pagina
principal
SANTA EUGÈNIA DE VILA-ROMÀ
Ara per ara, un dels esments més antics està contigut en una butlla del papa Alexandre III, de l'any 1163, en la qual se cita el "alodium de villa Romani"
La primitiva església era molt senzilla, contenia l'altar dedicat a Santa Eugènia i segurament els de Sant Joan Baptista (any 1376, primer esment) i Santa Maria (any 1376, primer esment)...
...a partir del s. XVII en què pausadament van cosntruir altres altars i es van fundar cofrarias, com les de Nostra Senyora del Roser, Sant Isidre, Nostra Senyora del jovent o "Antiga" i de la Purisima Sang.
LA PORTALADA, AMB LA IMATGE DE SANTA EUGENIA A LA FORNICULA, I L'ESCUT DE VILA-ROMÀ
L'edifici actual es comença cosntruit l'any 1765, les obres s'allargaren fins passat l'any 1810
Cal destacar que al peu de les escales d'accés a l'església es pot veure una làpida, recordant un fet de l'any 1628 molt sentit a la parròquia. Es tracta de l' assassinat del cavaller Pere Pau de ribes i de Terrades senyor de la torre Ribes de Vila-romà que rebé un tret "de sos enemichs" quan estava agenollat a les grades de l'escala del cementiri de l'església al pas de la "veracreu" de la processó que venia de la pietat
EL CAMPANAR
Santa
Eugènia és una màrtir romana. Però el seu nom prové del grec.
Significa, exactament «la ben nascuda». L'època de la seva mort no es
coneix amb precisió: hagué de tractar-se d'una de les persecucions que
tingueren lloc contra els cristians entre els anys 180 i 260. Fou
sepultada al costat de la via Llatina, un dels camins de sortida de Roma
Quan
l'Església deixà de ser perseguida, el sepulcre d'Eugènia esdevingué
centre de peregrinacions. Calgué edificar-hi una basílica, de la que
diversos papes. prengueren cura. Joan VII (705- 707) i Adrià I (772-781
), entre altres, embelliren el santuari romà de Santa Eugènia amb
diverses obres artístiques..
ESCUT DE VILA-ROMÀ
La veneració de la màrtir s'estengué també fora de Roma. Als mosaics
de S. Apollinare Nuovo, a Ravenna, és representada entre les verges més
famoses del santoral. Se li dedicaren! temples a Parenzo, prop de Nàpols,
i a Grècia. Abans del 518 el bisbe Avit de Vienne, al sud de Lyon,
escrivia: « La fama d'Eugènia és cèlebre de temps a tot el món, a
causa d'haver donat la vida pel nom de Crist».
Aquesta celebritat arribà de bona hora al bisbat de Girona. Quatreparròquies
l’escolliren per patrona: Saus (municipi de Saus-Camallera),Saldet
(agregada a Ventalló), Vila-romà (Sant Joan de Palamós) i Santa Eugènia
de Ter, avui convertida en barri perifèric de Girona. També té una
ermita dedicada. a Agullana i una altre a Puigventos.
