Sant Joan de Palamós
El poble de Sant Joan de Palamós (411 h el 1981) forma un nucli agrupat a l'entorn de l'església, amb carrerons estrets i un eixample al llarg de la carretera de Girona. Situat 1 km al N de Palamós, avui forma un sol conjunt urbà amb la vila. L'antic municipi, annexat el 1942 a Palamós, havia portat antigament el nom de Vila-romà. L'església de Santa Eugènia de Vila-romà, parròquia del lloc, és documentada des del 1191; al segle XIV formava un sol districte parroquial amb Sant Mateu de Vall-llobrega i depenien del monestir de Sant Feliu de Guíxols. L'actual església és un edifici del segle XVIII.
Dins el terme hi havia la capella de Sant Romà, esmentada als segles XIV i XV, i ja al segle XVI convertida en santuari dedicat a la Mare de Déu de la Pietat. Resten molt pocs vestigis del temple i en el seu lloc hi ha un mas deshabitat, en el camí que porta al santuari de Bell-lloc. A la vora, el mas de la Pietat té una torre de defensa circular emmerletada. L'alou de Vila-romà és esmentat des del 1163 com a possessió de Sant Feliu de Guíxols. Sant Joan de Palamós celebra la seva festa major el primer diumenge d'agost i la festa petita el tercer diumenge de setembre.Vila-romà
L'antic castell de Vila-romà, molt arruïnat, es troba en un replà, als vessants meridionals de Montagut. Un recinte fortificat protegia per valls els costats N i W i encerclava els edificis centrals; a la part central hi ha restes de la torre mestra i al SE hi ha restes de dues torres rectangulars (ara d'uns 7 m) que devien flanquejar l'entrada. Al NE hi ha una altra torre rectangular, sencera. Esmentat des del 1276, fou volat el 1812 durant l'ocupació francesa. Recentment el grup d'Amics del Castell de Vila-romà ha netejat bardisses i enderrocs; seria interessant de consolidar les restes d'aquest monument medieval.

Sant Esteve de Mar i Santa Maria de Bell-lloc
El castell de Sant Esteve de Mar, vinculat als orígens de Palamós, es troba al caire d'un penya-segat sobre la costa, al promontori que separa la badia de la Fosca i la Cala s'Alguer. Consta que al segle XIV es trobava ja molt ruïnós. Les restes han servit de masia fins a data recent i actualment es troba deshabitat; només resten de la fortalesa algunes bases de torre i de murs. No hi ha cap vestigi de la capella dedicada a sant Esteve, esmentada al segle XIV. Prop seu es bastí al segle XIX l'esglesiola de Sant Esteve, actualment també en ruïnes.
El santuari de Santa Maria de Bell-lloc es troba als peus de Montagut. Existia ja al segle XIII i segons L.G. Constans hi hagué un monestir desaparegut al segle XVI. L'actual edifici fou bastit a mitjan segle XVIII, afegit a una masia de la mateixa època, i ambdós han estat reformats en data recent (hi ha hagut una polèmica no resolta encara entre el bisbat i els propietaris dels terrenys sobre l'accés al lloc). Eren populars els aplecs que s'hi celebraven

Castell de Vila-romà

El castell de Vila-Romà, actualment enrunat i del qual només queden empeus quatre murs, ja va ser esmentat el 1329, però presenta elements edificats característics del segle XI. L'any 1812 va ser enderrocat per les tropes napoleòniques durant la Guerra de la Independència i des de llavors s'ha anat enrunant. Els murs que encara queden dempeus al cim del pujol estan envoltats de bardissa que impedeix tenir una visió clara del conjunt de les ruïnes. El castell està format per dues estructures concèntriques: un recinte de planta rectangular, que ordenava les estances a l'entorn d'un pati amb entrada pel S i flanquejat per una torre al NW i un recinte que envolta el palau, irregular i adaptat a la orografia. Només la seva base posseeix parament antic; la part alta és de datació molt més tardana.

Construccions disperses
Entre els masos fortificats del terme podem citar, a més del Mas de la Pietat, ja esmentat, el Mas Bofill, al NE de Sant Joan, amb torre cilíndrica, la Torre Mirona, al camí de la carretera a la platja de Castell, amb torre de planta rectangular, el Mas Agustí, a ponent de Sant Esteve, edifici modern que conserva la torre cilíndrica emmerletada, i la Torre de Ribes, del segle XVII, al N de Palamós, prop la carretera a Girona, amb torre de forma troncocònica. L'actual Mas Juny (antic Mas Crispí), situat sobre la Cala s'Alguer, fou restaurat i adquirit pel pintor Josep M. Sert; conserva una torre cilíndrica dels segles XVI i XVII. Josep Pla dedicà al pintor un Homenoton parla de la seva estada al Mas Juny i de les fastuoses festes que hi organitzava (a la casa de la vila de Palamós un quadre de Sert presideix la sala de sessions).
A la Cala s'Alguer tenen interès com a mostres d'arquitectura popular les barraques i casetes de pescadors, i encara més el petit grup de barraques de la veïna Cala Pallerida. Aquestes construccions tan característiques van estar a punt de perdre's, amb les de la veïna platja de Castell, substituïdes per blocs d'apartaments, cosa que s'evità per pressió popular.
A la platja de Castell, prop de sa Cobertera, al mig de les pinedes, hi ha la Casa Puig Palau, obra de Duran i Reynals (1945-46), inspirada en un palau renaixentista, molt integrada en el paisatge (els interiors foren decorats per Domènec Carles i els jardins són de J. Mirambell i Ferrer, avui abandonats).

Les restes arqueològiques
Entre els jaciments arqueològics del terme hi ha el dolmen de Montagut i es destaca el poblat iberoromà de sa Cobertera de Castell, en un promontori damunt la mar sobre la cala de Castell; el topònim és derivat del poblat antic, excavat en 1945-55 per M. Oliva, datat dels segles VII-VI aC fins a la romanització —els materials són al Museu Arqueològic de Girona en una bona part—. Prop de Sant Esteve de Mar s'han fet troballes de ceràmica d'època romana, i també té notable interès l'antiga vil·la romana del Palau, prop del Mas Salvà, 1 km al SW de la Pietat.