Pagjine principāl Cors e grafie Articui e studis La sclese nere Cui che o sin Links furlans


Liste des lezionsLezion 1

Jentrade:

Il Furlan nol č un dialet dal Italian, ma une lenghe autonime, nassude viers il Mil daspņ di Crist dal incuintri morestāt des culturis celtiche, latine e gjarmaniche, che e fās part de famee des lenghis ladinis. La culture scuelastiche dai furlans che a son a stā in Friūl e je perņ pe plui part (par no dī esclusivamentri) talianofone, par chest al pō stā ben dā un piēul spieli di cemūt che ciertis peraulis di lidrīs comune si son disvilupadis tes dōs lenghis.


Voltadure pratiche Italiano / Furlan

A colin lis vocāls fināls difarentis di a (che al devente e).

Italian Furlan
mano man
fine fin
luna lune
poeta poete

Ancje a al cole se al ą prime mm o st.

Italian Furlan
programma program
artista artist

La vocāl acentade restade in ultime silabe dopo la colade de vocāl fināl si slungje.

Italian (forme di mieē) Furlan
vocąle vocąl vocāl

No si slungje se i stan daūr dōs cunsunantis o m o n.

Italian Furlan
latte lat
fame fan
mano man
largo larc

Ca e ga a deventin cuasit simpri cja e gja.

Italian Furlan
cane cjan
gatto gjat

Lis consunantis sunoris ( b v g d ) no esistin in fin di peraule. Curispuindin lis siordis ( p f c t ).

b p
g c
d t
v f

Esemplis

Italian (no esist) Furlan
strambo stramb stramp
drago drāg drāc
crudo crūd crūt
sportivo sportīv sportīf

Lis consunantis doplis no esistin in nissune pusizion.

Italian (forme di mieē) Furlan
programma programe
carreggiata cjarrezzata cjarezade

Il ss al č doprāt te grafie par disfarenceā drenti peraule s da 's.

Italian Furlan
ro'sa rose
rossa rosse

Lą che l'Italian al ą disvilupāt bi, chi, fi, pi, ghi, il Furlan al ten buinis bl, cl, fl, pl, gl.

Italian Furlan
blawd biava blave
claudum chiodo claut
flasche fiasca flascje
plus pił plui
glaciem ghiaccio glace

Il gjenar nol č simpri compagn par Furlan e par Italian.

Italian Furlan
miele (m) mīl (f)
estate (f) istāt (m)
monte (m) mont (f)
sonno (m) sium (f)

A sameancis di sunōr jenfri Furlan e Italian no corispuindin simpri sameancis di significāt.

spacā (scuotere) spaccare (crevā)
bussā (baciare) bussare (tucā)

© Copyright di Sandri Carrozzo