NORMA PROGRAMÀTICA DEL
MOVIMENT SOCIAL REPUBLICÀ
Tot
moviment polític es configura al voltant d’un feix d’idees i propostes
diferenciadores que el distingeixin amb claredat de la resta de les forces
polítiques en presencia; es a dir, la seva originalitat fonamental es
manifesta en la seva Norma Programàtica.
El
Moviment Social Republicà (MSR) es defineix com
una entitat nacional-revolucionària de la que els eixos d’acció política
són: la Nació, la República i la Socialització. I en base a aquests
tres eixos es construeix la seva Norma Programàtica expressada en els
següents punts:
ESPANYA
1.
La
Historia de tota Nació és un vast sistema d’incorporació al voltant d’un
projecte col·lectiu comú orientat al futur. El MSR concep a Espanya
com un conjunt de pobles units al llarg de varis segles d’història comú,
en un procés integrador que va inspirar l’etapa més gloriosa de l’Espanya
Imperial i que va ser desvirtuat per el centralisme borbònic(el qual pren a
Catalunya els seus drets) .
2.
El
MSR posarà tot el seu esforç a la lluita per la
descentralització solidaria i alhora l’aspiració per construir la
convivència entre els pobles. No acceptem cap medi coercitiu que provi d’imposar
una unitat nacional sobre bases uniformadores que justifiquen un genocidi
ètnic i cultural, preàmbul, a petita escala, del mundialisme lliberal del
mercat. De la mateixa manera, lluitarem contra tot intent micronacionalista
que pretengui la creació de nous Estats, una dinàmica disgregadora i
insolidaria l’únic resultat de la qual, seria un retrocés de segles en l’historia
comú dels pobles d’Espanya.
3.
Considerem
que la idea d’Espanya sols és compatible amb el reconeixement de les
identitats dels pobles que la formen i reivindiquem les seves tradicions,
llengües i cultures, degut a que conformen la vertadera riquesa col·lectiva
d’aquests pobles. L’estructura territorial de l’Estat s’adequarà a
aquesta realitat plural per a garantir la participació de les distintes
comunitats en las funcions polítiques del conjunt de la Nació.
4.
El
MSR considera que el fet determinant per que una nació
existeixi no és el passat, si no la percepció d’una empresa col·lectiva
com a horitzó comú: l’única justificació de la Nació és viure junts
per a fer alguna cosa, per a construir un destí comú. El MSR
reivindica Europa com a empresa col·lectiva i projecte de futur. El
terme Europa delimita el conjunt de pobles, cultures, valors i institucions
que ens defineixen com a realitat diferenciada de la resta del món.
5.
Lluitarem
contra les idees de mercat mundial, globalització, mundialisme i tot el que
aquest comporta, per a forjar un espai polític autònom on torni a florir l’essència
dels valors europeus. En aquest sentit, senyalem als Estats Units d’Amèrica
com a enemic de la causa dels pobles i principal baluard de l’imperialisme
apàtrida, del mercat mundial i del pensament únic, ingredients del que s’anomena
"Nou Ordre Mundial".
6.
Recolzarem els pobles amb personalitat pròpia a l’àmbit
mundial, que lluitin per a defensar la seva identitat cultural, mentre el neo-lliberalisme,
pel contrari, sens mostra com a últim avatar del procés d’homogenització
del planeta en torn al model del Mercat. El MSR atorgarà un
tracte prioritari a les lluites d’alliberació amb la que aquests pobles
resisteixen a la tirania explotadora de l’imperialisme nord-americà.
REPÚBLICA
7.
El
MSR rebutja l’actual monarquia borbònica i propugna la
implantació de la República Social com a única via per a una
vertadera democratització de la nostra societat. Aprofitarem els mecanismes
de reforma de l’actual Constitució per a aconseguir una autèntica ruptura
amb el sistema que defineix i sustenta, i la redacció d’una nova carta
magna basada en uns valors alternatius a la societat lliberal-burgesa. Entenem
la República Social com un projecte de refundació d’Espanya des de les
seves realitats culturals i nacionals.
8.
La
República Social no suposa solament un nou disseny o model d’Estat
que respectarà la realitat primordial de la Nació, si no davant tot un
projecte històric capaç de materialitzar el concepte de sobirania popular,
obrint al teixit comunitari el control efectiu dels mecanismes de govern. A
aquests efectes, es legislarà una nova estructura democràtica que acabi d’una
vegada amb la partitocracia, les llistes tancades i bloquejades, i liquidi la
tutela exercida per les oligarquies polítiques, les quals operen com a
autèntics guardians dels poders econòmics i financers i, per tant, com a
corretges de transmissió de les plutocràcies apàtrides. El nou Estat es
declararà laic en matèria religiosa, deixant aquesta dins de l’àmbit
personal i de la societat civil. El president de la República serà elegit en
circumscripció única per a tot el territori nacional.
9.
La
democratització de les institucions no es detindrà en els partits, si no que
afecta als sindicats, a les empreses, a les institucions educatives i
acadèmiques, als medis de comunicació i, en general, a tots aquells àmbits
susceptibles d’incidir en la vida quotidiana dels ciutadans. El MSR
aspira a la construcció d’un model sociopolític que tendeixi cap a la democràcia
participativa que garanteixi l’acció popular en la direcció política
i en la presa de decisions a tots els nivells. En el mateix sentit, es
potenciaran els mecanismes de les iniciatives parlamentaries populars i el
caràcter vinculant dels referèndums.
10.
El
procés de democratització real és només el primer pas per a forjar una alternativa
global a la societat de consum i superar els valors individualistes,
materialistes i relativistes que el liberalisme imposa per a expandir l’imperi
opressor del mercat mundial. L’alternativa nacional-popular a la societat de
consum és una proposta de valors ètics que prioritza l’interès de la
comunitat orgànica, al qual es sotmetran els interessos econòmics i
polítics, per a la formació d’un nou tipus humà, capaç d’assumir la
veritat, la creació cultural i el servei a la Nació com a centre de
la seva existència i eix vertebrador de la seva personalitat.
11.
El
MSR potenciarà el municipi com a entitat política i
agent socialitzador dels ciutadans. En aquest sentit, propiciarà polítiques
tendents a aproximar al ciutadà a la gestió dels recursos i, per tant, a
municipalitzar aquells serveis que puguin ser gestionats directament des dels
ajuntaments. Proposem la socialització del sòl urbà per a impedir la
especulació i afrontar el problema de l’habitatge amb plans socials.
12.
Els
municipis, com a òrgans intermedis del teixit comunitari de la Nació,
articularan un nou sistema de representació política basat en el diputat
de districte, directament sotmès al mandat de la ciutadania i responsable
davant d’aquesta del compliment dels imperatius populars; és a dir, del
programa polític, entès com un contracte entre electors i elegits. La
violació d’aquesta responsabilitat tindrà com a conseqüència la
possibilitat de revocació directa del mandat i, en casos greus,
conseqüències penals. La llei limitarà els marges de gastos en les
campanyes electorals, garantir la igualtat d’oportunitats de tots els
candidats i impedirà la intromissió de qualsevol dels poders fàctics en els
processos electorals.
13.
El
MSR proposarà aliances estratègiques amb totes aquelles
nacions que, independentment de la seva cultura, raça, religió o qualsevol
altra consideració, hagin aixecat un baluard contra l’imperialisme nord-americà
i la implantació del mercat mundial. Europa té en Iberoamèrica i el Tercer
Món als seus aliats naturals. De l’anterior s’entén que la postura
política del MSR és radicalment contraria a l’existència
de l’OTAN, institució que denunciem com a instrument del imperialisme
yanqui per a exercir el seu domini mundial. La supervivència de la República
Social en un país de les dimensions d’Espanya dependrà de l’evolució de
les forces nacional-revolucionaries i anti-imperialistes a la resta del món.
Aquestes circumstancies marcaran de manera decisiva les directrius concretes
que el MSR pugui plantejar-se com a inherents a la seva acció
política, condicionant les polítiques internes als imperatius de la pressió
exterior.
14.
El
MSR aposta per una profunda reforma de las Forces Armades,
orientada a un canvi en la nostra doctrina militar, a la modernització de les
estructures i al desenvolupament dels mitjans tecnològics i armamentístics d’alt
poder dissuassori. Aquesta reforma combinarà elements de professionalització,
per tal d’obtenir una eficàcia òptima, amb una socialització de l’Exercit,
potenciant les milícies populars i el sentit de responsabilitat cap a la
defensa de la Pàtria.
SOCIALISME
15.
Després
de la caiguda del comunisme i el debilitament històric de l’esquerra, el
capitalisme entra a la seva última fase de expansió: mundialització dels
mercats, globalització econòmica i retrocés dels drets socials i laborals
conquerits pels treballadors després de dos segles de lluites. Les
conseqüències de les polítiques d’ajust neoliberals i la seva extensió a
nivell mundial aguditzaran les contradiccions del capitalisme, incapacitat com
a model per a oferir solucions globals: fractura Nord-Sud, retorn de la lluita
de classes, catàstrofe ecològica, poder de les multinacionals, onades
migratòries, inestabilitat dels mercats financers, etc. El MSR
considera que aquestes contradiccions només poden solucionar-se desmuntant el
capitalisme lliberal i substituint-lo per un model socioeconòmic de signe
radicalment contrari basat en el concepte de Socialització.
16.
La
Socialització es fonamenta en el principi de que els interessos de la
comunitat nacional-popular estan per sobre dels interessos particulars dels
individus i grups. En conseqüència, la Socialització implica la
supeditació del econòmic al polític, la direcció política de l’economia
nacional a través de la planificació, la transformació de les formes de
propietat i la consideració del Treball com a servei a la Nació i generador
dels drets polítics.
17.
El
MSR procedirà a la nacionalització de tots els sectors
industrials i financers estratègics així com dels serveis indispensables per
a la comunitat i el control polític directe dels quals resulti vital per als
interessos de la Nació i, en general, per al desenvolupament del procés
revolucionari dirigit a desmuntar el sistema capitalista i les seves
conseqüències socials.
18.
El
MSR proposa una transformació radical de l’empresa i de la posició
dels treballadors en relació a aquesta. L’empresa ha de ser "socialitzada",
atenent a la directa participació dels treballadors en la seva gestió.
Aquestes finalitats es
realitzaran modificant l’estructura dels consells d’administració de les
empreses, prenent la forma de societats de capital, en las quals s’haurà d’incloure,
amb drets i deures iguals als representants del capital, una representació
electa dels treballadors de l’empresa. Per a les empreses individuals o que
no revistin a la forma de societats de capital, la representació dels
treballadors dependents haurà d’assegurar-se de forma apropiada.
Els representants dels
treballadors participaran amb ple dret en
totes les deliberacions i decisions inherents a la gestió de l’empresa, i
assumiran, en igualtat amb els representants del capital, els deures
organitzatius i dirigencials que pugui preveure la organització de l’empresa.
L’empresa socialitzada en forma
societària ha de tenir un cap, assignat pel consell d’administració. En
altres empreses socialitzades el cap pot ser el mateix empresari individual.
En tot cas, el cap d’empresa és responsable de la gestió de l’empresa
tal com s’indica a la planificació del programa econòmic nacional.
La socialització interessa a
tots els sectors del procés productiu, agrícola, industrial, comercial i
financer, i el seu objectiu és superar en el sé de la societat el predomini
del capital i de la propietat privada dels mitjans de producció inserint-los
en el procés de participació del treball en la gestió de l’empresa i en
la organització programada del procés econòmic en el seu conjunt. La
propietat, en altra terme, ha de ser entesa com un dels elements del procés
productiu i no com l’àrbitre entre aquest i el treball, en totes les seves
expressions: manual, tècnic, intel·lectual; com un element important i no
com a objecte d’una relació de subordinació i explotació.
19.
El
MSR entén la producció econòmica no com un programa elaborat pels
organismes burocràtics i imposat des de dalt al mon de l’activitat
econòmica, si no com a resultat del concurs i de la participació de tots
els actors del procés productiu.
En l’organització de l’Estat
haurà d’estar, per això, prevista la formació d’un conjunt d’òrgans
representatius que, partint de l’empresa socialitzada, elaboren en diferents
nivells territorials el programa en el qual s’haurà de transformar-se
mitjançant la seva activitat el sistema econòmic de la producció i de la
distribució.
Els programes sectorials i
territorials hauran d’estar coordinats i resumits en un pla nacional segons
l’obra d’un òrgan central representatiu de tots els actors del procés
econòmic: el Consell Nacional de l’Economia.
20.
L’estructura
administrativa i política de l’Estat també s’haurà d’adequar conforme
a la nova realitat d’una col·lectivitat socialitzada.
El MSR sosté que la vertadera
democràcia no es realitza a través de les organitzacions dels partits i en
la forma il·lusòria i mixtificant de l’expressió periòdica d’un vot
per part d’uns ciutadans considerats com àtoms en la seva individualitat
indiferenciada.
La vertadera democràcia ha de
consentir al ciutadà, sempre que sigui treballador i productor, la
participació orgànica continua en el procés decisori a tots els nivells.
Per a aquest objectiu es
necessària la formació d’òrgans representatius, expressió de les
categories socials en totes les seves formes: econòmiques, culturals,
professionals, a raó de les respectives funcions en el quadre de la
col·lectivitat, i en grau de regular la vida sota aquesta nova llum de les
necessitats reals, dels interessos concrets i de les possibilitats efectives.
21.
El
MSR proposa una profunda transformació del mercat laboral
anant cap a la supresió d’aquest i la consecució del ple laboral, el qual
inclou les següents mesures:
— Reducció de la jornada
laboral fins a les 35 hores setmanals i prohibició de les hores extres.
— Extensió de la cobertura per
la gent sense treball i reforma radical de l’Institut Nacional de Treball per a
convertir-lo en la institució universal dedicada a l’oferta de treball.
— Tots els aturats dedicaran la
seva jornada de treball a activitats socials i cíviques de servei a la
comunitat canalitzades a través dels sindicats.
— Prohibició de les ETT’s i
reducció de les possibilitats de contractació temporal.
— Promoció de la igualtat de
la dona en tots els àmbits socials, inclossos els laborals, d’acord amb el
principi "a igual treball, igual salari".
— Protecció dels col·lectius
més desafavorits com els minusvàlids i els marginats.
L’Estat nacional-revolucionari
perseguirà de forma implacable qualsevol forma d’explotació que no
respecti els drets dels treballadors.
22.
El
MSR considera que la terra ha de ser propietat de qui
directament la treballa, per això propugnem el avanç progressiu cap
a una autèntica Reforma Agrària Integral i la imperiosa obligació de
dignificar al treballador del camp i augmentar la seva qualitat de vida. Per
això, és necessari designar les àrees cultivables i habitables del nostre
territori per a poder perfilar les unitats económiques de cultiu, expropiant
les finques sense explotació o amb explotació deficient, nacionalitzant la
riquesa forestal, fomentant la investigació i el desenvolupament tecnològic
i protegint a les empreses comunitàries i autogestionàries. La finalitat
última, és la integració del ciutadà en el seu entorn natural, fruit d’una
consciència ecològica integral i unes arrels culturals que han conformat el
nostre ser com a poble.
23.
La
crisis ecològica, així com els problemes de la drogaaddicció i el
crim organitzat, pertanyen a l’essència de la societat de consum
construïda sobre pautes culturals de caràcter hedonista, individualista,
materialista i economicista. Des del MSR considerem que les
pressions socials promogudes per l’ideari de la "felicitat", l’arrel
de la qual no és econòmica si no axiològica, és l’origen de les forces
que orienten al capitalisme en la direcció de produir uns determinats bens
destinats a les masses, en lloc de fer-ho en la direcció que benefici
a la comunitat sencera. Això produeix unes relacions entre la societat
i la por natural en les que el home no opera com una entitat racional, si no
com una plaga o una catàstrofe
natural mancada d’esperit. El MSR entén que la preservació
de la Natura implica la supressió de la societat de consum com a estructura
social objectiva i com a sistema de valors subjectiu, i la definició d’un
ecologisme integral allunyat de les utopies felicitaries progressistes i més
proper a la realitat de l’existència humana.
24.
Vivim
en una societat que es dirigeix irremeiablement cap a una comunitat d’avis
degut a l’alarmant descens de la natalitat. Per això, el MSR
promourà a les famílies amb fills mitjançant excencions fiscals, ajudes
directes, gratuïtat de determinats serveis, salari social per al membre de la
parella que realitzi les tasques domestiques i es dediqui a la cura dels fills
i, en definitiva, totes aquelles mesures que afavoreixin a la recuperació
demogràfica del nostre poble. De la mateixa manera, s’impulsaran
iniciatives que garanteixin la igualtat de drets i el respecte social a les
mares solteres, existint per a aquestes una cobertura social de caràcter
especial adaptada a les seves circumstàncies.
25.
El
MSR defensarà el model públic de Sanitat i tendirà a
la seva implantació universal de forma que pugui arribar a tots els membres
de la comunitat. Velarà per la millora de la gestió dels centres, el control
dels productes farmacèutics per a evitar el lucre de les empreses del ram a
costa de la salut dels ciutadans, el increment de les partides destinades a
investigació i, sobre tot, l’elaboració d’un gran Pla Nacional de Salut
basat en la medicina preventiva. Aquesta filosofia de servei a la comunitat s’estendrà
a totes les esferes de la Seguretat Social.
26.
El
MSR considera que l’Estat haurà de
tenir en l’educació una de les seves missions més importants.
Per a això propugnarà una profunda reforma de la institució escolar
tendint a potenciar la formació ètica integral de la persona i la
revalorització de la figura del mestre i del professor, concebuts com a
dipositaris dels valors comunitaris que han de ser transmesos a les futures
generacions. Propugnem un model educatiu integral, públic i de caràcter laic,
que atengui a tots els factors de la formació: educació cívica, física,
tècnica, la cultura clàssica, les humanitats, les arts i totes aquelles
matèries que serveixin per a proveir a l’alumne d’una amplia cultura
general que contribueixi a la seva formació integral com a persona. L’ensenyament
serà gratuït en tots els nivells, seleccionant als estudiantes d’acord amb
la seva capacitat i respectant la igualtat d’oportunitats. Es revaloritzarà
la Formació Professional per a que faciliti al estudiant la seva
incorporació al món del treball, obligant a les empreses a adaptar la seva
formació als plans oficials per a permetre als treballadors la consolidació
dels seus estudis.
27.
El
sistema capitalista mundial a la fase actual ha forçat una sèrie de moviments
migratoris en massa, provinents de les zones més desafavorides del
planeta cap al nostre continent. La falta dels recursos més elementals per a
subsistir i la promesa d’un paradís inexistent animen aquest fenomen. El
producte final no és més que una nova versió de l’esclavitud, on una
sèrie d’empresaris criminals aprofiten la indefensa legal de l’immigrant
per a explotar-lo. Les conseqüències porten en si mateix el desarrelament i
el consegüent xoc cultural que perjudica, tant a la nostra identitat cultural
i nacional, com a la dels propis immigrants. El MSR, que entén la xenofòbia com a purulentes secrecions de la mentalitat
burgesa, considera que és preferible que cada cultura es desenvolupi dintre
del seu àmbit natural i s’oposa a això que eufemísticament s’ha donat a
entendre com a "societats multiculturals". Europa haurà de
col·laborar degudament en el desenvolupament del Tercer Món mitjançant la
intervenció política, les ajudes econòmiques i la formació necessària per
permetre que tots els pobles que el composen puguin viure dignament i així
evitar el drama humà de la immigració.
28.
Per
a portar a terme aquesta ingent tasca, el MSR crida a grans sectors de la
població espanyola, especialment als treballadors i als joves, al compromís
i a l’acció. El respecte al nostre passat gloriós, l’oposició a
la decadència actual i la responsabilitat amb les properes generacions han de
ser suficients per a animar aquest compromís. El món on vivim representa una
anormalitat promoguda per la ideologia burgesa, la subcultura esquerrana de la
transgressió i el individualisme sociològic en totes les seves versions,
tant lliberal com llibertaria. És un món que forma part de la crisis de
transformació i liquidació final de la societat tradicional europea. L’Europa
del futur ha de prendre consciència dels seus valors autèntics, lligats a l’espiritualitat
tradicional dels nostres pobles, per a tirar endavant la realització del
projecte històric iniciat a Grècia i Roma i edificar per fi, una societat
justa fundada en els principis de la llibertat política (democràcia), la
racionalitat cultural (ciència i filosofia), el progrés econòmic (socialisme
i tecnologia) i el servei a la Nació (Estat).