Les arts del metall.Estudi de la platas i l'or, així com diferents manifestacions artístiques en metall. Exposició de les seues tècniques.
L'esmalt : vidriat a sobre de ceràmica o metall.
Les diferents tècniques:
Les diferents tipos de talla.
Introducció.
- el doble s. XVII : desfeta i crisi econòmica i social i alhora segle d'Or. Com es menja això?
- Hernández Perea i Angulo : estudis de plateria.
- Igual Úbeda: El gremio de Plateros ( HU DO.1/27918 i 28667)
- El estilo renacimiento español: orfebrería y platería. (HU DO.2/03984)
- obrador de Mirò: David.
- La glíptica: els segells.
- Definició de plateria:
- Clases de plateria:
- clases d'or:
- l'or groc:
- l'or roig:
- l'ort verd:
- l'or blanc:
- or a foc:
- or molgut amb azobe:
- per fricció:aigua règia + or.
- electròlisi.
- plata blanca:
- plata daurada:
- 1 marc=1/2 lliura=230/250 gr.
- 1.ooo mil·lèsimes= plata pura. Els tants per mil.
- La plata de llei: 925/mil de plata i 75/mil de coure.
- substituït ara per l'or blanc.
- més dur:
- el beril:
- la maragda:
- el zafir:
- closca de tortuga
- marfil:
- coral:
- 1 quilat=0,2 gr d¡'or.
- els grams/perla per a les perles nomès.=0,25 quilats.
- la fosa:
- el batre a martell:
- el cisallet:
- el repusat:
- el gravat:
- la filigrana:
- El marcatge com garantia als metalls preciosos.
- Els diferents marcatges a porcelanes, tapisos, etc.
- Aragó:
- Castilla:
- Navarra:
- Sevilla:
- xxxxxxx:
La custòdia de Santiago de Compostela |
La custòdia de Santiago de Compostela, 1539-1545.
- la 1a realització.
- tipus torre, plata blanca, 1,70m d'alçada.
- 5 cossos-5 altures.
- signada i datada.
- columnata abigarrada i confusa.
- falta de coherència i unitat.
falten fins al ítem nº 15.
Francisco dde Becerril, 1494-1572: la custòdia de Villaescusa de Haro, 1529
plater de Conca que fa que la ciutat destaque com a centre de producció de plateria.
influències italianes.
al museu diocesá de Conca.
plata blanca i duarada.
ripus torre
columnes abalaustrades renaixentistes al 1r pis, medienals al 2n pis.
custòdia interior de plata daurada amb finestres polilobulades.
La custòdia de la Catedral de Conca.
destruida a la invasió napoleònica, 1527
Francisco de Alfaro(,-1610)
plater de la catedral de Sevilla.
1600, estada a Toledo.
els faristols,(atriles) i el tabernacle-sagrari de la catedral de Sevillam, 1593-1597, prefigura el barroc.
model-maqueta en fusta de l'escultor Juan Bautista Vázquez el Jove.
plata blanco i daurada.penya de Lluís lLacosta.
planta semi oval.
columnes salomóniques i entorxades, - diferència entre columnes salomòniques i entorxades -.
columnes salomòniques. | columnes entorxades. |
reproducció d'un arqueologia idealitzant.
escultura manierista,
Veure Artícle "La Catedral de Sevilla", s. Eloi, 2006
- el 2n retaule de la catedral de Vcia, 1492-1507.
- 1812, fos a Mallorca per convertir-lo en moneda.
- S'hi conserva un dibuix del sXVIII de Gaspar Lleó, plater que feia el seu manteniment.
- Disseny atribuit al Bernabeu Tadeu, plater de Pisa.
- Llengautge «a la moderna»: candelabres i candilieri.
- Grotescos als frissos.
- Arqueologia clàssica a les escenes.
- Embocadures d'arcs conopials i arcs trilobulars.
- La lectura de les parts del retaule: de baix a dalt i d'esquerra a dreta.
La plateria andalusa:
Urnia sepulcre de s. Ferran a Sevilla.
Plateria italiana:
Nàpols: el mètode Trapani de coral encastat en plata.
Palermo, bust de sta. Rosalia, 1681
Antonin Lorenzo Castell, catedral de Sevilla, plata blanca repusada i cisellada, peanya amb decoració vegetal, figura de 3/4, influències de Bernini i barroc.
Plateria anglesa:
Anglaterra: plateria absolutament original sense influències europees, superior a la continental, a la guerra civil es fondeixen importants quantitats d'or, 1660 retorn de la monarquia,
Guerra civil a Anglaterra: desparició de moltes obres i del tresor reial.
La corona de st Eduard a Anglaterra, l'anterior fopu destruida per Cromwell.
Charles Kandler, 1725-1750, ibnfluència francesa i alemanya.
Gerro de vi, 1739: temàtica vinícola, rocalla.
Paul de Lamerie, 1688-1751, holandès.
vaixella anglesa sXVIII per al compte de Thanet.
Copa daurada, 1739, anses rococó i rocalla: derivació de "S" i "Z" , - talls floras, més bé, xisco,2006 -.
Plateria italiana.
La "custòdia ostensorio", Joan de Nepomuceno, 1775.
Plateria espanyola.
Centres de producció: Madrid, BCN, VCIA, Sevilla, Còrdova i Salamanca.
Plateria catalana:
Els dos canelobres de la Seu de Palma:
Plateria andalusa:
Calze de l'arquebisbe Delgado., 1777,
Plateria valenciana:
Estanislao Mntez, Vcia,
obres a Oriola,
1750, exàmen de palter amb "anell amb maragda", obra de plata.
sXVII, època comlicada: hi ha dos segles XVII: el de la cultura i el de la política.
es fa pintura i escultura, però no arquitectura.
1640, colapse de la monarquia espannyola: sublevacions i guerres.
La plateria d'or del sXVIII: la joieria
Importació de pedreria de la Índia.
el sXVIII: el gran segle francès.
l'esmalt de porcel·lana.
El tresor de Praga (Viena):
El tresor del zar Miquel Romanoff de Rùsia (Kremlin):
La corona dels Hasburgs , de Jan Vermeyen, 1602, Praga.
el Joier dels Austries: la perla peregrina.