Pagjine principâl Cors e grafie Articui e studis La sclese nere Cui che o sin Links furlans


Liste dai articuiArticul 2

Si puedial dâ ai fîs nons in lenghe furlane, in maniere uficjâl, in Municipi e in Glesie? Di resint un letôr nus à fat cheste domande. Sigûr che si pues: si pues fâlu su la fonde di une leç de Republiche dai 31 Utubar 1966, la leç 935. Fruts e frutis cul non in marilenghe a'nd'è bielzà ancje se a son pôcs. o vin sintût o let di doi "Marc", di un "Indrì", di une "Paule" e di plusôrs "Cristian" (che scrit cussì al pues sei dome che furlan). E po, tancj di nô no àno par furlan il cognon? La leç dai 31 Utubar 1966 e à scancelade une norme di ete fassiste, cuntignude tal Decret reâl dai 9 Lui 1939, n. 1238, che e diseve: "Ai fruts cun citadinance taliane al è improibît di dâur nons forescj".

Cumò, si diseve, e vâl la leç dal 1966, che tal articul 72 e dîs cussì, par chest cont: "I nons forescj dâts ai fruts di citadinance taliane a àn di sei esprimûts cu lis letaris dal alfabet talian, cun in plui lis letaris j, k, x, y, w. Se si trate di fruts che a partegnin a une minorance di lenghe, in ogni mût ricognossude, i nons a puedin sei scrits ancje cui segns diacritics che a son carataristics di che minorance" (par esempli la letare ç).

Di chest si gjave che i furlans a puedin dâ ai lôr fîs nons in marilenghe, dal moment che il furlan al è declarât "lenghe" in leç, decrets e rapuarts de Republiche e de Regjon; cumò, che si à une grafie declarade ufîciâl da la Regjon, si podarà doprâ chê grafie infin unificade.

O vin savût che in Svuìzare, dulà che il ladin al è lenghe cuntune sô uficialitât, in plui di cualchi famee di furlans a àn dât ai fruts nons furlans. In Friûl, di plusôrs agns in ca, si use a dâur ai fruts nons par anglês, francês, spagnûl, rus e vie fevelant. Ma si pues dâ ancje nons par furlan, e si lu à za fat. E si pues dî che i nons par furlan a àn une lôr bielece, cun chê identitât che e sa di latin e di cristian. (A. P.)

Da: "Gnovis pagjinis furlanis" 1997 (XV) pagjine 73


© Copyright by Gnovis pagjinis furlanis