|
|
|
|
Senyors del Castell de
Calonge
|
|
|
|
|
|
Escut del monastir de sant Feliu de Guixols
|
Monastir de Sant Feliu de Guixols. |
|
Armas dels Fenals
|
Els
Gausfred de Fenals, l'abat de Sant Feliu donà el castell de Calonge en feu
.(1019)
|
|
|
Oliver Bernat
de Pals, a l'inici del segle XII s'apoderà del castell. |
|
Armes
de la Corona d'Arago |
Domini
directe dels Comtes Reis donaran en feu 1193 al canceller Ramon de Solius. |
|
Armes dels Cruilles
|
Gastó de Cruïlles (mort el 1229) en fou el primer senyor (incorporà
la vila a la seva baronia de Cruïlles) el qual servir a Alfons I i
Pere I i lluitan a Las Navas de Tolosa |
|
Armes dels Cruilles
|
Gilabert de cruilles, que participà activament en la
conquesta de Mallorca.
(1229) |
|
Armes dels Peratallada
|
Gilabert (IV) de Cruïlles i de Bestracà,
dit el Gran, es casa amb la pubilla de Peratallada (vers el 1249)
|
|
Escut de Palamos
|
Berenguer de Cruïlles i de Peratallada ? 1250 -
~1330 Fundador de la branca dels Cruïlles de Calonge (Baix Empordà)
i Bestracà (Garrotxa); fill segon de Gilabert (IV) de Cruïlles i de
Bestracà. El seu pare li traspassà Calonge el 1284; es casà amb Sibil·la
de Bestracà. Acompanyà Pere el Gran a Sicília (1282), i el 1284 li fou
confiada la custòdia del príncep Carles d'Anjou, el Coix, i el conduí a
Catalunya. El 1306 prengué part en l'expedició de Sardenya, on adquirí
diversos feus.
Pere II fundà la batllia
reial de Palamós, de la qual Calonge passà a formar part, però els Cruïlles
no perderen la senyoria efectiva del lloc i castell
|
|
Armes dels Cruilles |
Gilabert de Cruïlles i de Bestracà (1350)
|
|
Escut de Sant Esteve de Mar
|
Berenguer de Cruïlles i de Mosset ? ~1340 - 1402
Senyor de Calonge (Baix Empordà) i de Bestracà (Garrotxa),
fill i hereu de Gilabert de Cruïlles i de Bestracà, a qui succeí
el 1350 sota la tutoria de la mare Agraïda de Mosset. Vers el 1368 vengué
Bestracà a Pere Blan, i el 1371 Calonge fou reincorporat a la corona per
Pere III de Catalunya-Aragó. Féu les primeres armes en la guerra contra
Castella (a Carinyena, el 1363); el 1371 fou almirall a Sardenya i lluità
a Càller contra els Arborea; el 1375 actuà d'ambaixador a França prop
del duc d'Anjou. Dirigent de l'oposició a la cort de Montsó del 1383,
després serví Joan I, i el 1391 fou camarlenc del rei Martí a Sicília,
on es distingí en la repressió de la revolta dels barons enemics de la
corona catalanoaragonesa. Fou premiat amb extenses baronies a l'illa (Francofonte,
Terranova, Monforte, Calatabiano, etc), que heretà el seu segon fill,
Joan. El 1393 era capità general de l'estol que havia d'anar a Sardenya,
i després serví el rei Martí en la diplomàcia (negociacions amb els
comtes d'Armanyac i de Cardona el 1396) i en l'administració (vicecanceller
de València el 1400). En morir el seu parent Gilabert (VII) de Cruïlles
(1395), arran d'un plet, hagué de retornar les baronies de Cruïlles a la
vídua, Elvira de Puigpardines. El 1394 comprà el castell de Sant Esteve
deMar a Sant Joan de Palamós (Baix Empordà).
el 1371 passaren novament a la corona, que les vengué de
nou als Cruïlles el 1393
|
|
Armes dels Cruilles |
Bernat de Cruïlles (mort després del
1436),
|
|
Armes dels Cruilles |
Pere Galceran de Cruïlles (mort el
1447)
|
|
Corona de Baró |
Durant la guerra contra Joan II, Martí Guerau de Cruïlles
i de Blanes, senyor de Calonge i Llagostera, fou un conspicu partidari del
rei en contra de la Generalitat (fou un dels defensors de la Força de
Girona), però la població, contrària al rei, es revoltà i ajudà el
comte de Pallars i el baró de Cruïlles en la captura de Martí Guerau,
refugiat al campanar.
Carles Antoni Setantí fou nomenat capità del
castell de Calonge pel duc de Lorena i s'enfrontà amb els Vallmanya,
batlles de sac del castell, partidaris de Joan II i de Martí Guerau. Per
castigar la rebel·lió dels calongins Joan II els privà de llurs
privilegis i creà la baronia de Calonge (1474), que donà a Martí Guerau,
però aquest morí el mateix any i no arribà a prendre'n possessió.
L'any 1477 el castell va ser atacat i ocupat després pels remences i la
vila fou sotmesa al saqueig i al foc.
|
|
Armes dels Requesens
|
El 1488 la baronia de Calonge fou conferida a Galceran de
Requesens, creat també comte de Palamós. Passà al seu germà Lluís i
el 1513 a la seva filla Elisabet, casada amb el duc de Sessa, Ramon Folc
de Cardona. Heretà comtat i baronia llur fill Ferran Folc de Cardona,
casat amb Beatriu Fernández de Córdoba, hereva del Gran Capità. La
baronia continuà en aquest llinatge (ducs de Somma, Sessa i Baena i
comtes de Palamós) fins a la segona meitat del segle XVIII, que per
casament passà als Ossorio de Moscoco, que mantingueren la propietat
material del castell fins a la fi del segle XIX.
|
|
|
|
CONTINUAR ALS COMTES DE PALAMOS
|
|
TORNA AL INDEX |