1580

A Portell hi havien JOGLARS. No tenim tanta informació com en altre pobles, però sí que sabem per un document trobat al Arxiu municipal de Cinctorres (Libre Memorial del loch de Cinchtorres) el següent:

“It [pagar]... als de Portell quant vingueren a representar, per vi y carn y tot, 14 sous, 7 diners.”

 “El joglar, diu Martí de Riquer segons Eixarch, solia ésser de procedència humil i, davant la societat, fou sempre considerat com una persona de baixa categoria...encara que fora preuat i estimat perquè era un home de plaer, un personatge simpàtic”

 “El joglar en l’Edat Mitjana era el que per contracte o donatius recitava o cantava poesies dels trobadors als reis o magnats, alternant els versos amb habilitas per fer riure (Grau, segons Eixarch). Però al s. XIV el juglar havia perdut ja categoria, abandonant el cant i quedant reduit a simple músic o bufó.”

 Eixarch ens dona més informació sobre altres joglars de la comarca, del que faré un resum d’algun nom de joglars i del que feien i d’on eren.

 Martí Scoriola i en Pere Palomo, de La Mata (1431) [veure més informació en BAMYC 1972-73 Grau Montserrat, Joglars als Ports de Morella]

 Pere Fullola de Forcall, “trompeta” (1431)

 Anthoni Coloma, Pere Forment e Johan Coloma, de La Mata, “dances i albades” (1431)

 Anthoni Vallari, de Vilafranca... sonar dances els diumenges i dies de festa,...rebre al justícia (de La Mata) quan ve de Morella de jurar... e acompanyar los jurats e mustaçaf de la sglesia tro a casa quant entrarán novellament...e acompanyar la profesó lo dia d Corpus Xsti...e les noces...e fer albades ans del jorn per vila les festes anyals...e tots jorns sonar de continent després de dinar, sie tengut exir a plaça (de La Mata) sens que nol càlega demanar. (AHNM, Simón Ortí, 1445)

 En 1564 es parla de que a les festes de S.Abdón y Senén y el dia de la Verge Maria d’Agost i Sent Roch, a La Mata van tenir actuacions dels cecs [que era una de les poques sortides dignes que tenien els pobres] :“ ...item donarem als segos, per cantari y sonar les violes de arch [vihuela en castellà]...”

 En 1575, “...It per les joyes [premis de curses o habilitats], jutglars, momos [ball entremesclat amb mímica]...”

 En 1577, sabem que hi van anar els de La Cuba “...per lo regocijo...en festes de nadal...” i també van venir de Mirambell “...als que vingueren de Mirambell a fer comedia...” També de Forcall “...It per la despesa que feren los que representaren una comedia del Forcall...”

 En 1582, “...It...per les comedies ho farces [una farsa és una representació còmica, generalment burlesca i en un sol acte] y gitanes que vingueren de Mirambell y la cuba y de La Mata lo dia de cap de any...”

 Altabás, juglar del Forcall en 1601

 En canvi, en 1692 ja apareix la figura del dolçainer, en substitució del “jutglar”

 [Per cert, que la DOLÇAINA crec recordar que és de procedència àrab. Algú té més dades?]

 [EIXARCH FRASNO, José. La Mata (Els Ports de Morella), p. 176. Sant Carles de la Ràpita, Jordi Dassoy, impresor. 1988]

1587

Juliol. Tenim constància de que alguns dels nostres pobles ja estaven demanant l’independència de Morella, que finalment s’aconseguí el 1691, així tenim un document en l’Arxiu Municipal de Cintorres, el “llibre memorial. Rebudes i dates” on figura la següent partida :

“Item doní a don blay bergua, per lo correu feu a Madrit, en juliol de 1587, lo qual anà ab lletres de dit don blay, per orde del Forcall i Cinchtorres [no cita a Portell], per solicitar i veure sins porien fer viles i consultar los memorials havia fet per dita rahó micer sanchis, de València; per tot, 16 lliures, 6 sous, 8 diners ; que lo que toque a cinchtorres es 133 sous, 4 diners.”

[EIXARCH FRASNO, José. Forcall y Pueblos de la Comarca dels Ports. Trabajos históricos (1966-1993), p 411. Ayuntamiento de Forcall. 1994]

1587

Es fa l’esglèsia parroquial de La Mata, possiblement del mateix autor que l’ermita de Portell. L’ermita de la Mare de Deu de la Font és d’estil renacentista i dels segles XVI-XVII. Eixarch en el llibre de història de Forcall, a la pàgina 466, on parla de l’esglèsia de La Mata, diu al parlar del constructor “Guillermus Vadenes, gallus [francés], operarius ville...” que “la nacionalidad gala del artista-constructor nos sugiere la posibilidad de hacer un estudio sobre la importancia y calidad de inmigración francesa a nuestra comarca, sobre todo en los siglos XVI y XVII. A juzgar por los protocolos de Cinctorres, Forcall, Portell i La Mata estudiados, fue considerable y de gran peso, abundando los “operarii villae”, “obrers de vila”, es decir, maestros constructores.”

 [EIXARCH FRASNO, José. Forcall y Pueblos de la Comarca dels Ports. Trabajos históricos (1966-1993), p. 466. Ayuntamiento de Forcall. 1994]

 També ho comenta en els llibre de La Mata, a la pàgina 65, on diu: “También merece destacarse la naturaleza gala del maestro de obras (Guellem Vadenes, francés). Son muchos los franceses que tenemos registrados a través de los legajos notariales de Cinctorres, Forcall, La Mata y Portell. La inmigración francesa a nuestras tierras, por lo que se deduce, fue considerable y de gran peso...”

 [EIXARCH FRASNO, José. La Mata (Els Ports de Morella), p. 65. Sant Carles de la Ràpita, Jordi Dassoy, impresor. 1988]

1596

Gener, 19. Eixarch, ens parla d’unes obres de pintura en l’ermita de Sant Pere de. Així, baix el títol: APOCA FINAL DE LES OBRES DE PINTURA FETES A L’ERMITA DE SANT PERE Castellfort (Janer, 19, f.66 Not. Miquel Bernat not. de Forcall, 1596), diu Eixarch:

 <<”Sebastianus de Sentinalla, pictor loci Forcalli habitador, ha rebut del Justicia y jurats de Castellfort po mansus Joanis Balaguer, agricole bacinerio eremito Sancti Petri in termino discto loci de Castellfort...19 libras 1s. 5d. por vos mihi debitas causis et rationibua in quodam capitulationis instrumento per vos ex una et me partibus ex altera firmatum...Despens notarium, ad complementum et integram solucionem omnium quantutatum.

    Segons moss j. Miralles p. 30, “en 1594 Sebastián Santillana pintó el retablo de la ermita de San Pedro. [I acaba Eixarch preguntant-se:] ¿Sería autor de las pinturas de la gran sala de la ermita de Nuestra señora de la Fuente, que aparecen firmadas en 1592?¿o más bien sería Cerdá quien pintó en el mismo año unos crucifijos para los dormitorios de dicha sala?...”>>

 [EIXARCH FRASNO, José. Notícies sobre Castellfort, p. 42. Boletín de Amigos de Morella y su Comarca (A.M.Y.C.). AÑO IX, 1987-88]

 En el mateix article, trobem més informació de l’ermita de Sant Pere. Eixarch cita, entre d’altres,  documents dels anys: 1494, 1553 i 1596.

Maig, 2. València. En internet hem trobat un document molt interessant on el procurador de la batllia de Cantavella demana que els veïns de la mateixa no manifesten ni paguen cap dret pels seus ramats quan entren en terme de Morella (i les seues aldees, Portell inclós), només quan vagen a altres llocs del regne de València.

<<Documento núm. 9

A.R.V. Bailía, Letra P, Exped. núm. 1166, fol 2-7.

Davant la presencia de vostra senyoria Joan Baptiste Garcia, cavaller llochtinent en lo offici de Batle general de la present ciutat y regne de Valencia personalment constituit Berthomeu Cantanellas, nothari, sindich y procurador de la villa de Cantavella y lloch de Mirambel, Troncho, Villarluengo, La Gresola, La Cañada y La Cuba, que tots son llochs de la Batlia de Cantavella, 'tam conjuntim quod divissim' en nom de totes les dites universitats vehins e singulars persones de aquelles y de cada una de aquelles vers e contra lo procurador Patrimonial de sa Magestat y arrendadors de la gabella de la sal de dita vila de Peniscola, fa, diu e posa la demanda y requesta per los capitols inmediate seguients declaram [...] 'sub solitis protestationibus'.

[I] Primerament diu e posa (...) que les desus dites universitats de Cantavella, Mirambel, Troncho, Villarluengo, La Gresola, La Cañada, y La Cuba son llochs e universitats del regne de Arago, los quals vulgarment sian dit tos temps y nomenat y se dihuen y nomenen de la Batlia de Cantavella y axi es ver.//

[II] 'Item', diu 'ut supra', que la dita Batlia de Cantavella y llochs de aquella antigament solien esser de la Religio dels templers y apres de extinta y acabada la dita religio son estats continuament y de present son de la religio de Sant Joan de Hierusalem y ayxi es ver, publich y notorii.

[III] 'Item', diu 'ut supra' que les desus dites universitats y cada una de aquelles estan constituydes y fundades en terra y part de Arago, molt fragosa y freda, en les quals los vehins y habitadors de aquelles tan solament tenen y cullen fruyts de forment, mistures y civades sens cullir daxces, paniz, vi, garrofes, olives, ni altres profits que solen tenir los que habiten en la maior part del present regne de Valencia, y per ço los habitadors de dites universitats de dita Batlia de Cantavella per al passament y sustento de sa vida tan solament se valen del que proceyx de ovelles, moltons, cabriu y altres semblants nodriments, sens los quals ganados y bestiars nos podria habitar en dites universitats, y axi es ver.

[IIII] 'Item', diu 'ut supra' que los dits llocs de La Gresola, Cantavella, Mirambel, La Cuba, Troncho y Villarluengo estan en la ralla del Regne de Valencia, affrontant com affronten los termens de aquells ab los termens dels llochs de Vilafranca, Portell, La Mata y Olocau, aldees que son de la vila de Morella, y dins los termens generals de aquella, que es en los present Regne de Valencia, y axi es ver.//

[V] 'Item', diu 'ut supra', que no sols affronten les dites universitats de dita Batlia de Cantavella ab los dits llochs e universitats e aldees de dita vila de Morella. Per encara a la mateixa ralla dels dos Regnes promiscue 'sint inde a regno capto' y de temps inmemorial hi ha agut y de present y ha mes de cent y quaranta masades o alqueries de tal manera que moltes de dites masades se valen de les aygues, fons, pous, abeuradors y sesters que estan en altre regne del que estan dites masades, y axi matex de les dites masades de dita Batlia de Cantavella entren y tenen terres en lo dit terminal de Morella. Et viceversa, los del Regne de Valencia, terminal de Morella, entren y tenen terres en la dita Ballia de Cantavella, y no solament entren per als desus dits usos de les desus dites aygues, fons y pous les persones y ganados. Pero encara les gallines de moltes de dites masades entren y pasen en l'altre regne, y axi es ver.

[VI] 'Item', diu 'ut supra', que moltes de les dites masades de la dita Ballia tenen moltes terres en lo Regne de Valencia e viceversa moltes de dites masades que estan en lo regne de Valencia entren y tenen terres en dita Batlia de Cantavella y Regne de Arago, y axi es forçada cosa que los vehins y habitadors de dites masades ab sos nodriments y besties de treball entren en un regne en altre cada dia a llaurar y culturar dites heretats, y axi es ver.//

[VII] 'Item', diu 'ut supra', que los dits llochs de la dita Batlia de Cantavella que com esta dit abans eren de la Religio dels Templaris y hui son de la Religio de Sant Joan son estats y estan dotats de moltes gracies, privilegis prerrogatives per los Reys de gloriosa memoria antecessors de la Magestat del rey don Phelip nostre senyor, per que tots temps se an mostrat graciosos y favorables a les dites religions dels templaris y de Sant Joan de Hierusalem que ha succeyt a daquella y axi es ver.

[VIII] 'Item', diu 'ut supra' que en particular los sobredits llochs de la dita Batlia de Cantavella y cada hu de aquells vehins y habitadors y singulars persones, del dit temps inmemorial a esta part, ab just y legitims titols molt antich son estats y son exemps de molts drets y regalies que altres persones y llochs paguen y acostumen pagar. 'Et signanter' del dret y regalia de la sal y de no tenir obligacio de manifestar a la sal sos ganados y bestiars quant entren a pexer, amadallar, abeurar, assestar y acabanyar en los dits termens generals de la dita vila de Morella, y axi es ver publica veu, y fama, e los dits llochs de dites Batlies y llochs poblats dins los termens generals de dita vila de Morella, y en altres parts de dit Regne de Valencia, sens haverse entes ni oyt dir lo contrari per tot lo desus dit temps inmemorial.//

[VIIII] 'Item', diu 'ut supra', que en la dita vila de Morella y aldeas de aquella, signanter en Vilafranca, Portell, La Mata y Olocau 'a regno capto' fins a huy tostemps y ha agut de present y ha officials reals et signanter balle local per sa Magestat en la dita vila de Morella y en los propis dits llochs de Vilafranca, Portell, La Mata y Olocau llochtinents de dit batle de Morella y ayxi es ver, publich y notori.

[X] 'Item', diu 'ut supra' que per la desus dita raho del bon vehinat que hi ha entre la dita vila de Morella y llochs dels termens generals de aquella ab la vila y llochs de la dita Batlia de Cantavella, et 'aliter' ab justs y legitims titols los vehins y habitadors que son estats y son de la dita vila y llochs poblats dins los termens generals de la dita vila de Morella, tot temps an acostumat y acostumen de entrar a pexer ab sos bestiars, nodriments y ganados de qualsevol genero que sien amalladar, acabanyar, abeurar y assestar aquells en los termens de dites universitats de dita batlia de Cantavella, y de cada una de aquelles, axi de dia com de nit, et viceversa. Les dites universitats de dita batlia de Cantavella, vehins, habitadors y particulars persones de aquelles y de cada una delles que son estats, y de present son an acostumat y acostumen de entrar a pexer y pexen les herbes dels termens generals de la dita villa de Morella, y les termens generals de //aquella ab sos bestiars, nodriments y ganados axi grosos com menuts de qualsevol genero que sien, assestar, abeurar, amalladar y acabanyar aquells, exceptades les devesses y bovalars respective de dites universitats en la qual possessio, o quase desus dita, son estats y de present estan 'a regno capto' tots los vehins, habitadors y particulars persones de la dita vila de Morella y dells llochs constituyts dins los termens generals de aquella, y los vehins y habitadors y particulars persones de la dita vila de Cantavella y llochs de la Batlia de aquella respectivament continua, quieta y pacificament per temps de cinch, X, XX, XXX, XXXX, L, LX, LXX, LXXX, LXXXX, cent y mes anys e de tant temps que memoria de homens no es contrari, vehent hoy, sabentho tots y sengles vehins y habitadors de dites universitats y cada una de aquelles respective.

Et signanter los officials y regidors de dita vila y universitats. 'Singula singuli refferendo'. Y axi es ver y ho diran persones dignes de f per haver ho vist tots temps de sa recordança, fins a la present hora de ara y haver ho oyt dir a sos maiors, los quals dehien haver ho vist per tots temps de sa recordança, y haver ho oyt dir lo mateix a sos antecesors, y tal es estada y es publicament y fama, sens haverse vist ni oyt dir lo contrari.

[XI] 'Item', diu 'ut supra', que ab los dessus dits legitims titols de excempcio, les dites universitats de dita bat//lia de Cantavella, vehins, habitadors e singulars persones de aquelles y de cada una de aquelles per tot lo sobre dit temps inmemorial [...] an acostumat y de present acostumen entrar a pexer ab sos bestiars, nodriments y ganados axi grosos com menuts amadallar, assestar, abeurar, y acabanyar aquells en los termens generals de dita vila de Morella y dels llochs de la general jurrisdictio de aquella, axi de dia com de nit, 'publice et parlam', pacificament y quieta ab sciencia y pacifica de tots los officials y regidors de dita vila de Morella y llochs dels termens generals de aquella vehentlo y sabent ho tots los dits vehins y habitadors dels llochs de dita vila de Morella, continua, quieta y pacificament sens manifestar dits ganados o nodriments, franca y liberament sens pagar dreta algu per dita entrada a pexer a sa Magestat no officials de aquell pasatje, herbatje, de general, ni de sal, per la entrada, exida, ni tornada, de nit o de dia, se haga pogut o puga pretendre per tot lo dessus dit temps inmemorial 'et a regno capto' sens esser estat jamas los dits vehins de dits llochs de dita batlia ni de algu de aquells penyorats, executats, exceptat Jeroni Marin de la Gresola, que ha donat occasio al present plet y causa, ni son estat molestats ni interpellats que pagasen dret algu de general, sal herbatje, passatje, entrada ni exida del present regne y axi es ver y ho diran y testificaran los dessus dits testimonis, per haver ho vist per tot lo temps de sa recordança fins a la present hora de ara, y haver ho oyt dir a sos maiors, los quals dehien haver ho axi vist usar per tot lo temps de sa recordança, y haver ho oyt dir a sos antepassats, y tal es estada tos temps y es la publica veu y fama sens nunca haverse vist ni oyt dit lo contrari del que en lo present capitol se articula, de lo qual si fora lo contrari ne agueren tengut dits testimonis noticia de vista o de oyda, lo qual may an vist ni oyt dir y axi es ver.

[XII] 'Item', diu 'ut supra', que diran y testificaran los dits testimonis per fer axi la veritat, que tots temps y quant los vehins y habitadors de dita vila de Cantavella y dels llochs de la Batlia de aquella passen a pexer ab sos bestiars, nodriments y ganados a altres termens de altres viles y llochs del present Regne que no son dels termens y dins los termens generals de Morella, an acostumat y acostumen de manifestar dins tres dies, apres de pressa mallada, sos bestiars y ganados al gabellot de la sal de Panyiscola o de altres salines y pagar lo dret de la sal y herbatje, y dexant de fer dits manifestos y de pagar dits drets son estats penyorats y executats y axi es publica veu y fama.

[XIII] 'Item', diu 'ut supra', que cessa esser ver per ço que expressament se nega que vehins alguns o habitadors dells llochs de dita Batlia de Cantavella ab sciençia y paciencia dels justicies, jurats, sindichs //e consells de aquells o de altre de aquells hajen manifestat sos ganados, ni pagat dret de la sal ni altre algu, ni que sien estat executats ni penyorats per raho de dits drets de herbatje, sal, general, quan pexen sos bestiars en los termens generals de Morella, com esta dit desus, ni de tal podra jamas constar com la veritat sia en contrari, com esta dit desus y axi es ver.

[XIIII] 'Item', diu 'ut supra', que la vila de Mosquerola, Luco, Bordo y Castellot son llochs del Regne de Arago, los quals affronten tambe ab los termens generals de Morella y tenen sos termens contiguos, ab los termens generals de dita vila de Morella, y axi es ver publich y notorii.

[XV] 'Item', diu 'ut supra', que los vehins y habitadors del proxime, dits llochs si entren ab sos bestiars, notriments, o ganados en los dits termens generals de Morella, tenen obligacio precissa de manifestar aquells y pagar lo dret de la sal y altres drets que no paguen los de dits llochs de dita Batlia de Cantavella, y si per cas entren sense manifestar y pagar lo dit dret de la sal en dits termens generals de Morella de temps inmemorial ença son estats penyorats y executats per los arrendadors del dret de la sal y gabellots de Paniscola y altres a qui pertany, y axi es ver, publich y notori.

[XVI] 'Item', diu 'ut supra', que en particular diran y testificaran persones dignes de fe, per ser axi veritat //que [...] Moffort, vehi de la dita vila de Mosquerolla fonch penyorat y executat en lo terme de Vilafranca haura cinch o sis anys, per haver defraudat lo dret de la sal ab unes egues que passava per dit terme de Vilafranca, y tambe en dit temps poch mes o menys, fonch pres per les guardes de la sal un bestiar de un home de Bordo, que estava pasturant en lo terme de la Todolleta [la Todolella, imagino], per haver defraudat lo dret de la sal, y axi es ver.

'Ex quibus et aliis' resulta que la present demanda y requesta ha lloch y procehix de justicia, y que a les dites universitats de dita vila de Cantavella y llochs de la Batlia de aquella, y a sos vehins y habitadors, y a cascu de aquells los es licit y permes, y poden molt be, franca y librement entrar a pexer ab sos bestiars, nodriments y ganados, axi grossos com menuts, amadallar, acabanyar, abeurar y assestar en los termens generals de Morella, axi de dia com de nit, sens tenier obligacio alguna de manifestar dits bestiars a la sal, ni pagar dret algu, sino franca y liberament com fins ahuy, y 'a regno capto', se ha acostumat de fer y fet, yh que en consequencia no poden ni dehuen esser molestats, executats, ni penyorats per la desus dita raho de no manifestar sos ganados y bestiars de qualsevol genero que sien, ni pagar dret algu a sa Magestat, si no es en lo dit cas que entren a pexer fora dels termens generals de Morella segons que aquesta part del sindich de la dita Batlia de Cantavella y llochs de aquella suplica esser axi, 'definitive pronunciat sentenciat y declarat meliori modo quo potest ab condempnatio' de despeses de la part altra 'pretens sibi circa premissa et eorum singula jus, jsutitiaque, administrari cuius implorando et caetera'.>>

 [CASTÁN ESTEBAN, José Luis. La influencia de la transhumancia aragonesa en la onomástica valenciana, pàg. 32-35. Actes del Congrés Internacional d'Onomástica i Toponímia Catalanes, Universitat de València, Denes editorial, pp. 15-38, (2002) A (Consultado en internet: http://www.educa.aragob.es/iesalbar/publicaciones/cien/PDF/onomastica.pdf)]

A més, afegeix un annex amb un interessantíssim  VOCABULARI RAMADER