NORMA PROGRAMÀTICA DEL MOVIMENT SOCIAL REPUBLICÀ

Tot moviment polític es configura al voltant d’un feix d’idees i propostes diferenciadores que el distingeixin amb claredat de la resta de les forces polítiques en presencia; es a dir, la seva originalitat fonamental es manifesta en la seva Norma Programàtica.

El Moviment Social Republicà (MSR) es defineix com una entitat nacional-revolucionària de la que els eixos d’acció política són: la Nació, la República i la Socialització. I en base a aquests tres eixos es construeix la seva Norma Programàtica expressada en els següents punts:

ESPANYA

1.       La Historia de tota Nació és un vast sistema d’incorporació al voltant d’un projecte col·lectiu comú orientat al futur. El MSR concep a Espanya com un conjunt de pobles units al llarg de varis segles d’història comú, en un procés integrador que va inspirar l’etapa més gloriosa de l’Espanya Imperial i que va ser desvirtuat per el centralisme borbònic(el qual pren a Catalunya els seus drets) .

2.       El MSR posarà tot el seu esforç a la lluita per la descentralització solidaria i alhora l’aspiració per construir la convivència entre els pobles. No acceptem cap medi coercitiu que provi d’imposar una unitat nacional sobre bases uniformadores que justifiquen un genocidi ètnic i cultural, preàmbul, a petita escala, del mundialisme lliberal del mercat. De la mateixa manera, lluitarem contra tot intent micronacionalista que pretengui la creació de nous Estats, una dinàmica disgregadora i insolidaria l’únic resultat de la qual, seria un retrocés de segles en l’historia comú dels pobles d’Espanya.

3.       Considerem que la idea d’Espanya sols és compatible amb el reconeixement de les identitats dels pobles que la formen i reivindiquem les seves tradicions, llengües i cultures, degut a que conformen la vertadera riquesa col·lectiva d’aquests pobles. L’estructura territorial de l’Estat s’adequarà a aquesta realitat plural per a garantir la participació de les distintes comunitats en las funcions polítiques del conjunt de la Nació.

4.       El MSR considera que el fet determinant per que una nació existeixi no és el passat, si no la percepció d’una empresa col·lectiva com a horitzó comú: l’única justificació de la Nació és viure junts per a fer alguna cosa, per a construir un destí comú. El MSR reivindica Europa com a empresa col·lectiva i projecte de futur. El terme Europa delimita el conjunt de pobles, cultures, valors i institucions que ens defineixen com a realitat diferenciada de la resta del món.

5.       Lluitarem contra les idees de mercat mundial, globalització, mundialisme i tot el que aquest comporta, per a forjar un espai polític autònom on torni a florir l’essència dels valors europeus. En aquest sentit, senyalem als Estats Units d’Amèrica com a enemic de la causa dels pobles i principal baluard de l’imperialisme apàtrida, del mercat mundial i del pensament únic, ingredients del que s’anomena "Nou Ordre Mundial".

6.      Recolzarem els pobles amb personalitat pròpia a l’àmbit mundial, que lluitin per a defensar la seva identitat cultural, mentre el neo-lliberalisme, pel contrari, sens mostra com a últim avatar del procés d’homogenització del planeta en torn al model del Mercat. El MSR atorgarà un tracte prioritari a les lluites d’alliberació amb la que aquests pobles resisteixen a la tirania explotadora de l’imperialisme nord-americà.

 

REPÚBLICA

7.       El MSR rebutja l’actual monarquia borbònica i propugna la implantació de la República Social com a única via per a una vertadera democratització de la nostra societat. Aprofitarem els mecanismes de reforma de l’actual Constitució per a aconseguir una autèntica ruptura amb el sistema que defineix i sustenta, i la redacció d’una nova carta magna basada en uns valors alternatius a la societat lliberal-burgesa. Entenem la República Social com un projecte de refundació d’Espanya des de les seves realitats culturals i nacionals.

8.       La República Social no suposa solament un nou disseny o model d’Estat que respectarà la realitat primordial de la Nació, si no davant tot un projecte històric capaç de materialitzar el concepte de sobirania popular, obrint al teixit comunitari el control efectiu dels mecanismes de govern. A aquests efectes, es legislarà una nova estructura democràtica que acabi d’una vegada amb la partitocracia, les llistes tancades i bloquejades, i liquidi la tutela exercida per les oligarquies polítiques, les quals operen com a autèntics guardians dels poders econòmics i financers i, per tant, com a corretges de transmissió de les plutocràcies apàtrides. El nou Estat es declararà laic en matèria religiosa, deixant aquesta dins de l’àmbit personal i de la societat civil. El president de la República serà elegit en circumscripció única per a tot el territori nacional.

9.       La democratització de les institucions no es detindrà en els partits, si no que afecta als sindicats, a les empreses, a les institucions educatives i acadèmiques, als medis de comunicació i, en general, a tots aquells àmbits susceptibles d’incidir en la vida quotidiana dels ciutadans. El MSR aspira a la construcció d’un model sociopolític que tendeixi cap a la democràcia participativa que garanteixi l’acció popular en la direcció política i en la presa de decisions a tots els nivells. En el mateix sentit, es potenciaran els mecanismes de les iniciatives parlamentaries populars i el caràcter vinculant dels referèndums.

10.   El procés de democratització real és només el primer pas per a forjar una alternativa global a la societat de consum i superar els valors individualistes, materialistes i relativistes que el liberalisme imposa per a expandir l’imperi opressor del mercat mundial. L’alternativa nacional-popular a la societat de consum és una proposta de valors ètics que prioritza l’interès de la comunitat orgànica, al qual es sotmetran els interessos econòmics i polítics, per a la formació d’un nou tipus humà, capaç d’assumir la veritat, la creació cultural i el servei a la Nació com a centre de la seva existència i eix vertebrador de la seva personalitat.

11.   El MSR potenciarà el municipi com a entitat política i agent socialitzador dels ciutadans. En aquest sentit, propiciarà polítiques tendents a aproximar al ciutadà a la gestió dels recursos i, per tant, a municipalitzar aquells serveis que puguin ser gestionats directament des dels ajuntaments. Proposem la socialització del sòl urbà per a impedir la especulació i afrontar el problema de l’habitatge amb plans socials.

12.   Els municipis, com a òrgans intermedis del teixit comunitari de la Nació, articularan un nou sistema de representació política basat en el diputat de districte, directament sotmès al mandat de la ciutadania i responsable davant d’aquesta del compliment dels imperatius populars; és a dir, del programa polític, entès com un contracte entre electors i elegits. La violació d’aquesta responsabilitat tindrà com a conseqüència la possibilitat de revocació directa del mandat i, en casos greus, conseqüències penals. La llei limitarà els marges de gastos en les campanyes electorals, garantir la igualtat d’oportunitats de tots els candidats i impedirà la intromissió de qualsevol dels poders fàctics en els processos electorals.

13.   El MSR proposarà aliances estratègiques amb totes aquelles nacions que, independentment de la seva cultura, raça, religió o qualsevol altra consideració, hagin aixecat un baluard contra l’imperialisme nord-americà i la implantació del mercat mundial. Europa té en Iberoamèrica i el Tercer Món als seus aliats naturals. De l’anterior s’entén que la postura política del MSR és radicalment contraria a l’existència de l’OTAN, institució que denunciem com a instrument del imperialisme yanqui per a exercir el seu domini mundial. La supervivència de la República Social en un país de les dimensions d’Espanya dependrà de l’evolució de les forces nacional-revolucionaries i anti-imperialistes a la resta del món. Aquestes circumstancies marcaran de manera decisiva les directrius concretes que el MSR pugui plantejar-se com a inherents a la seva acció política, condicionant les polítiques internes als imperatius de la pressió exterior.

14.   El MSR aposta per una profunda reforma de las Forces Armades, orientada a un canvi en la nostra doctrina militar, a la modernització de les estructures i al desenvolupament dels mitjans tecnològics i armamentístics d’alt poder dissuassori. Aquesta reforma combinarà elements de professionalització, per tal d’obtenir una eficàcia òptima, amb una socialització de l’Exercit, potenciant les milícies populars i el sentit de responsabilitat cap a la defensa de la Pàtria.

SOCIALISME

15.   Després de la caiguda del comunisme i el debilitament històric de l’esquerra, el capitalisme entra a la seva última fase de expansió: mundialització dels mercats, globalització econòmica i retrocés dels drets socials i laborals conquerits pels treballadors després de dos segles de lluites. Les conseqüències de les polítiques d’ajust neoliberals i la seva extensió a nivell mundial aguditzaran les contradiccions del capitalisme, incapacitat com a model per a oferir solucions globals: fractura Nord-Sud, retorn de la lluita de classes, catàstrofe ecològica, poder de les multinacionals, onades migratòries, inestabilitat dels mercats financers, etc. El MSR considera que aquestes contradiccions només poden solucionar-se desmuntant el capitalisme lliberal i substituint-lo per un model socioeconòmic de signe radicalment contrari basat en el concepte de Socialització.

16.   La Socialització es fonamenta en el principi de que els interessos de la comunitat nacional-popular estan per sobre dels interessos particulars dels individus i grups. En conseqüència, la Socialització implica la supeditació del econòmic al polític, la direcció política de l’economia nacional a través de la planificació, la transformació de les formes de propietat i la consideració del Treball com a servei a la Nació i generador dels drets polítics.

17.   El MSR procedirà a la nacionalització de tots els sectors industrials i financers estratègics així com dels serveis indispensables per a la comunitat i el control polític directe dels quals resulti vital per als interessos de la Nació i, en general, per al desenvolupament del procés revolucionari dirigit a desmuntar el sistema capitalista i les seves conseqüències socials.

18.   El MSR proposa una transformació radical de l’empresa i de la posició dels treballadors en relació a aquesta. L’empresa ha de ser "socialitzada", atenent a la directa participació dels treballadors en la seva gestió.

Aquestes finalitats es realitzaran modificant l’estructura dels consells d’administració de les empreses, prenent la forma de societats de capital, en las quals s’haurà d’incloure, amb drets i deures iguals als representants del capital, una representació electa dels treballadors de l’empresa. Per a les empreses individuals o que no revistin a la forma de societats de capital, la representació dels treballadors dependents haurà d’assegurar-se de forma apropiada.

Els representants dels treballadors participaran amb ple dret  en totes les deliberacions i decisions inherents a la gestió de l’empresa, i assumiran, en igualtat amb els representants del capital, els deures organitzatius i dirigencials que pugui preveure la organització de l’empresa.

L’empresa socialitzada en forma societària ha de tenir un cap, assignat pel consell d’administració. En altres empreses socialitzades el cap pot ser el mateix empresari individual. En tot cas, el cap d’empresa és responsable de la gestió de l’empresa tal com s’indica a la planificació del programa econòmic nacional.

La socialització interessa a tots els sectors del procés productiu, agrícola, industrial, comercial i financer, i el seu objectiu és superar en el sé de la societat el predomini del capital i de la propietat privada dels mitjans de producció inserint-los en el procés de participació del treball en la gestió de l’empresa i en la organització programada del procés econòmic en el seu conjunt. La propietat, en altra terme, ha de ser entesa com un dels elements del procés productiu i no com l’àrbitre entre aquest i el treball, en totes les seves expressions: manual, tècnic, intel·lectual; com un element important i no com a objecte d’una relació de subordinació i explotació.

19.   El MSR entén la producció econòmica no com un programa elaborat pels organismes burocràtics i imposat des de dalt al mon de l’activitat econòmica, si no com a resultat del concurs i de la participació de tots els actors del procés productiu.

En l’organització de l’Estat haurà d’estar, per això, prevista la formació d’un conjunt d’òrgans representatius que, partint de l’empresa socialitzada, elaboren en diferents nivells territorials el programa en el qual s’haurà de transformar-se mitjançant la seva activitat el sistema econòmic de la producció i de la distribució.

Els programes sectorials i territorials hauran d’estar coordinats i resumits en un pla nacional segons l’obra d’un òrgan central representatiu de tots els actors del procés econòmic: el Consell Nacional de l’Economia.

20.   L’estructura administrativa i política de l’Estat també s’haurà d’adequar conforme a la nova realitat d’una col·lectivitat socialitzada.

El MSR sosté que la vertadera democràcia no es realitza a través de les organitzacions dels partits i en la forma il·lusòria i mixtificant de l’expressió periòdica d’un vot per part d’uns ciutadans considerats com àtoms en la seva individualitat indiferenciada.

La vertadera democràcia ha de consentir al ciutadà, sempre que sigui treballador i productor, la participació orgànica continua en el procés decisori a tots els nivells.

Per a aquest objectiu es necessària la formació d’òrgans representatius, expressió de les categories socials en totes les seves formes: econòmiques, culturals, professionals, a raó de les respectives funcions en el quadre de la col·lectivitat, i en grau de regular la vida sota aquesta nova llum de les necessitats reals, dels interessos concrets i de les possibilitats efectives.

21.   El MSR proposa una profunda transformació del mercat laboral anant cap a la supresió d’aquest i la consecució del ple laboral, el qual inclou les següents mesures:

— Reducció de la jornada laboral fins a les 35 hores setmanals i prohibició de les hores extres.

— Extensió de la cobertura per la gent sense treball i reforma radical de l’Institut Nacional de Treball per a convertir-lo en la institució universal dedicada a l’oferta de treball.

— Tots els aturats dedicaran la seva jornada de treball a activitats socials i cíviques de servei a la comunitat canalitzades a través dels sindicats.

— Prohibició de les ETT’s i reducció de les possibilitats de contractació temporal.

— Promoció de la igualtat de la dona en tots els àmbits socials, inclossos els laborals, d’acord amb el principi "a igual treball, igual salari".

— Protecció dels col·lectius més desafavorits com els minusvàlids i els marginats.

L’Estat nacional-revolucionari perseguirà de forma implacable qualsevol forma d’explotació que no respecti els drets dels treballadors.

22.   El MSR considera que la terra ha de ser propietat de qui directament la treballa, per això propugnem el avanç progressiu cap a una autèntica Reforma Agrària Integral i la imperiosa obligació de dignificar al treballador del camp i augmentar la seva qualitat de vida. Per això, és necessari designar les àrees cultivables i habitables del nostre territori per a poder perfilar les unitats económiques de cultiu, expropiant les finques sense explotació o amb explotació deficient, nacionalitzant la riquesa forestal, fomentant la investigació i el desenvolupament tecnològic i protegint a les empreses comunitàries i autogestionàries. La finalitat última, és la integració del ciutadà en el seu entorn natural, fruit d’una consciència ecològica integral i unes arrels culturals que han conformat el nostre ser com a poble.

23.   La crisis ecològica, així com els problemes de la drogaaddicció i el crim organitzat, pertanyen a l’essència de la societat de consum construïda sobre pautes culturals de caràcter hedonista, individualista, materialista i economicista. Des del MSR considerem que les pressions socials promogudes per l’ideari de la "felicitat", l’arrel de la qual no és econòmica si no axiològica, és l’origen de les forces que orienten al capitalisme en la direcció de produir uns determinats bens destinats a les masses, en lloc de fer-ho en la direcció que benefici a la comunitat sencera. Això produeix unes relacions entre la societat i la por natural en les que el home no opera com una entitat racional, si no com  una plaga o una catàstrofe natural mancada d’esperit. El MSR entén que la preservació de la Natura implica la supressió de la societat de consum com a estructura social objectiva i com a sistema de valors subjectiu, i la definició d’un ecologisme integral allunyat de les utopies felicitaries progressistes i més proper a la realitat de l’existència humana.

24.   Vivim en una societat que es dirigeix irremeiablement cap a una comunitat d’avis degut a l’alarmant descens de la natalitat. Per això, el MSR promourà a les famílies amb fills mitjançant excencions fiscals, ajudes directes, gratuïtat de determinats serveis, salari social per al membre de la parella que realitzi les tasques domestiques i es dediqui a la cura dels fills i, en definitiva, totes aquelles mesures que afavoreixin a la recuperació demogràfica del nostre poble. De la mateixa manera, s’impulsaran iniciatives que garanteixin la igualtat de drets i el respecte social a les mares solteres, existint per a aquestes una cobertura social de caràcter especial adaptada a les seves circumstàncies.

25.   El MSR defensarà el model públic de Sanitat i tendirà a la seva implantació universal de forma que pugui arribar a tots els membres de la comunitat. Velarà per la millora de la gestió dels centres, el control dels productes farmacèutics per a evitar el lucre de les empreses del ram a costa de la salut dels ciutadans, el increment de les partides destinades a investigació i, sobre tot, l’elaboració d’un gran Pla Nacional de Salut basat en la medicina preventiva. Aquesta filosofia de servei a la comunitat s’estendrà a totes les esferes de la Seguretat Social.

26.   El MSR considera que l’Estat haurà de  tenir en l’educació una de les seves missions més importants. Per a això propugnarà una profunda reforma de la institució escolar tendint a potenciar la formació ètica integral de la persona i la revalorització de la figura del mestre i del professor, concebuts com a dipositaris dels valors comunitaris que han de ser transmesos a les futures generacions. Propugnem un model educatiu integral, públic i de caràcter laic, que atengui a tots els factors de la formació: educació cívica, física, tècnica, la cultura clàssica, les humanitats, les arts i totes aquelles matèries que serveixin per a proveir a l’alumne d’una amplia cultura general que contribueixi a la seva formació integral com a persona. L’ensenyament serà gratuït en tots els nivells, seleccionant als estudiantes d’acord amb la seva capacitat i respectant la igualtat d’oportunitats. Es revaloritzarà la Formació Professional per a que faciliti al estudiant la seva incorporació al món del treball, obligant a les empreses a adaptar la seva formació als plans oficials per a permetre als treballadors la consolidació dels seus estudis.

27.   El sistema capitalista mundial a la fase actual ha forçat una sèrie de moviments migratoris en massa, provinents de les zones més desafavorides del planeta cap al nostre continent. La falta dels recursos més elementals per a subsistir i la promesa d’un paradís inexistent animen aquest fenomen. El producte final no és més que una nova versió de l’esclavitud, on una sèrie d’empresaris criminals aprofiten la indefensa legal de l’immigrant per a explotar-lo. Les conseqüències porten en si mateix el desarrelament i el consegüent xoc cultural que perjudica, tant a la nostra identitat cultural i nacional, com a la dels propis immigrants. El MSR, que entén la xenofòbia com a purulentes secrecions de la mentalitat burgesa, considera que és preferible que cada cultura es desenvolupi dintre del seu àmbit natural i s’oposa a això que eufemísticament s’ha donat a entendre com a "societats multiculturals". Europa haurà de col·laborar degudament en el desenvolupament del Tercer Món mitjançant la intervenció política, les ajudes econòmiques i la formació necessària per permetre que tots els pobles que el composen puguin viure dignament i així evitar el drama humà de la immigració.

28.   Per a portar a terme aquesta ingent tasca, el MSR crida a grans sectors de la població espanyola, especialment als treballadors i als joves, al compromís i a l’acció. El respecte al nostre passat gloriós, l’oposició a la decadència actual i la responsabilitat amb les properes generacions han de ser suficients per a animar aquest compromís. El món on vivim representa una anormalitat promoguda per la ideologia burgesa, la subcultura esquerrana de la transgressió i el individualisme sociològic en totes les seves versions, tant lliberal com llibertaria. És un món que forma part de la crisis de transformació i liquidació final de la societat tradicional europea. L’Europa del futur ha de prendre consciència dels seus valors autèntics, lligats a l’espiritualitat tradicional dels nostres pobles, per a tirar endavant la realització del projecte històric iniciat a Grècia i Roma i edificar per fi, una societat justa fundada en els principis de la llibertat política (democràcia), la racionalitat cultural (ciència i filosofia), el progrés econòmic (socialisme i tecnologia) i el servei a la Nació (Estat).