LA IMMIGRACIÓ

ESTRANGERS

La immigració ha nascut com una prolongació del colonialisme, que deseós de recurrir a una mà d’obra barata, ha utilitzat als homes com si es tractessin de capitals o mercaderies. Producte del sistema liberal mercantilista, és una forma moderna de deportació i esclavisme. Ha sigut implantada per respondre a imperatius mercantilistes a curt termini. Aquesta mà d’obra mal pagada, poc exigent en les condicions de treball, ha sigut i es una gran avantatge per les empreses que gràcies als immigrants poden respondre a la demanda dels anys de creixement sense intervenir en la formació del capital fix (maquinàries, innovacions ...), dels quals es deriven beneficis immediats i preus menys elevats. En segon lloc, és una mà d’obra que no està sindicada, avantatge pels empresaris, però també pels sindicats, com així ha sigut, que esperaven reclutar a la seva forma aquesta massa “sindicalment verge”. I finalment, una ma d’obra sense terra que es podria transportar a altre lloc del territori si ho necessitessin.

La immigració es condemnable perquè atenta contra la identitat racial i cultural anfitriona, i també contra la dels immigrats. Estem en contra de la immigració perquè respectem als immigrants, tot el contrari que la societat mercantilista que està a favor d’ells perquè menysprea als pobles, justificant-ho amb un antirracisme progressista.

A més a més, la immigració es basa en una concepció de la nacionalitat com una superestructura transitòria (marxisme) o com una secció del gran mercat mundial (liberalisme). El poble el comprenen com una sèrie de individus intercanviables, reunits d’una forma aleatòria. La nacionalitat s’adquireix o s’abandona seguint un tràmit formal. Conforme una societat és més heterogènia, els individus tenen menys en comú, el vincle social només es pot basar en metafísiques abstractes amb valors materialistes.

La societat multirracial  afavoreix la pitjor xenofòbia. Produeix ghuetos i jerarquització social de base ètnica. Al fer insistència sobre l’igualtat de tots els homes i la integració de tots els immigrants, i al estar els immigrants en capes socials inferiors sorgeix l’idea que la causa és la inferioritat congènita d’aquests grups, perquè la ideologia humanitarista i universalista diu que tots els homes són semblants, qualsevol sigui la seva cultura o raça, al temps que afirma que el model occidental i la seva lògica econòmica és consubstancial a tots els homes. El discurs moralitzant antirracista reforça implícitament la superioritat racial perquè així es reflexa en la realitat social (inferioritat dels immigrants).

La societat multirracial està relacionada directament amb la construcció d’una subcultura i d’ una economia-món multirracial i neocolonialista. En definitiva es vol uniformar els costums per poder vendre a tots els tipus i programes. Es vol transformar a EUROPA en NOVA YORK (una societat heterogènia, pluricultural i multirracial), que agafi com a model el exemple universal americà: un mosaic de ghetos i minories lligades pels engranatges mecànics de les firmes comercials i les pràctiques tecnocràtiques. D’aquesta manera es construeix “l’home mundial”, sense identitat.

Per portar fins a les últimes conseqüències el dret a la diferència s’ha de atacar les societats multirracials i considerar el retorn dels immigrants als seus països.

 

Perquè és preferible un món format per pobles homogenis a un estat multirracial i mundial.
Perquè es just que els europeus guardin la seva identitat ètnica i cultural, amenaçada pel fort creixement dels estrangers, com també just és que els immigrants tinguin arrels i pàtria.
Perquè la societat multirracial reforça el universalisme mercantilista i s’oposa al dret dels pobles a un model diversificat d’organització del món.
I perquè en definitiva es un obstacle per una política de enteniment amb les nacions del Tercer Món, que haurien de ser els aliats naturals contra l’imperialisme Yankee.

QUE NO ET TAPIN LA BOCA!

EL COMPLEX DE CULPABILITAT DEL POBLE EUROPEU

  L’historia ha demostrat que l’home europeu mai ha sigut vençut per elements foranis, sinó per la seva pròpia decadència i per l’enemic interior, renegats de la seva comunitat per la incapacitat de estar a l’altura del SER dels seus pobles.

Després de la segona Guerra Mundial, Europa va començar a sofrir un procés de desintegració cultural i tradicional imposat desde l’altre part de l’Atlàntic. Aquest procés es basa en la progressiva destrucció del nostre orgull i de l’honor de SER EUROPEUS en contraposició a la elevació de les cultures estrangeres a uns nivells superiors ; un moro, un jueu...pot proclamar el seu orgull racial, però un europeu alhora de manifestar-ho es tractat de xenòfob. 

 

EL NACIONALISME EUROPEU COM ALTERNATIVA

  El nacionalisme europeu no vol destruir qualsevol altre nacionalisme, sinó que vol destruir el internacionalisme igualitari i el nacionalisme artificial o jacobí. Tampoc no vol superar el nacionalisme per una supranacionalitat universalista (Europa com primer esglaó de una civilització mundialista), sinó fer virar els nacionalismes cap el nacionalisme europeu..

Es tracta de expandir el principi espiritual de la solidaritat i riqueses nacionals a altres països europeus, però limitant-ho únicament a aquests.

L’idea d’Europa per sobre de qualsevol nacionalisme. Europa ha de ser la gran Nació de les Nacions Europees. “EUROPA SERÀ LA ULTRA-NACIÓ O NO SERÀ” (Ortega i Gasset) .L’Imperi Romà, Espanyol...eren el nexe i l’esperit europeu tradicional d’una gran missió històrica. Apostem per un nou esperit europeu.

IDENTITARIS I EUROPEUS, PER QUÈ NO?

 

“DESPRECIAMOS EL PATRIOTISMO DE LOS CEMENTERIOS PORQUÉ SI LA PATRIA SE REDUCE AL SIMPLE RECUERDO DEL PASADO, LA PATRIA SERÁ UNA NIMIEDAD. LA ÚNICA PATRIA VERDADERA ES UNA PATRIA EN DEVENIR: LA PATRIA EUROPEA”

(Jean Thiriart)

  (Article traduit del butlletí “La inmigración” de Alternativa Europea)