Dylan vs Donovan

Dos grans genis de la música folk cara a cara

Inici     Discografia comparada     Fotos curioses      Rècords i altres curiositats      Enllaços

RÈCORDS I ALTRES CURIOSITATS

SABÍEU QUE...

TENÍEU IDEA QUE...

Dylan va gravar per primer cop a la història una cançó que parla “obertament” del consum de drogues (Mr. Tambourine Man, 1965), amb el permís de les cançons tradicionals del blues, és clar.

Donovan fou el millor guitarrista de folk de 1965 segons els “1965 Gold Star Awards”, per davant de Dylan i Joan Baez (en segona i tercera posicions, respectivament).

També fou el primer en el món del folk a editar un disc amb una cara amb instruments elèctrics i l'altra amb instruments acústics (Bringing it all back home, 1965).

Donovan va utilitzar instruments de corda de la London Philharmonic i l'efecte de “reverb” o eco en el seu primer single (Catch the wind, 1965), però va tornar a gravar aquesta cançó perquè aparegués en el seu primer LP, sense les cordes i l'efecte esmentats. Sembla ésser que no estava d'acord amb la qualitat del single.

Dylan va ésser capaç d'editar 3 LP (un d'ells doble) en només un any i mig, deixant a tots els crítics bocabadats (1965-66).

Donovan va editar 3 LP nous l'any 1967 i 3 l'any 1968 (un d'ells en directe), és a dir, 6 llarga durada en 2 anys. Coneixeu cap altre cantautor que ho hagi fet?

Dylan va canviar la lletra de la seva cançó “Talking World War III Blues” durant la gira anglesa de 1965, a causa de la rivalitat que els mitjans de comunicació van provocar en el públic d'ambdós, i en una frase deia alguna cosa com “i vaig obrir l'armari i hi havia en Donovan dintre!”. Això va fer que una bona part del públic rigués a tort i a dret.

Aquesta anècdota apareix al film “Don't Look Back” de D. A. Pennebaker (1965).

El primer cop que Dylan i Donovan van trobar-se personalment va ésser durant la gira de Dylan per la Gran Bretanya i, concretament, a l'Hotel Savoy a principis de maig de 1965. Posteriorment, Dylan va dir de Donovan a Melody Maker “ell va tocar algunes cançons per a mi” i “m'agrada, és un tio genial”.

Dylan va ésser el primer a editar un disc doble en tota la història de la música (Blonde on Blonde, 1966) que, a més, és considerat per a molts la seva obra mestra.

El seu LP “Sunshine Superman” fou editat l'estiu de 1966 als Estats Units i va ésser un gran èxit: va vendre més d'un milió de còpies només en aquell país, atorgant-li un disc d'or.

El que fou estrany és que no va ésser editat a la Gran Bretanya (essent ell escocès) i només es va editar una recopilació parcial dels seus 2 últims treballs fins llavors el juny de 1967.

Dylan ha participat, entre altres treballs cinematogràfics, a “Don't Look Back” (1965), sobre la seva gira per la Gran Bretanya, a “Pat Garrett & Billy the Kid” (1973), on actua i aporta una magnífica banda sonora, a “The Last Waltz” (1978), imprescindible document del comiat de The Band, a “Hearts of Fire” (1986), a la qual aporta 5 cançons, i a “Wonder Boys”, en què va guanyar un Òscar per la cançó Things Have Changed.

Les experiències de Donovan en el cinema inclouen “If it's Tuesday, this Must be Belgium” (1969), on interpreta la meravellosa Lord of the Reedy River, “Brother Son, Sister Moon” (1970), ell no surt al film però conté una banda sonora genial, la qual, però, tampoc surt al disc, i “The Pied Piper” (1971).

El primer disc pirata de la història fou un disc dedicat a Dylan (Great White Wonder, 1967) i va deixar als seus fans descol·locats, ja que contenia cançons dels seus primers treballs barrejades amb cançons noves i inèdites.

Donovan no era ni és gaire conegut a Catalunya, però curiosament un anunci de televisió dels anys 80 d'una coneguda marca de pintures (Titanlux) incorporava la melodia de “Colours”, amb una lletra en castellà adaptada a les circumstàncies, i va fer que molts s'interessessin per l'autor d'aquella cançó tan “enganxosa” i melòdica.

El primer cop que es coneix que en un concert el públic hagi encès els seus llumins i encenedors, tal i com ara es fa habitualment en cançons lentes i balades, fou en els concerts de la gira que Dylan va fer amb The Band el 1974.

Aquest fet apareix a la portada del disc de la gira (Before the Flood, 1974).