El 1980 es va inaugurar l’actual estadi municipal, famós arreu de les comarques gironines per la granja de porcs que hi ha al gol sud i per les vaques que solen pasturar pel gol nord. Aquests dos detalls han provocat que molts adversaris ens hagin proferit el qualificatiu de “pagesos”, adjectiu que lluny de molestar-nos ens omple d’orgull.
El 1998 es varen estrenar els nous i llampants vestuaris, pintats amb uns colors d’allò més discrets i que harmonitzen perfectament amb l’entorn. El millor dels vestuaris és el bar, ampli i amb excel·lents vistes sobre el terreny de joc. (Que bé que es veu el futbol des d’allí, sobretot amb un carajillu ben calent i carregat a la mà!)
Un impressionant amfiteatre amb capacitat per a uns quants espectadors domina un dels marges de l’estadi. A l’altra banda, un rierol d’allò més caudalós i net (hi ha millor depuradora que una granja de porcs?) és un dels atractius principals per als equips que ens visiten. Els jugadors del nostre club s’han convertit en autèntics exploradors bosquetans (alguns més que d’altres), ja que durant els exercicis d’entrenament de xuts, les pilotes surten amb tal potència de les seves botes (i amb tal desviació) que ben sovint superen les valles i van a parar als feréstecs marges, a les bardisses o al rierol que envolten el terreny de joc. Es comenta que algun jugador cultiva alguna planta aromàtico-al·lucinògena de la família de les cannabàcies, rumor escampat degut a la tardança manifesta d’alguns individus en tornar al camp amb la pilota.