

Si puedial dâ ai fîs nons in lenghe furlane,
in maniere uficjâl, in Municipi e in Glesie? Di resint un letôr
nus à fat cheste domande. Sigûr che si pues: si pues fâlu
su la fonde di une leç de Republiche dai 31 Utubar 1966, la leç
935. Fruts e frutis cul non in marilenghe a'nd'è bielzà ancje
se a son pôcs. o vin sintût o let di doi "Marc",
di un "Indrì", di une "Paule" e di plusôrs
"Cristian" (che scrit cussì al pues sei dome che furlan).
E po, tancj di nô no àno par furlan il cognon? La leç
dai 31 Utubar 1966 e à scancelade une norme di ete fassiste, cuntignude
tal Decret reâl dai 9 Lui 1939, n. 1238, che e diseve: "Ai fruts
cun citadinance taliane al è improibît di dâur nons
forescj".
Cumò, si diseve, e vâl la leç dal
1966, che tal articul 72 e dîs cussì, par chest cont: "I
nons forescj dâts ai fruts di citadinance taliane a àn di
sei esprimûts cu lis letaris dal alfabet talian, cun in plui lis
letaris j, k, x, y, w. Se si trate di fruts che a partegnin a une minorance
di lenghe, in ogni mût ricognossude, i nons a puedin sei scrits ancje
cui segns diacritics che a son carataristics di che minorance" (par
esempli la letare ç).
Di chest si gjave che i furlans a puedin dâ ai lôr
fîs nons in marilenghe, dal moment che il furlan al è declarât
"lenghe" in leç, decrets e rapuarts de Republiche e de
Regjon; cumò, che si à une grafie declarade ufîciâl
da la Regjon, si podarà doprâ chê grafie infin unificade.
O vin savût che in Svuìzare, dulà
che il ladin al è lenghe cuntune sô uficialitât, in
plui di cualchi famee di furlans a àn dât ai fruts nons furlans.
In Friûl, di plusôrs agns in ca, si use a dâur ai fruts
nons par anglês, francês, spagnûl, rus e vie fevelant.
Ma si pues dâ ancje nons par furlan, e si lu à za fat. E si
pues dî che i nons par furlan a àn une lôr bielece,
cun chê identitât che e sa di latin e di cristian. (A. P.)
Da: "Gnovis pagjinis furlanis" 1997 (XV) pagjine 73
|