuració d’una zona agro-pecuària de la Depressió Central Catalana.

2.- El món rural, un paisatge ple de vida: radiografia del paisatge compartimentat en grans blocs d’activitats que afecten originàriament l’ecosistema rural.

3.- El temps en imatges: fotografies que ens retornen a uns temps propers i fan possible endevinar les grans transformacions que s’han anat succeïnt.
 

           Dades referides a l'interior de la població.