Història de les arts aplicades. Tema 2.

Les arts del metall.Estudi de la platas i l'or, així com diferents manifestacions artístiques en metall. Exposició de les seues tècniques.

L'esmalt : vidriat a sobre de ceràmica o metall.

• L'art bizantí i l'esmalt.
• Siena i l'esmalt: l'escola de Siena, s.XV.
• L'esmalt transparent o italià al Regne d'Aragó.
• La rosa d'Holanda.
• El brillant. Talla des del s.XX.
• El valor de la joia: material,històric, simbòlic, del tall.
• El tall com valor afegit a la joia : el foc de la joia.
• El tall en corona.
• El tall en culata.
• Els encastos:
• Encaste embutit:
• Encaste a l'aire:

Les diferents tècniques:

• el cloissoné:
• el champlevé:
• a pinzell
• ampliar a Enciclopedia de la plateria española y virreynal americana.

Les diferents tipos de talla.

• la rosa d'Holanda.
• la rosa de Mitja Holanda:
• la rosa d'Amberes:
• talla de facetes "en rosa"
• les facetes
• el brillant:
• la talla del brillant:
• en corona:
• en culata:
• talla brillant oval:
• talla brillant marquise o navette:

Introducció.

• el doble s. XVII : desfeta i crisi econòmica i social i alhora segle d'Or. Com es menja això?
• Hernández Perea i Angulo : estudis de plateria.
• Igual Úbeda: El gremio de Plateros ( HU DO.1/27918 i 28667)
• El estilo renacimiento español: orfebrería y platería. (HU DO.2/03984)
• obrador de Mirò: David.
• La glíptica: els segells.
• Definició de plateria:
• Clases de plateria:

• L'or:

• clases d'or:
• l'or groc:
• l'or roig:
• l'ort verd:
• l'or blanc:
• or a foc:
• or molgut amb azobe:
• per fricció:aigua règia + or.
• electròlisi.

• La plata: es barretja amb coure pewr fela manejable.

• plata blanca:
• plata daurada:
• 1 marc=1/2 lliura=230/250 gr.
• 1.ooo mil·lèsimes= plata pura. Els tants per mil.
• La plata de llei: 925/mil de plata i 75/mil de coure.

• El platí:

• substituït ara per l'or blanc.
• més dur:

• Les pedres precioses:carbó cristalitzat.

• el beril:
• la maragda:
• el zafir:

• Altres materials preciosos:

• closca de tortuga
• marfil:
• coral:

• Unitats de pes:

• 1 quilat=0,2 gr d¡'or.
• els grams/perla per a les perles nomès.=0,25 quilats.

• Les tècniques:

• la fosa:
• el batre a martell:
• el cisallet:
• el repusat:
• el gravat:
• la filigrana:

• Les marques:

• El marcatge com garantia als metalls preciosos.
• Els diferents marcatges a porcelanes, tapisos, etc.

• Les corporacions de platers: els exàmens per entrar al Col·legi com mestres artistes..

• Les cofradies:
• Els gremis:
• Diferències i similituts entre els diferents ciutats i Regnes.

• Aragó:
• Castilla:
• Navarra:
• Sevilla:
• xxxxxxx:

• xxxx

• Importància del sacrament de l'Eucaristia a conseqüència de la contrareforma i el concili de Trento: el llibret de Francisco Pacheco.
• La custòdia és el vas litúrgic on es mostra la Forma Sagrada.
• Composició de la custòdia: penya, mànec (astil), nuc, sol i vehícle.
• La custòdia de Santiago de Compostela, 1539-1545.
• La custòdia d'Àvila, 1564-1571.
• La custòdia de la catedral de Sevilla, 1579-1587.
• La custòdia de Valladolid, 1587-1590.
• La custòdia de la catedral de Tortosa.
• Urnia sepulcre de s. Ferran a Sevilla

La custòdia de Santiago de Compostela, 1539-1545.

1. 1,43m d'alçada.
2. Molt reformada.
3. La base-peana, 1546, hexagoal de olata daurada.
4. La torre, 1545.
5. Autor: Antoni d'Arce.
6. La 1a custòdia de la monarquia espanyola que incorpora l'estil renaixentista.

8. La saga dels Arce: Enrique, Antonio i Juan de Arce.
9. Juan de Arce, Lleó (1535-1603)
10. La custòdia realitzada per a la catedral de Burgos, 1593 no es conserva.
11. Rebutja portal el penó dels platers ja que es considra "escultor i arquitecte de plateria": el procès judicial que va guanyar.
12. Molt cultivat culturalment i escriptor.
13. 1572, "El quilatador de oro y plata y piedras preciosas", Valladolid: obra de caràcter tècnic.
14. 1585-1587, "La varia conmesuración", Sevilla: texte més conegut per «La Varia»: tractat artistic, ha estat editat fins el sXIX.
15. Coneixedor dels tractats italians: Serlio.
16. Famòs per les custòdies tipus torres: més arquitectòniques que escultòriques.
17. La custòdia d'Àvila, 1564-1571:

• la 1a realització.
• tipus torre, plata blanca, 1,70m d'alçada.
• 5 cossos-5 altures.
• signada i datada.
• columnata abigarrada i confusa.
• falta de coherència i unitat.

18. La custòdia de la catedral de Sevilla, 1579-1587.
19. La estància a Sevilla fou decisiva per Juan de Arce: allí coneix Francisco Pacheco, pare de Velàzquez:
20. Les tertulies a Sevilla i
21. les biblioteques, importants per la formació d'Arce.
22. Hernan Riuz arquitecte sevillà.
23. Sevilla, pont i porta del comerç d'Indies.
24. Influències de Serlio: s. Pietro in Montorio.
25. Juan de Segura, reformador de la custòdia, 1668.
26. El programa iconogràfic de la custòdia.
27. La custòdia de Valladolid, 1587-1590.
28. Plata blanca.
29. Versió simplificada de la d'Àvila.
30. Model serlià: paladi-serlià: l'arc entre dintells.
31. altura: 1,61
32. Esquelet de fusta i ferro.

falten fins al ítem nº 15.

Francisco dde Becerril, 1494-1572: la custòdia de Villaescusa de Haro, 1529

plater de Conca que fa que la ciutat destaque com a centre de producció de plateria.

influències italianes.

al museu diocesá de Conca.

plata blanca i duarada.

ripus torre

columnes abalaustrades renaixentistes al 1r pis, medienals al 2n pis.

custòdia interior de plata daurada amb finestres polilobulades.

La custòdia de la Catedral de Conca.

destruida a la invasió napoleònica, 1527

Francisco de Alfaro(,-1610)

plater de la catedral de Sevilla.

1600, estada a Toledo.

els faristols,(atriles) i el tabernacle-sagrari de la catedral de Sevillam, 1593-1597, prefigura el barroc.

model-maqueta en fusta de l'escultor Juan Bautista Vázquez el Jove.

plata blanco i daurada.penya de Lluís lLacosta.

planta semi oval.

columnes salomóniques i entorxades, - diferència entre columnes salomòniques i entorxades -.

reproducció d'un arqueologia idealitzant.

escultura manierista,

Veure Artícle "La Catedral de Sevilla", s. Eloi, 2006

1. La Corona d'Aragó
2. sXV, el regne de València.

• el 2n retaule de la catedral de Vcia, 1492-1507.
• 1812, fos a Mallorca per convertir-lo en moneda.
• S'hi conserva un dibuix del sXVIII de Gaspar Lleó, plater que feia el seu manteniment.
• Disseny atribuit al Bernabeu Tadeu, plater de Pisa.
• Llengautge «a la moderna»: candelabres i candilieri.
• Grotescos als frissos.
• Arqueologia clàssica a les escenes.
• Embocadures d'arcs conopials i arcs trilobulars.
• La lectura de les parts del retaule: de baix a dalt i d'esquerra a dreta.

1. s.XVI, Eloi Camanyes, (154,Vcia-1630,Tortosa) plater de plata vcià, treballà a Vcia, excepte a
2. la custòdia de la catedral de Tortosa, amb Agustí Roda, natural de Tortosa i oficial de Camanyes i continuador de la seua obra -, on va morir.
3. tipus torre,, 2m d'alçada, plata daurada, planta característica: hexagonal allargada, inspirada als retaules de tres plans, la millore obra de la plateria vciana del sXVII,
4. pinacles inspirats a l'Escorial
5. El baldaquí de s.Pere de Roma es posterior.
6. s. Jordi amb el drac, 1596, plata daurada, museu de Història de la Ciutat, Vcia., peça relicari, reliquia a la teca, cavall en corbeta, - amb les pates a dalt -. Encarregada per la Casa de la Ciutat.
7. Mare de Déu, catedral de Sogorb, 1618, peanya relicari, decoració barroca, la carn pintada, plata daurada. Bellesa idealitzada en funció del cànon barroc, el contrapost.
8. sXVII convúls a Europa: guerra dels 30 anys, colapse de la monarquia española.
9. L'espill de Maria de Mèdici, 1600, museu del Louvre, regal de la república de Venècia, pedreria, marbre, maragdes, forma auquitectònica de retaule, - porticada?-, infkuència manierista i barroc

La plateria andalusa:

Urnia sepulcre de s. Ferran a Sevilla.

• Obra principal de la monarquia espanyola.
• Juan Laureano de Pina, M. Guerrero de alcàntara i Nicolàs de Villalobos.
• Contrucció: 1690-1701, 1717-1719, 1729 inauguració.
• s'hi troba a la capella reial de Sevilla.
• plata nblanca, plata daurada i bronze.
• interior de ferro i fusta.
• decoració floral típica del barroc.
• lús de les C ( més bé caldria anomenar-los talls florals) barroques,
• conjunt fastuòs: la barretja de plata blanca i daurada.

Plateria italiana:

Nàpols: el mètode Trapani de coral encastat en plata.

Palermo, bust de sta. Rosalia, 1681

Antonin Lorenzo Castell, catedral de Sevilla, plata blanca repusada i cisellada, peanya amb decoració vegetal, figura de 3/4, influències de Bernini i barroc.

Plateria anglesa:

Anglaterra: plateria absolutament original sense influències europees, superior a la continental, a la guerra civil es fondeixen importants quantitats d'or, 1660 retorn de la monarquia,

Guerra civil a Anglaterra: desparició de moltes obres i del tresor reial.

La corona de st Eduard a Anglaterra, l'anterior fopu destruida per Cromwell.

Charles Kandler, 1725-1750, ibnfluència francesa i alemanya.

Gerro de vi, 1739: temàtica vinícola, rocalla.

Paul de Lamerie, 1688-1751, holandès.

vaixella anglesa sXVIII per al compte de Thanet.

Copa daurada, 1739, anses rococó i rocalla: derivació de "S" i "Z" , - talls floras, més bé, xisco,2006 -.

Plateria italiana.

La "custòdia ostensorio", Joan de Nepomuceno, 1775.

• feta a Roma i traslladada a Sevilla.
• plata daurada cisellada i repusada.
• 66,5 cm d'alçada.
• peanya amb relleus de rocalla: els 4 motius.
• custòdia de torre i de sol.

Plateria espanyola.

Centres de producció: Madrid, BCN, VCIA, Sevilla, Còrdova i Salamanca.

Plateria catalana:

Els dos canelobres de la Seu de Palma:

• plateria blanca,
• Joan Roig dissenyador,
• Joan Matons, plater
• peces de fosa ensamblades, cisellades i repusades.
• peça capital de la plateria catalana del sXVIII.
• àngels que sostenen els metxers.

Plateria andalusa:

Calze de l'arquebisbe Delgado., 1777,

• Damià de Castro,
• rococó cordovès,
• peces cisellades i repusades,
• copa llisa,
• la safata: part del conjunt ceremonial,
• plata blanca i daurada del mateix autor,
• cisellada i repusada, estries ondulades rococó.
• Texte: "La catedral de Sevilla", AA.VV.

Plateria valenciana:

Estanislao Mntez, Vcia,

obres a Oriola,

1750, exàmen de palter amb "anell amb maragda", obra de plata.

sXVII, època comlicada: hi ha dos segles XVII: el de la cultura i el de la política.

es fa pintura i escultura, però no arquitectura.

1640, colapse de la monarquia espannyola: sublevacions i guerres.

La plateria d'or del sXVIII: la joieria

Importació de pedreria de la Índia.

el sXVIII: el gran segle francès.

l'esmalt de porcel·lana.

El tresor de Praga (Viena):

El tresor del zar Miquel Romanoff de Rùsia (Kremlin):

La corona dels Hasburgs , de Jan Vermeyen, 1602, Praga.

el Joier dels Austries: la perla peregrina.